Edifici aïllat enmig del patis, es planteja arquitectònicament en planta amb una nau rectangular, dividida en tres cossos col·locats simètricament: al centre, un accés en retrocés respecte al pla de façana, com un pòrtic o cancell cobert, a cada banda del qual hi havia els guarda-robes; a continuació, el vestíbul; a cada costat, un aula. Al fons del vestíbul es desenvolupava un cos de menys llargada, porticat i connectat amb el pati posterior, amb un aula central, gran (sala d'actes), i al seu voltant petites dependències, despatx i lavabos. Té planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab i boles ornamentals als vèrtexs. Un sòcol de pedra fa de basament dels paraments superiors, d'estucat llis; les obertures de la planta baixa descriuen un arc de punt rodó, mentre que les del pis superior formen una teoria de finestres de format rectangular vertical a cada costat del pòrtic, amb ampits i cornisa remarcats amb una motllura. Un recurs que Pericas utilitzà amb profusió en moltes obres. El pòrtic està tractat amb els paraments estucats i esgrafiats amb color mangra i blanc. Fou construït l'any 1932 per l'arquitecte local Josep Maria Pericas, moment en que l'artista estava influenciat o, si més no, coneixia les primeres obres de l'arquitecte GROPIUS. És una escola nacional coneguda també per Sant Miquel Vell per comparança amb l'escola privada que es troba al mateix carrer i que es coneix també per Sant Miquel dels Sants. El col·legi responia perfectament al procés de renovació pedagògica que havia implantat la Mancomunitat de Catalunya i que tenia especial cura en aconseguir òptimes condicions higièniques relacionades amb l'orientació, la ventilació i la il·luminació natural.

L'edifici escolar és aïllat i està format per dos cossos iguals, de dues plantes i coberta a quatre vessants, amb dues hídries al carener. En origen, destinats cadascun d'ells a nens i nenes per separat. Els dos cossos estan units per un altre cos de planta baixa i coberta plana. Estructura de coberta feta amb arcs rebaixats de formigó armat encofrat sobre els quals recolzen les bigues i llates de fusta. Revestiment de façanes amb estuc, amb les llindes de finestres decorades amb esgrafiats de motius geomètrics i florals. Les façanes contenen elements noucentistes: a les de llevant i de ponent dels cossos d'aules hi ha un portal d'entrada protegit per un porxo cobert amb teula àrab i sustentat en dues columnes de capitell dòric; la de migdia té porxo de tres columnes i capitells jònics i es corona amb l'escut de Capellades. La promotora de la construcció fou Balbina Mas i Santacana, marquesa de la Pobla de Claramunt, que cedí l'escola al municipi després de la seva inauguració, celebrada el 14 de maig de 1933. L'edifici fou ampliat el 1970 i restaurat el 2000. L'arquitecte Sugrañes va acabar la carrera el 1907, però no es va treure el títol fins al 1912. Fou ajudant d'Antoni Gaudí en el temple de la Sagrada Família i director de les obres després de morir aquest, el 1926. El primer projecte per a una escola pública a Capellades el va realitzar Jeroni Martorell Terrats el 1923, però no s'arribà a executar.

Edifici aïllat enmig del patis, es planteja arquitectònicament en planta amb una nau rectangular, dividida en tres cossos col·locats simètricament: al centre, un accés en retrocés respecte al pla de façana, com un pòrtic o cancell cobert, a cada banda del qual hi havia els guarda-robes; a continuació, el vestíbul; a cada costat, un aula. Al fons del vestíbul es desenvolupava un cos de menys llargada, porticat i connectat amb el pati posterior, amb un aula central, gran (sala d'actes), i al seu voltant petites dependències, despatx i lavabos. Té planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab i boles ornamentals als vèrtexs. Un sòcol de pedra fa de basament dels paraments superiors, d'estucat llis; les obertures de la planta baixa descriuen un arc de punt rodó, mentre que les del pis superior formen una teoria de finestres de format rectangular vertical a cada costat del pòrtic, amb ampits i cornisa remarcats amb una motllura. Un recurs que Pericas utilitzà amb profusió en moltes obres. El pòrtic està tractat amb els paraments estucats i esgrafiats amb color ocre, mangra i blanc. Aquesta obra es va construir en el moment que va créixer el sector sud de la ciutat cap a la carretera de Barcelona i el barri del Remei. Es construí un pont nou sobre el Gurri (1916) desapareixent el del segle XV. El model per al grup escolar Jaume Balmes ja l'havia experimentat Pericas en el grup escolar Sant Miquel dels Sants, també de Vic, un any abans, el 1932, amb recursos funcionals, compositius i decoratius molt similars. Els dos col·legis responien perfectament al procés de renovació pedagògica que havia implantat la Mancomunitat de Catalunya i que tenia especial cura en aconseguir òptimes condicions higièniques relacionades amb l'orientació, la ventilació i la il·luminació natural.

El plantejament del projecte treu profit de les òptimes condicions del solar: orientat al sud-est, aïllat, elevat respecte de les vies de comunicació, emplaçament cèntric. L’edifici es col·loca a la part posterior i respecta l’esglaonament natural del terreny, afavorint la màxima assolellada del pati de joc i de la façana principal. El cos principal es divideix en tres crugies: la del davant, de 6,40 metres, allotja les aules. Cada aula rep la llum a través de dos grans finestrals amb persianes impermeables. La segona crugia, de 3 metres, és ocupada pel corredor. I la crugia posterior, de 4,75 metres, allotja les sales complementàries.

L’edifici és una mostra de les millors realitzacions del programa racionalista en el camp de l’arquitectura per a institucions. Situat entre la casa Bloc i el futur Govern Civil, interpreta la traça radial del creixement urbà d’una manera que afecta l’organització general de l’edifici. Es tracta d’un organisme en forma de U, en què totes les dependències es troben al voltant de la sala de dibuix. Una crugia intermèdia recull els serveis i una sèrie de quatre patis. Les aules, a la façana, queden reflectides per unes llargues finestres que corren de banda a banda de l’edifici. Monravà emfasitza la coherència entre la distribució i la funcionalitat del programa.