Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
  • Casa Masià

    autoria desconeguda

    Casa Masià

    Al llarg de l'Avinguda de la Ràpita, tradicional eix viari i comercial de la ciutat, s'aixecaren a començaments de segle XX algunes edificacions senyorials, influenciades per l'estètica modernista. Casa Masia, antiga seu del Banc Central, presenta una façana principal asimètrica, amb un ordre clar d'obertures, on destaquen les tribunes de doble alçada i perfil poligonal. L'edifici es remata amb elements ornamentals, treballats amb motius vegetals.

    1910

  • Casa de les López

    autoria desconeguda

    Casa de les López

    lnteressant edifici modernista situat, entre mitgeres, en un estret carrer del nucli antic. La facana principal ve caracteritzada per un tractament de franges horitzontals, de la mateixa amplada, en el que s'alternen les llises i les esgrafiades. Destaca l'elegant disseny dels balcons del primer pis i la formalitzaci6 del nivell superior, amb profusi6 escultorica i d'esgrafiats.
  • Escoles Miquel Granell

    Ramon Salas i Ricomà

    Escoles Miquel Granell

    Situades al davant del Parc Municipal, ocupant tota una illa, aquestes escoles van ser un digne exemple de l'aplicació de les idees noucentistes i de la renovació pedagògica, a inicis del segle XX. L'edifici es divideix en dos cossos -nens i nenes- i cada part constava de tres espaioses aules. Una sala especifica per a la practica d'esport contribuïa a fer realitat la màxima mens sana in corpore sano. Destaca la portalada d'accés amb ornamentació vegetal i al·legories al món de l'ensenyament.

    1911 - 1912

  • Casa Fàbregues

    Ricard Giralt i Casadesús

    Casa Fàbregues

    Edifici cantoner amb revestiment d'encoixinat a les façanes. Aquestes s'ordenen sobre l'eix de composició de les obertures de l'accés, que ve remarcat per un singular tractament de remat. Altres aspectes destacables són les relacions de jerarquia entre els diferents elements compositius i l'emmarcament de finestres i balcons, treballat amb pedra i, sempre, amb arc de mig punt.

    1913 - 1914

  • Casa Morales-Talarn

    autoria desconeguda

    Casa Morales-Talarn

    Al mateix carrer, mes amunt de Casa Masià, s'aixeca aquest edifici historicista, que llueix una rica ornamentació. De les seves tres façanes, totes amb revestiment d'encoixinat, la principal es la que mostra mes bigarrament escultòric. A la primera planta un ordre figurat emmarca les finestres les quals presenten balcons semicirculars, de forja i pedra treballades. El remat de l'edifici presenta una cornisa i barana, profusament decorades, sobre les que es formalitza una espadanya, a la zona del xamfrà.

    1916

  • Pont Penjant d'Amposta

    Eugenio Ribera

    Pont Penjant d'Amposta

    Va ser inaugurat, l'any 1921, per Primo de Rivera i projectat i dirigit per Eugenio Ribera, enginyer innovador en el camp del formigó armat i les estructures metàl·liques. El pont, muntat sobre dues pilastres de 24 m d'alçada, va ser el de llum mes gran del país fins fa poc temps. Amb l'adaptació a les noves sol·licitacions de tràfic, va perdre en claredat conceptual. A les terres ebrenques hi han altres ponts dignes d'admiració: el Pont de l'Estat (pioner en l'ús de l'estructura mixta acer-formigó) i el Pont del Mil·lenari (plenament integrat al paisatge), ambdós a Tortosa.

    1921

  • Casa de Fusta

    autoria desconeguda

    1926

  • Institut Ramon Berenguer IV

    Francesc Bassó i Birulés, Oriol Bohigas i Guardiola, Joaquim Gili i Moros, Josep Maria Martorell i Codina

    Institut Ramon Berenguer IV

    El projecte original correspon a un Institut Laboral encarregat pel Ministeri d’Educació, dins un programa de desenvolupament endegat després de la postguerra. L’edifici s’articula en forma d’una gran H que dóna lloc a un pati d’entrada i a un pati posterior més petit. Les dues ales laterals que flanquegen el primer recinte es destinen a aules, mentre que la part posterior acull les dependències comunes. La planta s’organitza extensivament, seguint un esquema de corredors axials que donen accés a cada part del programa. Les cobertes de les aules segueixen dos tipus, segons la seva posició: un primer tipus en dents de serra, amb el vessant de directriu circular, i un segon tipus amb una coberta de teula amb dos vessants desiguals, un cos baix adossat i les obertures als tancaments laterals. El conjunt reflecteix un exercici d’aplicació estricta d’alguns principis del moviment modern, abans de la revisió que els mateixos autors durien a terme durant la dècada següent.

    1955 - 1957

  • Edifici de la Comunitat de Regants

    Pau Pérez i Jové, Lluis Maria Serra i Solé

    Edifici de la Comunitat de Regants

    Ocupant una illa triangular al davant del Passeig del Canal, l'edifici desenvolupa un programa que inclou habitatge plurifamiliar i locals per a la Comunitat General de Regants del Canal de la Dreta de l'Ebre. La dualitat d'usos queda clarament diferenciada en planta amb la ubicació del nucli vertical d'accés, tractat com un "passatge" interior. Compositivament, la façana també acusa aquesta distinció. Els autors recuperen, en aquesta obra, el llenguatge modern postulat per Le Corbusier.

    1988

  • 1990

  • 1996

  • 2005

  • Escola d'Art i Disseny d'Amposta

    David Sebastian + Gerard Puig Arquitectes, Gerard Puig i Freixas, David Sebastian Ucles

    Escola d'Art i Disseny d'Amposta

    01. Bases. El concurs plantejava la construcció de dos edificis de programes i escales ben diferents. D'una banda un equipament docent destinat a re-ubicar i millorar l'Escola d'Art i Disseny de la ciutat, i de l'altra un pavelló de fires que substituís el ja existent al propi solar, actualment molt deteriorat. Dos emplaçaments contigus, però separats per un vial. 02. Primera Fase. Ha comprés la construcció del primer edifici, el de l’Escola d’Art i Disseny. Aquest inclou en planta baixa una sala polivalent que forma part del programa del segon edifici a construir, el pavelló de fires, actualment en fase de projecte. 03. Contaminació. No entenem el projecte com a dos edificis aïllats. Proposem una intervenció que afavoreixi una lectura conjunta. Trobem el verb "contaminar" per explicar el que busquem; barrejar l'un en l'altre, trobar un llenguatge comú. En planta i en secció. En la forma i en el fons. Les dimensions de l'auditori fixen les llums de la fira. Els espais més petits de la fira prenen les dimensions de les aules de l'escola, i a l'inrevés. 04. Franges. Els edificis s’organitzen per franges de 9m. d'amplada, i d’alçades variables [+4m/+8m/+12m]. Aquestes franges s’agrupen i llisquen en funció del programa, de l’entorn i dels límits edificables. La nova topografía abarca des de l'escala més humana dels porxos i les peces baixes, fins a l'escala dels lluernaris i l'edificació en alçada. 05. Sistema. El projecte resultant és més una manera de construir al lloc, que no pas una resposta definitiva. Unes regles de joc que permeten sistematitzar el possibles canvis de programa o la construcció per fases. Paràmetres fixes que atorguen flexibilitat al resultat final. 06. En procés. El vent de mestral, la geologia del delta i… la manca de finançament, entre d'altres, són ara els factors determinants per continuar. Noves dades que ens fan redibuixar un i altre cop el projecte, amb la certesa de que continua sent el mateix.

    2013

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!