Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
-
1969 - 1970
-
Casa Vilanova-Cullell
Albert Illescas de la Morena, Jeroni Moner i Codina
El plantejament de la casa aplica a una tipologia tradicional, una planta en L amb la bisectriu orientada al sud, una sèrie de variants destinades a transformar la imatge des del carrer. La sala d’estar, en un dels braços, queda separada de la resta de la casa per un corredor vidrat. L’escala d’accés al primer pis queda fora del gàlib principal, com també el dormitori dels fills, que vola sobre la planta baixa. A la segona planta, un petit estudi restitueix i enlaira l’aresta de la cantonada. La casa mostra un conjunt de volums cecs d’obra vista, en una interpretació atípica de la sensibilitat pròpia de l’arquitectura de l’època.1972
-
1973
-
1975
-
1983
-
1990
-
Pesquera d'en Malagelada
Joaquim Figa i Mataró, Jeroni Moner i Codina, Josep Riera i Micaló
Amb la perspectiva de les proves de rem dels Jocs Olímpics de 1992, els autors van dissenyar dues construccions a la vora de l’estany destinades als àrbitres que havien de controlar el punt de sortida de les regates. La pesquera d’en Malagelada, situada en una punta de terra òptima per a la seva funció, adopta una planta triangular, amb la bisectriu encarada al punt de sortida. L’estructura, metàl·lica, suporta una petita terrassa que vola per sobre l’aigua. Els autors es van inspirar en les pesqueres del segle XIX, en tractar-se de construccions que podien satisfer tota mena d’usos, a més de la pesca i les activitats lúdiques.1990 - 1991
-
Habitatges a la Vila Olímpica de Banyoles (Illa núm. 6)
Jordi Crous i Peraferrer, Jaume Grabuleda i Prim, Josep Riera i Micaló
1989 - 1992
-
Habitatges a la Vila Olímpica de Banyoles (Illa núm. 8)
Escribà&Nadal, Xavier Canosa, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa
Quant a l’arquitectura de les diferents construccions s’observa un nivell mig prou satisfactori amb exemples aïllats veritablement notables. La sorpresa personal més agradable l’ha construït el conjunt edificat pels arquitectes Mª Dolors Nadal i Joan Escribà, que em permet una reflexió sobre l’arquitectura actual a Catalunya. Aquests edificis de Nadal i Escribà s’adscriuen al fil conductor de la millor arquitectura d’arrel nacional del nostre país, des del Modernisme, però amb una voluntat de creativitat contemporània que passa pel GATPAC, fins a Coderch, el Grup R i la més significativa arquitectura d’avui. La voluntat de conjugar l’experiència viscuda amb la projecció cap endavant és una constant d’aquestes arquitectures. Nadal i Escribà recullen les ensenyances de les propostes dels anys 60 a Catalunya interpretades en l’actualitat segons una síntesi de contemporaneïtat i de tradició evidentment eficaç. Una obra, aquesta, exemplar de l’avanç d’una cultura arquitectònica com la nostra, sense discontinuïtats abruptes i que no precisa replantejar-se a sí mateixa des de zero cada cinc anys, en una histèrica carrera renovadora que arrisca la superficialitat d’arquitectura de moda. Jo vull confessar aquí que, com a membre del Jurat, en temps del concurs no vaig saber apreciar els valors d’aquest projecte que llavors vaig considerar només correcte i avalat per la qualitat dels seus autors als qui havia conegut ja com a brillants alumnes en la meva docència. Un cop més, l’obra ha estat més eloqüent que el projecte i ha contribuït, sens dubte, a modificar la meva opinió tres anys després d’haver estat jurat en el concurs. * Extret de l’article de Federico Correa, ‘La Vila Olímpica de Banyoles 2 anys després’. -
Habitatges a la Vila Olímpica de Banyoles (Illa núm. 10)
Fuses-Viader Arquitectes, Josep Fuses i Comalada, Joan Maria Viader i Martí
Es tracta d’un dels 10 conjunts d’habitatges realitzats pels Jocs Olímpics del 1992 a la sub-seu de Banyoles, al costat de l’estany. L’ordenació en forma d’U i pati interior enjardinat era prefixada pel Pla. El projecte proposà trencar les dues cantonades per afavorir les visuals cap a l’estany i el parc immediat. L’edifici combina dos tipus d’habitatges; a una planta i dúplex trencant així l’excessiva rigidesa volumètrica. El tractament de façanes, cobertes i volums exteriors intenta donar un gra més petit a l’operació, tot recuperant la idea de les arquitectures provisionals i fragmentades de les construccions dels entorns. -
Habitatges a la Vila Olímpica de Banyoles (Illa núm. 7)
El projecte intenta desenvolupar una solució basada en la teatralitat de l'arquitectura creant un escenari diferent a aquell que s'havia concebut originalment. Es crearen tres tipologies diferents. El llarg passadís de la planta primera es presenta com el centre de gravetat del projecte. Actua com a element intermedi connectant la part superior i inferior de l'edifici, formant un balcó visual des del qual es veu l'escenari urbà creat. Com a contrapunt a l'espai interior l'ordre rítmic de les façanes al carrer contribueixen a produir un efecte sobri i urbà. L'ús dels materials (acer, alumini, fusta, pedra i murs revocats), formant combinacions, defineixen el diàleg plàstic i cromàtic de l'edifici. -
Adequació de l'Entorn de l'Estany de Banyoles
Joaquim Figa i Mataró, Jeroni Moner i Codina, Josep Riera i Micaló
1990 - 1992
-
Pavelló Poliesportiu i Taller de Rem a Banyoles
Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart
Un lloc de condicions paisatgístiques extraordinàries, el parc de la Draga, al costat del llac, entre els límits de la Vila Olímpica i l’àrea poblada d’arbres plataners que voreja la carretera d’Olot. La coberta, una estructura d’encavallades de forma lenticular, és un punt singular, no tant per la dimensió a cobrir com pel fet de donar un valor a la imatge de l’edifici a més de qualificar l’espai interior. -
Els Banys Vells
El programa afronta la ubicació d’un bar-restaurant en un indret caracteritzat pels elements naturals, l’aigua i els arbres. El projecte inventa de cap i de nou una topografia artificial construïda per mitjà de seccions successives i crea una nova edificació que atorga singularitat a aquest punt concret. La concepció del quiosc preveu les activitats de bar i restaurant a l’aire lliure, de manera que els espais tancats són de dimensions molt petites. Les activitats es distribueixen ordenadament en els diferents àmbits creats: el dinamisme de les activitats lúdiques a la façana urbana, i els punts de vista més contemplatius mirant al llac.1995 - 1996
-
Escola Pla de l'Ametller
Mercè Berengué Iglesias, José Miguel Roldán i Andrade
L’escola s’emplaça en un terreny completament pla que hi ha al sud de Banyoles, solcat pels recs que equilibren el flux de l’estany. El projecte pren com a referència el parc que hi ha al costat de la parcel·la, com també el caràcter que les construccions rurals atorguen al paisatge. Les activitats comunes se situen en un braç que dóna la façana al parc, del qual parteixen els tres cossos dels aularis, de dues plantes. Tota la disposició respecta la traça dels recs i dels camins existents, i ofereix al parc una façana escalonada que recorda les construccions fabrils aïllades, tan freqüents en els terrenys agrícoles.2001 - 2002
-
Caseta de Control del Camp de Regates
Josep Cargol i Noguer, Ricard Turon
El projecte forma part d’una intervenció paisatgística més general destinada a dissenyar la zona d’arribada del camp de regates del Campionat del Món de Rem, amb la perspectiva d’una permanència posterior. La caseta de control és formada per una estructura vertical, transparent, lleugera i de fusta, ancorada entre joncs dins l’aigua. La torre-mirador, una construcció de palafits clavada amb micropilotis de formigó a una fondària de 15 metres, sura sobre 65 pilars de fusta laminada i tractada fins a 7 metres. La caseta s’assimila a una nova pesquera, incorporada al perfil de les velles construccions que voregen l’estany.2001 - 2003
-
Adequació d'Espais Públics al Casc Antic de Banyoles
Una seqüència de places organitzen l'àmbit de casc antic deBanyoles; de la Plaça dels Turers, a la Plaça Major, a la Plaça dels Estudis, de la Font, de Teatre, de l'església de Santa Maria, i de l'Monestir; espais tots ells que deuen el seu nom a l'edifici a què s'ofereixen com a vestíbul. En aquest moment, un àmbit de circulació rodada molt deteriorada pel temps. En aquesta seqüència de carrers i places, les sèquies de de l'estany de Banyoles, que s'utilitzaven per regar els horts estaven en desús i funcionaven com clavegueram en comptes de transportar aigua neta, com en el seu origen. El projecte planteja la recuperació dels espais públics i al mateix temps recuperar els canals en els seus recorreguts originals per la ciutat. Les sèquies es tornen visibles en els seus recorreguts a tot el nucli antic, quedant-se obertes i reconstruint la seva secció per on circula. A uns espais ja de per si interessants, s'incorpora una nova qualitat visual i també el que suposa la incorporació de el so i la percepció de l'aigua. Tot l'àmbit es pavimenta amb pedra de Banyoles, el travertí, pedra calcària que s'ha format al subsòl i amb la qual fossin construïts tot els edificis principals, esglésies, cases medievals i monuments.1999 - 2012
-
Restauració Torre del Rem
Ricard Turon Arquitectura, Ricard Turon
Ens demanen de restaurar la torre d’arribada del camp de regates de l’estany de Banyoles, que nosaltres mateixos vam fer el 2004. La manca de manteniment, les inoportunes actuacions i l’inexorable pas del temps hi han deixat la seva empremta. Després de gairebé deu anys sense cap manteniment, la brigada municipal va aplicar una pintura de color vermell que en va canviar l’aspecte, però, per sort, una subvenció del Consejo de Deportes ens dona una nova oportunitat. Fem un plantejament que, malgrat l’aparent modernitat, és ancestral en altres països: carbonitzem la fusta! Aquest tractament consisteix senzillament a protegir la fusta amb una pel·lícula de carbó. Aquest carbó superficial li dona un aspecte noble, protegeix la fusta dels raigs ultraviolats i espanta els xilòfags. Per aconseguir-ho, es tracta de cremar la fusta de forma controlada, raspallar-la i, finalment, aplicar-hi un tractament a base d’olis naturals per fixar millor aquesta pel·lícula de carbó.2022