Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2024Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2024 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2024Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2024Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
Perspectiva de l'accés a l'Institut Ramon Berenguer IV.
El projecte original correspon a un Institut Laboral encarregat pel Ministeri d’Educació, dins un programa de desenvolupament endegat després de la postguerra. L’edifici s’articula en forma d’una gran H que dóna lloc a un pati d’entrada i a un pati posterior més petit. Les dues ales laterals que flanquegen el primer recinte es destinen a aules, mentre que la part posterior acull les dependències comunes. La planta s’organitza extensivament, seguint un esquema de corredors axials que donen accés a cada part del programa. Les cobertes de les aules segueixen dos tipus, segons la seva posició: un primer tipus en dents de serra, amb el vessant de directriu circular, i un segon tipus amb una coberta de teula amb dos vessants desiguals, un cos baix adossat i les obertures als tancaments laterals. El conjunt reflecteix un exercici d’aplicació estricta d’alguns principis del moviment modern, abans de la revisió que els mateixos autors durien a terme durant la dècada següent.
Autor: Maurici Pla
Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007
El proyecto original corresponde a un instituto laboral, dentro de un programa de desarrollo iniciado después de la autarquía franquista. Es importante destacar que en 1951 se fundó el Grupo R (se disolvería en 1961), con la voluntad de entroncar con la actividad desarrollada antes de la Guerra Civil por el GATCPAC. Voluntad que se puede apreciar perfectamente en el carácter fabril y racionalista del Instituto Ramón Berenguer IV.
Este instituto se articula en forma de H, dando lugar a varios espacios diferenciados y patios de recreo. La forma en H permite dividir el programa funcional por zonas, bien iluminadas y ventiladas. El cuerpo central contiene un patio central que hace de distribuidor e ilumina todo el vestíbulo. Los brazos más largos se destinan a aulas y los más cortos acogen las dependencias comunes.
Las cubiertas son las que mejor expresan la estructura funcional del edificio y determinan su imagen fabril. Las que iluminan talleres y laboratorios están formadas por dientes de sierra orientados a norte, con la directriz curva y el plano de vidrio inclinado. Las que cubren las aulas teóricas son a dos aguas, de vertientes desiguales. Y las del resto de dependencias son planas.
Autor: Xavier Llobet i Ribeiro
Font: DOCOMOMO Ibérico
La conveniència de donar accés a l'Institut pel carrer de Ciudad Real i el més proper possible al carrer Ample, per ser aquests els actuals accessos viables a l'emplaçament ha motivat una sèrie de problemes de no fàcil solució ja que l'orientació solar exclou una franca disposició de planta que permeti presentar al carrer aquelles façanes que per la seva naturalesa ofereixen més encant estètic. En efecte, l'alineació del terreny al carrer de Ciudad Real té orientació Nord-Oest, totalment inadmissible per a les aules. Naturalment, l'emplaçament d'aquests elements paral·lels a l'esmentat carrer oferia un primer pla de passadís escolar que si bé està perfectament justificat en el paisatge d'un recinte escolar no ens sembla justificable en aquest cas particular. S'estudien diverses solucions que en combinar-les amb la necessitat de preveure un creixement del Centre i el nombre i la superfície dels tallers, condueixen a allunyar les aules de les proximitats del carrer adoptant l'orientació Sud-Est. Els tallers després ocupen el lloc que inicialment es va pensar per als locals d'ensenyament teòric. L'estructura en dent de serra repetint-se paral·lelament al llarg de la calla sembla admissible i fins i tot ofereix un ritme plàstic que pot tenir bellesa. Per altra banda ja no és passadís o corredor el que s'ofereix en primer lloc a la vista de l'espectador una paret lateral que té un caràcter molt diferent. A més de la zona docent, cal considerar el conjunt d'elements representatius i de certa utilització pública. Tots se situen al costat de l'entrada perquè en els dies festius i en certes solemnitats acadèmiques puguin ser utilitzats amb independència total de les tasques docents del Centre. La biblioteca s'estructura a base d'un dipòsit capaç de fer més de tres mil volums comunicat a través d'una finestreta amb la sala de lectura que permet la utilització còmoda a setanta-cinc lectors. L'aula de respecte, la capacitat, les dimensions i les característiques dels quals s'adapten al programa oficial aprovat per la Direcció General d'Ensenyament Laboral s'orienta a S.E. com les aules densenyament teòric. Amb ella s'han col·locat els sanitaris subdividits en dos grups, un per a homes i un altre per a femelles. Completa aquesta zona pública el Museu de Ciències Naturals. Finalment cal indicar la disposició i la situació de la zona directiva i administrativa. És fonamental que el conjunt d'aquestes dependències quedi centrat respecte a les diferents zones d'ensenyament i que, per altra banda, permeti una circulació lògica i còmoda independent dels professors. Seguint aquest criteri s'ha situat la sèrie de despatxos i sales de visites a la façana Sud-Oest amb un pas general il·luminat per un jardí central. Aquest jardí central té importància en el criteri de composició de tot el conjunt. A més de centrar una zona de circulacions i de crear unes transparències i uns punts de vista molt interessants al vestíbul ia la zona administrativa i directiva, és com una versió actual del claustre tradicional que ha constituït sempre la base de composició dels nostres velles escoles i les nostres millors universitats.
El projecte original correspon a un Institut Laboral encarregat pel Ministeri d’Educació, dins un programa de desenvolupament endegat després de la postguerra. L’edifici s’articula en forma d’una gran H que dóna lloc a un pati d’entrada i a un pati posterior més petit. Les dues ales laterals que flanquegen el primer recinte es destinen a aules, mentre que la part posterior acull les dependències comunes. La planta s’organitza extensivament, seguint un esquema de corredors axials que donen accés a cada part del programa. Les cobertes de les aules segueixen dos tipus, segons la seva posició: un primer tipus en dents de serra, amb el vessant de directriu circular, i un segon tipus amb una coberta de teula amb dos vessants desiguals, un cos baix adossat i les obertures als tancaments laterals. El conjunt reflecteix un exercici d’aplicació estricta d’alguns principis del moviment modern, abans de la revisió que els mateixos autors durien a terme durant la dècada següent.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
