-
Primera Reforma de la Botiga Gubern
Martorell-Bohigas, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
L'immoble constarà de 4 plantes que albergaran un total de 3 habitatges i la seva composició: Planta baixa: Es compon de local comercial, vestíbul d'entrada a l'immoble, donant accés a la circulació vertical, l'escala així com dues cambres destinades a recollida d'escombraries, comptadors d'aigua i electricitat. Planta primera: Es compon d'un habitatge que s'estén entre les dues façanes i una planta superior tenint accés a una terrassa. Planta segona: Complementa amb la planta primera formant un sol habitatge. Plantes tercera i àtic: Es destinaran a habitatge. Sobre els fonaments de formigó arrenquen els pilars metàl·lics i les parets de maó massís. Els forjats seran ceràmics, les càrregues i característiques dels elements resistents es ressenya a l'apartat d'estructura. Les façanes tindran els paraments estucats i es formaran amb una paret exterior de 15 cm. de gruix, càmera d'aire de 10 cms. i envà. Les parets i els sostres de l'interior enguixats i pintats al tremp. Els sanitaris i cuines portaran els paraments verticals de rajoles. El paviment dels habitatges serà de terratzo de 30x30. La fusteria interior i exterior serà de fusta de pi de Flandes de 1ª qualitat pintada a l'esmalt. La instal·lació elèctrica estarà protegida íntegrament per tub Bergman encastat i les seccions dels conductes seran els exigits, les plaques, interruptors, endolls etc. seran de baquelita marca BJ "tipus estrella" i placa televisió. Els muntants tindran les seccions exigides per la companyia subministradora amb informe previ. La instal·lació d'aigua serà de plom per a les instal·lacions d'interiors, i tindran les seccions exigides pel cabal d'ús. Per a les instal·lacions exteriors i els muntants s'empraran canonades de ferro. Tots aquests materials, així com qualsevol altre que intervingui a l'obra serà de primera qualitat i els mètodes constructius a emprar seran els tradicionals en aquesta ciutat.1951 - 1952
-
1955
-
Exposició "Gaudí" al Tinell
Martorell-Bohigas, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Sostres i Maluquer
1956
-
Edifici d'Habitatges Roger de Flor
Martorell-Bohigas, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
En aquest edifici reapareixen els mateixos problemes que tenien els arquitectes del GATCPAC amb les ordenances de l'Eixample de Barcelona, on la profunditat edificable i les mitgeres els obligaven a fer servir petits patis de ventilació. En aquest cas, es va introduir una innovació important en projectar l'edifici com si fossin dos blocs paral·lels, separats per un gran pati intermedi de ventilació de 5 m d'amplada. Aquesta nova distribució assegura que tots els habitatges disposen de dues façanes i ventilació creuada, però s'ha hagut de renunciar a una part de la superfície construïda que permet edificabilitat. Els murs de càrrega són paral·lels a la façana, sense reculades de cap mena. Les façanes són de maó vist, i les de la planta baixa de maó vist vidriat. Les finestres al carrer són de fusteria metàl·lica amb persianes enrotllables; les de les altres façanes són de fusta amb persianes de llibret de lama ampla. Els balcons tenen l'ampit davanter massís, que forma una L amb el voladís, i està revestit de rajola blanca, conformant una composició molt abstracta, estil Bauhaus: una trama uniforme de taques blanques sobre un llenç absolutament pla de color vermell. Les persianes i les baranes són de color blau, i la fusteria metàl·lica s'ha pintat de negre.1954 - 1958
-
Fàbrica PIHER Badalona (Fase 1)
Martorell-Bohigas, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
Un complex industrial, destinat als fabricants de peces electròniques, estava format per dos edificis: La gran zona de tallers i un edifici de serveis complementaris més petit. La primera estava formada per una sèrie de cobertes metàl·liques de fort pendent, que proporcionaven una font uniforme de llum del nord i ampli espai per a les instal·lacions. Els murs extrems són angulars com la forma de serra de la teulada amb obertures al sud. Les oficines s'incorporen dins del mateix volum de l'edifici del taller, al llarg de la nau al nord. El menjador i els vestidors s'allotgen a l'edifici de serveis més petit. Uns anys més tard aquest edifici va ser desmantellat i traslladat a una altra ciutat, Tudela, i allí es va tornar a erigir per a la mateixa empresa.1958 - 1959
-
Ampliació Editorial CEAC
Martorell-Bohigas, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
1956 - 1960
-
1964
-
Tallers i Habitatges La Vanguardia
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
1962 - 1965
-
Editorial Destino Badalona
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
El bloc de magatzem és de dues plantes, de 5m. d'alçada, amb pilars de retícula de 10 m. Està situada de manera que entre ell i la fàbrica confrontant hi ha un pati d'accés i càrrega. Els serveis són com els dits que penetren als magatzems des d'aquest pati. L'habitatge-porteria està situat al fons, en una zona enjardinada entre el magatzem i l'autopista, però relacionada amb els nuclis de servei a través d'una petita cantina, de la qual té cura el porter mateix. Les torres de servei també estan preparades per accedir al terrat, on està prevista la possible situació de les oficines, que constituiran un cos totalment autònom. S'utilitza la rajola per a aquests "dits" de serveis perquè es considera un material de més fàcil manipulació per als elements complexos, d'escala petita i perquè s'establia una relació de textura i color amb la fàbrica veïna. El maó en canvi no s'utilitza en el bloc de magatzems perquè es va considerar que no es podria obtenir d'igual color i qualitat quan hagués de procedir-se a ampliar-lo i pel fet de tractar-se d'una estructura de peus drets de formigó i no de parets de càrrega com els serveis. Al seu lloc s'utilitzen materials que permetin millor el control de certes condicions tècniques i amb un acabat unificable: blocs aïllants de formigó i planxa de ferro galvanitzada i pintada. Les futures oficines seran també de maó i seran com un edifici independent construït sobre l'actual terrat, tractat com un solar lliure sense cap interferència estructural. Així, la plàstica dels “dits” de servei se superposarà i rematarà la rígida estructura del bloc de magatzems.1964 - 1967
-
Restaurant la Mariona
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
1966 - 1967
-
Habitatges Muntanya
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
1964 - 1968
-
Habitatges de Renda Limitada i Locals Comercials Xaudiera
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Es tracta d'un intent d'integrar tant com sigui possible el carrer i els edificis, dins de l'estructura rígida de l'Eixample de Barcelona i, alhora, contribuir a donar camins de solució al problema dels xamfrans de les pomes barcelonines la forma de les quals a 45º ha arribat a crear complexes i difícils tipologies. La planta entresòl té un accés públic directe que la integra al´ambient del carrer, amb una zona de circulació i un petit espai d´estada al´aire lliure. Tot això està tractat amb evident timidesa perquè el plantejament econòmic general així ho exigia. D'altra banda, en comptes de fer un edifici amb façana plana lineal, s'han projectat dos blocs relativament aïllats però ben connectats amb les veïnes mitgeres. Pot ser un element de composició urbana espacial a una zona de molt poc atractiu visual.1964 - 1970
-
Conjunt Residencial Bonanova
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
El solar està situat a una zona residencial d'alt nivell econòmic. Les ordenances urbanfstiques fixen un tipus d'edificació aïllada d'elevada densitat que configura gairebé sense excepció la persistència de blocs longitudinals perpendiculars al carrer, sense permetre que els espais sobrants adquireixin cap expressió ni tinguin cap ús adequat. solar va permetre organitzar dos edificis en L que marquessin una successió despais lliures utilitzables. Per això, es va haver de lluitar fins a superar les dificultats d'una interpretació excessivament literal de les ordenances municipals, tot i que es reduïa considerablement el volum edificable. Segurament aquesta disposició urbanística sigui l'assoliment més característic del conjunt. la plenta dels habitatges respon a un esquema que els mateixos arquitectes han utilitzat alguna altra vegada. Hi ha dos tipus de nuclis de distribució fixos i pràcticament inalterables que són el de dos dormitoris amb bany intermedi (disposats de manera que amb el simple enderrocament d'un envà el conjunt de converteix en una petita suite d'un sol dormitori) i el de la cuina amb dormitori de servei. Aquests nuclis (2 del primer tipus i 1 del segon) es col·loquen a la planta d'acord amb l'especial disposició de l'edifici i la resta es tracta com un espai continu (on es poden desenvolupar els diversos programes del rebedor, estar i menjador o qualsevol altre que adopti la imaginació de l'usuari) sense forma gaire específica. Així, doncs, la part de vida col·lectiva de l'habitatge és com un espai sobrant, una sala de passos perduts, un passadís amb protuberàncies de diversa funcionalitat.1970 - 1973
-
Habitatge Plurifamiliar Rambla 48
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
1971 - 1975
-
Habitatges Astúries 37
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
1976
-
Sabateria Canal
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
1976 - 1977
-
Intervenció sobre la Sortida del Cambril de la Verge de Montserrat
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
1980 - 1983
-
La Tenda Animació
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Lluís Pau Coromines
1983 - 1984
-
Escola Municipal de Vela
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Les principals dependències de l'Escola Municipal de Vela estan col·locades sota el passeig elevat del Nord Est, amb la intenció de no ocupar ni entorpir la globalitat del gran espai unitari dels molls. El magatzem es concentra en un edifici que actua com terminal del passeig elevat del Nord Est i com a frontissa d'unió amb el conjunt lineal del trencaones. És un edifici amb dos cossos, amb façanes de color blanc i brillant, rematades amb un conjunt de 24 piràmides que resolen alhora els problemes d’il·luminació i de ventilació permanent i els de protecció contra l'aigua. El conjunt de piràmides delimita una plaça relativament privatitzada per els exercicis preparatoris de la pràctica de la navegació des de la que es pot sortir en rampa directament al mar sense tenir que creuar el port fins a la bocana. L’edifici de l'Escola Municipal de Vela és com un símbol distintiu, apreciable a gran distància, com una explicació intel·ligible i inclús retòrica de les estructures formals del port.1989 - 1991
-
Habitatges Can Folch
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
És l'àrea compresa entre el carrer Wellington, l'avinguda del Litoral i el passeig de Carles I, on havia existit l'antiga fàbrica Folch, de la qual es conserva una magnífica xemeneia de maó. L'element bàsic d'aquest conjunt és el gran edifici corb de 235 m. de longitud, amb façana còncava al parc de Carles I. Passa en forma de pont sobre el carrer Francesc d'Aranda i a manera de pòrtic sobre la vorera del propi passeig per tenir una façana més llarga que continuï amb poca interrupció la corba del "Clos del Mig" , amb la qual cosa s'aconsegueix una composició clara i contundent de la vora oest de la Vila Olímpica. Un edifici perpendicular a l'avinguda del Litoral sobre un pòrtic fortament ritmat -- amb ritmes perpendiculars a la façana, tipologia relativament insòlita però amb precedents tan diversos com els porxos de les Drassanes gòtiques de Barcelona, els de Pouillon a la reconstrucció del Vieux Port de Marsella o, salvant les distàncies, els pilotis de les Unitées de Le Corbusier -- i una pèrgola amb façana a aquesta avinguda delimiten una plaça comercial deprimida, a la cota on s'aixeca l'antiga xemeneia. El parc i els carrers queden perimetralment ben definits, malgrat diverses penetracions visuals, i l'interior es recupera per a un espai públic recollit, però no aïllat dels grans eixos viaris.1988 - 1992
-
Cerimònia del Premis Laus 92
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Lluís Pau Coromines, Albert Puigdomènech i Alonso
1993
-
El Corte Inglés (Francesc Macià)
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
2003 - 2004
-
Parc del Migdia
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso
1997 - 2005
-
Estació de Metro L3: Liceu
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
El projecte té com a objectiu dissenyar una estació molt lluminosa i neta pensant que és un espai col·lectiu amb una altíssima densitat de circulació diària. Les parets i sostres de les andanes estan revestits d’uns plafons de vidre il·luminats que porten impreses les fulles de plataner que cobreixen La Rambla. S’ha volgut traduir al carrer subterrani les virtuts espaials i ambientals de l’entorn urbà.2009