-
Casa Masià
autoria desconeguda
Al llarg de l'Avinguda de la Ràpita, tradicional eix viari i comercial de la ciutat, s'aixecaren a començaments de segle XX algunes edificacions senyorials, influenciades per l'estètica modernista. Casa Masia, antiga seu del Banc Central, presenta una façana principal asimètrica, amb un ordre clar d'obertures, on destaquen les tribunes de doble alçada i perfil poligonal. L'edifici es remata amb elements ornamentals, treballats amb motius vegetals.1910
-
Casa de les López
autoria desconeguda
lnteressant edifici modernista situat, entre mitgeres, en un estret carrer del nucli antic. La facana principal ve caracteritzada per un tractament de franges horitzontals, de la mateixa amplada, en el que s'alternen les llises i les esgrafiades. Destaca l'elegant disseny dels balcons del primer pis i la formalitzaci6 del nivell superior, amb profusi6 escultorica i d'esgrafiats. -
Escoles Miquel Granell
Situades al davant del Parc Municipal, ocupant tota una illa, aquestes escoles van ser un digne exemple de l'aplicació de les idees noucentistes i de la renovació pedagògica, a inicis del segle XX. L'edifici es divideix en dos cossos -nens i nenes- i cada part constava de tres espaioses aules. Una sala especifica per a la practica d'esport contribuïa a fer realitat la màxima mens sana in corpore sano. Destaca la portalada d'accés amb ornamentació vegetal i al·legories al món de l'ensenyament.1911 - 1912
-
Casa Fàbregues
Edifici cantoner amb revestiment d'encoixinat a les façanes. Aquestes s'ordenen sobre l'eix de composició de les obertures de l'accés, que ve remarcat per un singular tractament de remat. Altres aspectes destacables són les relacions de jerarquia entre els diferents elements compositius i l'emmarcament de finestres i balcons, treballat amb pedra i, sempre, amb arc de mig punt.1913 - 1914
-
Casa Morales-Talarn
autoria desconeguda
Al mateix carrer, mes amunt de Casa Masià, s'aixeca aquest edifici historicista, que llueix una rica ornamentació. De les seves tres façanes, totes amb revestiment d'encoixinat, la principal es la que mostra mes bigarrament escultòric. A la primera planta un ordre figurat emmarca les finestres les quals presenten balcons semicirculars, de forja i pedra treballades. El remat de l'edifici presenta una cornisa i barana, profusament decorades, sobre les que es formalitza una espadanya, a la zona del xamfrà.1916
-
Pont Penjant d'Amposta
Va ser inaugurat, l'any 1921, per Primo de Rivera i projectat i dirigit per Eugenio Ribera, enginyer innovador en el camp del formigó armat i les estructures metàl·liques. El pont, muntat sobre dues pilastres de 24 m d'alçada, va ser el de llum mes gran del país fins fa poc temps. Amb l'adaptació a les noves sol·licitacions de tràfic, va perdre en claredat conceptual. A les terres ebrenques hi han altres ponts dignes d'admiració: el Pont de l'Estat (pioner en l'ús de l'estructura mixta acer-formigó) i el Pont del Mil·lenari (plenament integrat al paisatge), ambdós a Tortosa.1921
-
1926
-
Institut Ramon Berenguer IV
Francesc Bassó i Birulés, Oriol Bohigas i Guardiola, Joaquim Gili i Moros, Josep Maria Martorell i Codina
El projecte original correspon a un Institut Laboral encarregat pel Ministeri d’Educació, dins un programa de desenvolupament endegat després de la postguerra. L’edifici s’articula en forma d’una gran H que dóna lloc a un pati d’entrada i a un pati posterior més petit. Les dues ales laterals que flanquegen el primer recinte es destinen a aules, mentre que la part posterior acull les dependències comunes. La planta s’organitza extensivament, seguint un esquema de corredors axials que donen accés a cada part del programa. Les cobertes de les aules segueixen dos tipus, segons la seva posició: un primer tipus en dents de serra, amb el vessant de directriu circular, i un segon tipus amb una coberta de teula amb dos vessants desiguals, un cos baix adossat i les obertures als tancaments laterals. El conjunt reflecteix un exercici d’aplicació estricta d’alguns principis del moviment modern, abans de la revisió que els mateixos autors durien a terme durant la dècada següent.1955 - 1957
-
Edifici de la Comunitat de Regants
Pau Pérez i Jové, Lluis Maria Serra i Solé
Ocupant una illa triangular al davant del Passeig del Canal, l'edifici desenvolupa un programa que inclou habitatge plurifamiliar i locals per a la Comunitat General de Regants del Canal de la Dreta de l'Ebre. La dualitat d'usos queda clarament diferenciada en planta amb la ubicació del nucli vertical d'accés, tractat com un "passatge" interior. Compositivament, la façana també acusa aquesta distinció. Els autors recuperen, en aquesta obra, el llenguatge modern postulat per Le Corbusier.1988
-
1990
-
1996
-
Reforma de l'Institut Ramon Berenguer IV
M6 Arquitectura, J. Ramon German i Rebull, J. Jaume Llatje i Oms, Xavier Pallejà i Bonavida, Agustí Pallejà Salvadó
2005
-
Escola d'Art i Disseny d'Amposta
David Sebastian + Gerard Puig Arquitectes, Gerard Puig i Freixas, David Sebastian Ucles
01. Bases. El concurs plantejava la construcció de dos edificis de programes i escales ben diferents. D'una banda un equipament docent destinat a re-ubicar i millorar l'Escola d'Art i Disseny de la ciutat, i de l'altra un pavelló de fires que substituís el ja existent al propi solar, actualment molt deteriorat. Dos emplaçaments contigus, però separats per un vial. 02. Primera Fase. Ha comprés la construcció del primer edifici, el de l’Escola d’Art i Disseny. Aquest inclou en planta baixa una sala polivalent que forma part del programa del segon edifici a construir, el pavelló de fires, actualment en fase de projecte. 03. Contaminació. No entenem el projecte com a dos edificis aïllats. Proposem una intervenció que afavoreixi una lectura conjunta. Trobem el verb "contaminar" per explicar el que busquem; barrejar l'un en l'altre, trobar un llenguatge comú. En planta i en secció. En la forma i en el fons. Les dimensions de l'auditori fixen les llums de la fira. Els espais més petits de la fira prenen les dimensions de les aules de l'escola, i a l'inrevés. 04. Franges. Els edificis s’organitzen per franges de 9m. d'amplada, i d’alçades variables [+4m/+8m/+12m]. Aquestes franges s’agrupen i llisquen en funció del programa, de l’entorn i dels límits edificables. La nova topografía abarca des de l'escala més humana dels porxos i les peces baixes, fins a l'escala dels lluernaris i l'edificació en alçada. 05. Sistema. El projecte resultant és més una manera de construir al lloc, que no pas una resposta definitiva. Unes regles de joc que permeten sistematitzar el possibles canvis de programa o la construcció per fases. Paràmetres fixes que atorguen flexibilitat al resultat final. 06. En procés. El vent de mestral, la geologia del delta i… la manca de finançament, entre d'altres, són ara els factors determinants per continuar. Noves dades que ens fan redibuixar un i altre cop el projecte, amb la certesa de que continua sent el mateix.2013