Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2025Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2025 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2025Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2025Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Està situat paral·lelament a l'anterior, té igualment cinc naus, en aquest cas de 45 m de llargada i es desenvolupa a diferents nivells. Les dues naus situades al nord tenen dues plantes, les dues situades al sud, quatre i la central, una sola. Aquesta disposició permet l'obtenció d'una bona il·luminació natural, perquè cadascun dels cossos assoleix una profunditat màxima de 20 m, amb vidrieres a ambdues cares i la planta inferior es pot il·luminar. cenitalment pel centre. Amb aquesta disposició es pot prescindir del sistema de coberta utilitzat a l'edifici anterior on tota la llum de dia havia d'entrar-hi. El nou edifici ha estat construït amb tècniques anàlogues a l'anterior: estructura portant de formigó armat, estructura de coberta metàl·lica, murs de maó a cara vista i finestrals de formigó. des de les sales de treball. El sistema d'accessos verticals s'obté per una torre annexa al nou edifici, al tester 0 de la nau central, dins l'espai que aquest separa de l'anterior. elevador i , defasats en altura segons els trams d'escala, els serveis sanitaris. Aquesta torre constitueix un element singular en el conjunt i precisament per la singularitat que representa la responsabilitat de la direcció de l'empresa a el pla més alt d'aquesta torre s'ha disposat a l'espai de treball d'aquesta direcció en una posició dominant. que és l'atomitzador corresponent al procés de fabricació de les ceràmiques tècniques. L'ampliació d'aquest edifici, pensat inicialment per a una sola planta, ha exigit una solució d'escales perimetrals per obtenir els accessos a les plantes superiors. L'antiga coberta, de lleugeríssimes pendents, ha quedat inclosa a l'interior del nou volum, com ho acusen unes fissures horitzontals als paraments de façana. Aquests paraments s'han seguit tractant, com en el moment inicial, amb petites obertures prodigades al ritme que exigeix la funció de l'espai interior. que són els accessos generals al conjunt industrial de PIHER.
Un complex industrial, destinat als fabricants de peces electròniques, estava format per dos edificis: La gran zona de tallers i un edifici de serveis complementaris més petit. La primera estava formada per una sèrie de cobertes metàl·liques de fort pendent, que proporcionaven una font uniforme de llum del nord i ampli espai per a les instal·lacions. Els murs extrems són angulars com la forma de serra de la teulada amb obertures al sud. Les oficines s'incorporen dins del mateix volum de l'edifici del taller, al llarg de la nau al nord. El menjador i els vestidors s'allotgen a l'edifici de serveis més petit. Uns anys més tard aquest edifici va ser desmantellat i traslladat a una altra ciutat, Tudela, i allí es va tornar a erigir per a la mateixa empresa.
Està situat paral·lelament a l'anterior, té igualment cinc naus, en aquest cas de 45 m de llargada i es desenvolupa a diferents nivells. Les dues naus situades al nord tenen dues plantes, les dues situades al sud, quatre i la central, una sola. Aquesta disposició permet l'obtenció d'una bona il·luminació natural, perquè cadascun dels cossos assoleix una profunditat màxima de 20 m, amb vidrieres a ambdues cares i la planta inferior es pot il·luminar. cenitalment pel centre. Amb aquesta disposició es pot prescindir del sistema de coberta utilitzat a l'edifici anterior on tota la llum de dia havia d'entrar-hi. El nou edifici ha estat construït amb tècniques anàlogues a l'anterior: estructura portant de formigó armat, estructura de coberta metàl·lica, murs de maó a cara vista i finestrals de formigó. des de les sales de treball. El sistema d'accessos verticals s'obté per una torre annexa al nou edifici, al tester 0 de la nau central, dins l'espai que aquest separa de l'anterior. elevador i , defasats en altura segons els trams d'escala, els serveis sanitaris. Aquesta torre constitueix un element singular en el conjunt i precisament per la singularitat que representa la responsabilitat de la direcció de l'empresa a el pla més alt d'aquesta torre s'ha disposat a l'espai de treball d'aquesta direcció en una posició dominant. que és l'atomitzador corresponent al procés de fabricació de les ceràmiques tècniques. L'ampliació d'aquest edifici, pensat inicialment per a una sola planta, ha exigit una solució d'escales perimetrals per obtenir els accessos a les plantes superiors. L'antiga coberta, de lleugeríssimes pendents, ha quedat inclosa a l'interior del nou volum, com ho acusen unes fissures horitzontals als paraments de façana. Aquests paraments s'han seguit tractant, com en el moment inicial, amb petites obertures prodigades al ritme que exigeix la funció de l'espai interior. que són els accessos generals al conjunt industrial de PIHER.
Tot el complexe industrial i els seus serveis s'inclouen dins de un únic contenidor de 31m x 51m x 17m, amb unes dimensions que venen determinades per l'ocupació permesa del solar i per consideracions d'adequació urbana més que per anàlisi funcionals. La complexa rel.lació entre les naus de fabricació i les oficines, amb serveis i accesos, es resol, per tant, dins d'aquest envolvent general, que es caracteritza per un revestimient unitàri de planxa de ferro, sólament interromput per les petites finestres rasgades que, més que uns elements d'iluminació i ventilació, són simples referències a l'exterior, de valor psicològic. El rígit volum paralelepipèdic s'altera sólament per l'escala contínua de la façada O i per el succesiu voladis de cada pis que actúa de protecció de les finestres. Dins d'aquest volum hi ha tres plantes de fabricació a les que s'accedeix per la mencionada escala, que és alhora un medi de comunicació visual unificador dels tres ambients.
Bústia suggeriments
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
