-
Edifici d'Habitatges Barberà del Vallès
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
1967 - 1971
-
Torretes d'Accés i Ventilació d'un Dipòsit d'Aigua Subterrani
Garcés -Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia
Sobre un dipòsit soterrat, de planta rectangular, s’alcen cinc torretes. Les quatre petites, als quatre vèrtexs, asseguren la ventilació del dipòsit. Per a la de major tamany, recolzada en un dels seus costats, es té accés a la maquinària i a l’interior del mateix. La seva situació dintre del pas, en un turó, permet l’observació del conjunt des de diferents punts de vista, quasi sempre llunyans; és per això el nostre interès en augmentar artificiosament tots els elements aparents del conjunt. D’aquest doble objectiu se n’encarreguen els pòrtics envolvents, als quals se’ls ha maximitzat el seu paper formal al desvincular-los d’una manera rotunda de qualsevol treball resistent, al mateix temps que s’accentua la seva aparença estructural.1971
-
Fàbrica Sinel
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
El complex comprèn: les naus de fabricació, els magatzems logístics de 16m d'alçada, les oficines pròpies de la fàbrica i les que pertanyen al holding d'empreses (situades en primera planta), a més d'un edifici aïllat que conté els vestuaris i la cantina. Les oficines emboliquen la nau de la fàbrica, es situen fent front a un bosc amb magnífiques vistes i formen una T de dos nivells creant un gran porxo d’entrada al conjunt. L’edifici és d’estructura metàl·lica. Pel que fa als materials de tancament, són plaques prefabricades de formigó a la zona de fàbrica i xapa miniona a oficines. El complex està dedicat a la producció d’etiquetes industrials. Conté dues empreses, Caposa i Sinel. Comparteixen les instal·lacions de fabricació i les oficines. Els espais, doncs, s'han hagut d'organitzar de forma dinàmica perque permetin certa flexibilitat, sobretot de cara al futur.1996 - 1999
-
Bloc de 81 Habitatges Santa Maria 213
RGA Arquitectes, Montserrat Batlle Salvanyà, Josep Maria Gutiérrez Noguera, Pere Riera Pañellas
2005
-
Biblioteca Esteve Paluzie i Plaça de la Constitució
Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Josep Emili Hernández-Cros, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón
L'edificació es situa a la part nord de la Plaça de la Constitució, a l’eix amb l’avinguda del Dr. Moragues i lleugerament desplaçat a un costat per suggerir i connectar el pas cap als carrers Estoril i Nàpols, a l'altre costat de la futura ‘Interpolar’. L'edifici, estructurat en tres plantes desplaçades, de soterrani a planta pis, crea un gran voladís en la zona de connexió entre el dos barris. Una gran part de la biblioteca es preveu soterrada per tal d'aprofitar la màxima superfície de la plaça i per minimitzar l'afectació volumètrica en les actuals construccions de l'entorn. Aquest soterrani està ventilat i il·luminat per un pati de parets totalment vidriades, i cobert amb una pèrgola de lames orientables per tamissar la llum. El pati també il·lumina part de la planta, que ja ha sofert un desplaçament, donant accés a la plaça. Aquest mecanisme d’il·luminació culmina en la planta segona. El pati de llum produeix una fisura al llarg de tot l’edifici; per l’altre part, l’edifici és molt tancat en les seves façanes perimetrals. El conjunt de la planta baixa de la biblioteca està organitzat de forma que sigui accessible i permeable a la circulació dels usuaris. A un extrem es situa el bar-cafeteria i la sala d'exposicions, connectats a la biblioteca, podent ser utilitzat amb total independència d'aquesta. L'accés principal, obert vers la plaça, amb els espais d'informació i referència, l'àrea de fons general, espais de música, imatge i consultes informatitzades també es troben en planta baixa. En planta soterrani es situa la resta de la zona de fons general, espais de suport, espai d'estudi, espai multimèdia i cambra de magatzems, dipòsits i instal·lacions. A la planta pis està la zona infantil i la zona de treball intern. L'espai de zona infantil està connectat al pati-jardí amb un porxo cobert. L’estructura és de murs i pilars portants de formigó armat. La façana és ventilada de peces de granet.2006 - 2009
-
Nova Escola Marta Mata
Comas-Pont Arquitectes, Jordi Comas i Mora, Anna Pont i Armengol, Marc Rifà Rovira
En contraposició a un entorn molt heterogeni, es concep un edifici estèticament neutre. Una pell homogènia i blanca, com una closca, recobreix tot l’exterior de l’edifici; només allí on es replega cap endins apareixen uns intersticis de color groc reflex de la lluminositat i calidesa interior. L’edifici permet articular dues trames urbanes diferenciades: la de ciutat jardí amb habitatges unifamiliars i una nova zona residencial de grans blocs. Aquest es desenvolupa en forma de L, amb una barra en planta baixa paral·lela a l’únic carrer urbanitzat C/Torre Esteper (que inclou gimnàs, cuina, menjador, biblioteca i administració) i una barra en pb+1, paral·lela al carrer previst en el nou planejament (que conté les aules infantils en pb i aules de primària en p1). Com a element ròtula de tots els espais, un gran vestíbul a doble alçada concentra tant l’accés a la zona infantil com el de primària i serveix de zona de relació amb l’administració, els serveis i el propi pati exterior.2014