Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
  • 1967 - 1971

  • Torretes d'Accés i Ventilació d'un Dipòsit d'Aigua Subterrani

    Garcés -Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia

    Torretes d'Accés i Ventilació d'un Dipòsit d'Aigua Subterrani

    Sobre un dipòsit soterrat, de planta rectangular, s’alcen cinc torretes. Les quatre petites, als quatre vèrtexs, asseguren la ventilació del dipòsit. Per a la de major tamany, recolzada en un dels seus costats, es té accés a la maquinària i a l’interior del mateix. La seva situació dintre del pas, en un turó, permet l’observació del conjunt des de diferents punts de vista, quasi sempre llunyans; és per això el nostre interès en augmentar artificiosament tots els elements aparents del conjunt. D’aquest doble objectiu se n’encarreguen els pòrtics envolvents, als quals se’ls ha maximitzat el seu paper formal al desvincular-los d’una manera rotunda de qualsevol treball resistent, al mateix temps que s’accentua la seva aparença estructural.

    1971

  • Fàbrica Sinel

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Fàbrica Sinel

    El complex comprèn: les naus de fabricació, els magatzems logístics de 16m d'alçada, les oficines pròpies de la fàbrica i les que pertanyen al holding d'empreses (situades en primera planta), a més d'un edifici aïllat que conté els vestuaris i la cantina. Les oficines emboliquen la nau de la fàbrica, es situen fent front a un bosc amb magnífiques vistes i formen una T de dos nivells creant un gran porxo d’entrada al conjunt. L’edifici és d’estructura metàl·lica. Pel que fa als materials de tancament, són plaques prefabricades de formigó a la zona de fàbrica i xapa miniona a oficines. El complex està dedicat a la producció d’etiquetes industrials. Conté dues empreses, Caposa i Sinel. Comparteixen les instal·lacions de fabricació i les oficines. Els espais, doncs, s'han hagut d'organitzar de forma dinàmica perque permetin certa flexibilitat, sobretot de cara al futur.

    1996 - 1999

  • 2005

  • Biblioteca Esteve Paluzie i Plaça de la Constitució

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Josep Emili Hernández-Cros, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Biblioteca Esteve Paluzie i Plaça de la Constitució

    L'edificació es situa a la part nord de la Plaça de la Constitució, a l’eix amb l’avinguda del Dr. Moragues i lleugerament desplaçat a un costat per suggerir i connectar el pas cap als carrers Estoril i Nàpols, a l'altre costat de la futura ‘Interpolar’. L'edifici, estructurat en tres plantes desplaçades, de soterrani a planta pis, crea un gran voladís en la zona de connexió entre el dos barris. Una gran part de la biblioteca es preveu soterrada per tal d'aprofitar la màxima superfície de la plaça i per minimitzar l'afectació volumètrica en les actuals construccions de l'entorn. Aquest soterrani està ventilat i il·luminat per un pati de parets totalment vidriades, i cobert amb una pèrgola de lames orientables per tamissar la llum. El pati també il·lumina part de la planta, que ja ha sofert un desplaçament, donant accés a la plaça. Aquest mecanisme d’il·luminació culmina en la planta segona. El pati de llum produeix una fisura al llarg de tot l’edifici; per l’altre part, l’edifici és molt tancat en les seves façanes perimetrals. El conjunt de la planta baixa de la biblioteca està organitzat de forma que sigui accessible i permeable a la circulació dels usuaris. A un extrem es situa el bar-cafeteria i la sala d'exposicions, connectats a la biblioteca, podent ser utilitzat amb total independència d'aquesta. L'accés principal, obert vers la plaça, amb els espais d'informació i referència, l'àrea de fons general, espais de música, imatge i consultes informatitzades també es troben en planta baixa. En planta soterrani es situa la resta de la zona de fons general, espais de suport, espai d'estudi, espai multimèdia i cambra de magatzems, dipòsits i instal·lacions. A la planta pis està la zona infantil i la zona de treball intern. L'espai de zona infantil està connectat al pati-jardí amb un porxo cobert. L’estructura és de murs i pilars portants de formigó armat. La façana és ventilada de peces de granet.

    2006 - 2009

  • Nova Escola Marta Mata

    Comas-Pont Arquitectes, Jordi Comas i Mora, Anna Pont i Armengol, Marc Rifà Rovira

    Nova Escola Marta Mata

    En contraposició a un entorn molt heterogeni, es concep un edifici estèticament neutre. Una pell homogènia i blanca, com una closca, recobreix tot l’exterior de l’edifici; només allí on es replega cap endins apareixen uns intersticis de color groc reflex de la lluminositat i calidesa interior. L’edifici permet articular dues trames urbanes diferenciades: la de ciutat jardí amb habitatges unifamiliars i una nova zona residencial de grans blocs. Aquest es desenvolupa en forma de L, amb una barra en planta baixa paral·lela a l’únic carrer urbanitzat C/Torre Esteper (que inclou gimnàs, cuina, menjador, biblioteca i administració) i una barra en pb+1, paral·lela al carrer previst en el nou planejament (que conté les aules infantils en pb i aules de primària en p1). Com a element ròtula de tots els espais, un gran vestíbul a doble alçada concentra tant l’accés a la zona infantil com el de primària i serveix de zona de relació amb l’administració, els serveis i el propi pati exterior.

    2014

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!