COAC

Cat

Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

La Casa Serra originàriament constava de dues façanes en angle (Rambla de Catalunya i xamfrà Còrsega-Rambla de Catalunya ) amb una torre a la cantonada que les articulava, i un cos d'una sola planta, sobre el terrat del qual hi havia un jardí-pèrgola que amb columnes de fusta suportava un sostre vegetal.

Malauradament, una ampliació més tardana va col·locar una sèrie de pisos noucentistes, sobre el jardí, modificant totalment les proporcions de la casa.

El lloc on és assentada la casa sofreix una lleugera pendent, que Puig corregí mitjançant la construcció d´un semisoterrani molt característic de l'arquitectura del seu moment.

La torre és un cos cilíndric de superior alçada que els cossos laterals i culmina en un alt con

Aquesta torre trencava la simetria de l'edifici dividint les dues façanes, en les quals Puig establí diferenciacions a través de la col·locació d'un balcó seguit en una i d'una tribuna a l'altra.

L'ús de grans carreus al sòcol i de carreus més petits a la resta de l'edifici tenia una finalitat més plàstica que no pas constructiva.

La façana és decorada amb escultures i altres treballs de pedra, alguns dels quals pertanyen a Alfons Juyol.


Pere Serra i Pons encarregà a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch l'any 1900 la casa que encara avui porta el seu nom. Es tractava de construir un petit palau que fes la funció d'habitatge unifamiliar, com d'altres que hi havia a l'Eixample que posaven de manifest la puixança de la burgesia industrial barcelonina. La casa, però, no fou mai habitada per la família Serra, ja que fou venuda abans que no s'acabés a la congregació de religioses de santa Teresa. L'ús inicial pel qual fou concebuda varià considerablement, les religioses hi dugueren a terme petites modificacions per poder-l fer servir d'escola.

Per la seva singularitat, l'edifici fou mereixedor de l'atenció de l'Ajuntament de Barcelona que va atorgar-li el premi com a millor edifici de l'any 1908.

Entre 1943 i 1945 el funcionament de l'escola en féu necessària una ampliació. Josep M. Pericas afegí a la casa Serra dues plantes i un cos de planta baixa seguint l'estil de l'obra original i sota la supervisió de Puig i Cadafalch. Entre 1982 i 1985 es tragueren aquests afegits i s'adequà l'edifici, alhora que es féu una redistribució de l'espai interior, per allotjar els serveis de la Diputació de Barcelona.

El 1907 obtingué el premi de l'Ajuntament de Barcelona.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Serra

    Josep Puig i Cadafalch

    Casa Serra

  2. Seu Central de la Diputació de Barcelona

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Seu Central de la Diputació de Barcelona

    La Casa Serra originàriament constava de dues façanes en angle (Rambla de Catalunya i xamfrà Còrsega-Rambla de Catalunya ) amb una torre a la cantonada que les articulava, i un cos d'una sola planta, sobre el terrat del qual hi havia un jardí-pèrgola que amb columnes de fusta suportava un sostre vegetal. Malauradament, una ampliació més tardana va col·locar una sèrie de pisos noucentistes, sobre el jardí, modificant totalment les proporcions de la casa. El lloc on és assentada la casa sofreix una lleugera pendent, que Puig corregí mitjançant la construcció d´un semisoterrani molt característic de l'arquitectura del seu moment. La torre és un cos cilíndric de superior alçada que els cossos laterals i culmina en un alt con Aquesta torre trencava la simetria de l'edifici dividint les dues façanes, en les quals Puig establí diferenciacions a través de la col·locació d'un balcó seguit en una i d'una tribuna a l'altra. L'ús de grans carreus al sòcol i de carreus més petits a la resta de l'edifici tenia una finalitat més plàstica que no pas constructiva. La façana és decorada amb escultures i altres treballs de pedra, alguns dels quals pertanyen a Alfons Juyol. Pere Serra i Pons encarregà a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch l'any 1900 la casa que encara avui porta el seu nom. Es tractava de construir un petit palau que fes la funció d'habitatge unifamiliar, com d'altres que hi havia a l'Eixample que posaven de manifest la puixança de la burgesia industrial barcelonina. La casa, però, no fou mai habitada per la família Serra, ja que fou venuda abans que no s'acabés a la congregació de religioses de santa Teresa. L'ús inicial pel qual fou concebuda varià considerablement, les religioses hi dugueren a terme petites modificacions per poder-l fer servir d'escola. Per la seva singularitat, l'edifici fou mereixedor de l'atenció de l'Ajuntament de Barcelona que va atorgar-li el premi com a millor edifici de l'any 1908. Entre 1943 i 1945 el funcionament de l'escola en féu necessària una ampliació. Josep M. Pericas afegí a la casa Serra dues plantes i un cos de planta baixa seguint l'estil de l'obra original i sota la supervisió de Puig i Cadafalch. Entre 1982 i 1985 es tragueren aquests afegits i s'adequà l'edifici, alhora que es féu una redistribució de l'espai interior, per allotjar els serveis de la Diputació de Barcelona. El 1907 obtingué el premi de l'Ajuntament de Barcelona.

Arxiu (5)

  • Perspectiva de la Seu Central de la Diputació de Barcelona

    Dibuix

    Perspectiva de la Seu Central de la Diputació de Barcelona

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la Seu Central de la Diputació de Barcelona

    Dibuix

    Esbós de la Seu Central de la Diputació de Barcelona

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del vestíbul de la Seu Central de la Diputació de Barcelona.

    Dibuix

    Perspectiva del vestíbul de la Seu Central de la Diputació de Barcelona.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Pespectiva d'un accés de la Seu Central de la Diputació de Barcelona.

    Dibuix

    Pespectiva d'un accés de la Seu Central de la Diputació de Barcelona.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Axonometria de Can Serra i la Seu Central de la Diputació de Barcelona

    Dibuix

    Axonometria de Can Serra i la Seu Central de la Diputació de Barcelona

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!