Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
  • Jardins de Santa Clotilde

    Nicolau Maria Rubió i Tudurí

    Jardins de Santa Clotilde

    Jardí noucentista situat en un paratge de gran bellesa, a la vora del mar, sobre la platja de Sa Boadella. Enmig d'un esgraonament aterrassat, la diversitat d'espècies de plantes del jardí s'alternen amb petits estanyols i conjunts escultòrics diversos. El protagonisme, però, més que la diversitat vegetal, és la disposició arquitectònica i l'obra de jardineria escultòrica. Pel que fa a les edificacions privades, hi ha la casa original i una de més nova prop de l'entrada principal dels jardins. La casa més antiga és de planta rectangular i destaca per les arcades de mig punt de la planta baixa, una gran terrassa i una torreta de planta quadrada, de tres plantes i coberta a quatre vessants. A la façana sud de la torre hi ha un panell de rajola pintada dedicada a Santa Clotilde i datat de 1930. En total, el jardí fa una extensió de més de 26 mil metres quadrats (2,6 ha) i està situat en una esplanada a uns 50 metres sobre el mar.

    1919 - 1940

  • 1965 - 1966

  • 1970

  • Hotel Samba

    autoria desconeguda

    Hotel Samba

    1972

  • 1979

  • Habitatges Lloret de Mar

    Carmina Sanvisens Montón

    Habitatges Lloret de Mar

    Degut a una ordenança municipal força especial, el projecte ha de combinar alçades molt diferents. Aquest fet constitueix un risc i unes tensions estètiques importants; implicant una dualitat d'edificis i arquitectures. El cos baix de l'edifici recull l'alçada dels habitatges del casc antic de LLoret. Es revesteix de pedra artificial i es marca la continuïtat de la cantonada amb una horitzontalitat molt marcada. El cos alt té un tractament i una composició molt diferent, utilitzant la finestra correguda per donar modernitat al conjunt. La paret és estucada en ocre i provoca una pell més tensa i lleugera. L'escala de veïns és l'element que reconeix les set plantes alhora i s'integra, en la part interior, a la intersecció dels dos cossos. S'ha projectat en estructura metàl·lica i elements lleugers per oferir un aspecte de transparència. La intenció era fer una obra interessant i, alhora, comercial. Els interiors, sense ser luxosos, es tracten amb materials unitaris i amb els colors de les vacances. Tot plegat fa de l’edifici una oferta comercial molt diferent a la que normalment s'ofereix en aquest tipus de promocions.

    1990 - 1992

  • Casa Vilella

    Espinet/Ubach, Arquitectes i Associats, Miquel Espinet i Mestre, Antoni Ubach i Nuet

    Casa Vilella

    La casa ocupa un solar d'uns dos mil metres quadrats, de pendent arbrat amb pins, que han estat molt útils per articular la morfologia de l'arquitectura. La visió llunyana de l'horitzó marí de Lloret de Mar, l'entorn, desproveït de caràcter propi, i la forma difícil del solar, tot plegat ens va abocar a una arquitectura d'introspecció. La posició de la casa, al límit superior, va alliberar més espai per al jardí. La casa disposa d'una cuina d'excepcional qualitat, situada en un lloc prominent, al centre, amb sortida a l'exterior i en relació directa amb la taula-menjador. Totes les peces s'articulen al voltant d'aquest espai. Té una sala d'audiovisuals, totalment aïllada de l'exterior, sense claror natural, tancada entre murs de formigó i situada sota el nivell del sòl. La piscina coberta, llarga i estreta a la part de darrere de la casa, satisfà l'afecció i la necessitat de nedar, en silenci, fins i tot en la foscor. La casa té una sola façana operativa, oberta cap a la pineda. L'interior i el jardí es confonen en un mateix escenari. Les grans obertures envidriades dominen tot el nivell inferior, en contacte amb el jardí; en canvi, els tancaments de fusta, amb unes singulars gelosies, proporcionen la intimitat que requereix la planta superior. L'espai exterior, de Manel Colominas, respon a un tractament natural del territori, sense gespa, sense paviments durs i quasi sense murs ni escales. Les escultures metàl·liques, de l'escultor suís-català Carles Valverde, arrodoneixen la intervenció. L'interiorisme de Teresa Ferrín revesteix els murs blancs i els paviments amb una pedra de tons verd gris. El mobiliari elegit resulta així un contrapunt amè, lleuger i elegant.

    1996 - 2004

  • Casa Nicolás Valenzuela

    Eva Jiménez i Gómez, Xavier Llobet i Ribeiro

    Casa Nicolás Valenzuela

    La casa es relaciona amb el solar amb la intenció d’alliberar-ne les màximes servituds funcionals. El mur que tanca la parcel·la en conté les terres, i es plega tot formant l’entrada al garatge, a la planta del soterrani. La planta baixa és formada per un cos que vola sobre el terreny en un dels seus extrems, i que integra la piscina a l’altre extrem. La planta primera es col·loca transversalment a la baixa, i se sosté en voladís sobre la caixa de l’escala. Dues finestres corregudes al llarg de les dues façanes més llargues afavoreixen les visuals simultànies sobre les dues bandes del solar. La solució permet no haver d’urbanitzar el solar per cap motiu funcional, ja que l’únic punt de contacte és la porta d’entrada, situada al cos dels dormitoris. El conjunt consisteix en una estructura de formigó armat, i el voladís del cos superior és format per dues jàsseres vierendeel travades pels murs dels extrems.

    2003 - 2007

  • Gran Casino Costa Brava

    b720 Fermín Vázquez Arquitectos, Fermín Vázquez Huarte-Mendicoa

    Gran Casino Costa Brava

    El del Gran Casino Costa Brava consisteix en una singular proposta arquitectònica i mediambiental, pràctic i singular alhora. El nou casino s’allunya de les solucions tradicionals i planteja el complex d’aparcament públic, casino i auditori com un conjunt que emergeix del sòl i del qual es distingeixen tres nivells ben diferenciats i integrats en l’entorn. El casino s’integra com a part dels jardins de l’hotel Monterrey aconseguint revitalitzar la façana sud del mateix i potenciar el front urbà amb una àmplia zona lúdica i de serveis. D’aquesta manera, l’edifici es manifesta amb una singularitat en la via pública, al mateix temps que roman ocult, convertit en topografia, des de l’interior del jardí del hotel. La coberta enjardinada esmorteeix l’impacte visual i, a més, protegeix a l'hotel de la contaminació acústica provinent la carretera. L’edifici consta de tres nivells ben diferenciats. En la planta baixa, se situa el casino, distribuït en diverses àrees que formen part del mateix espai principal. La planta primera allotja un espai multifuncional amb capacitat per a mil persones assegudes. A més, aquest nivell compta amb un gran foyer obert a l’exterior, els serveis i les oficines de gestió. D’altra banda, tres plantes del baix restant es destinen principalment a aparcament. Els plans inclinats que conformen les façanes es resolen mitjançant formigó armat negre acolorit en massa i encofrats amb encadellat de pi. La planta que acull l’espai polivalent queda delimitada per una sèrie de plans de formigó que evoquen la tectònica del terreny del qual sorgeixen. Els plans s'obren en gelosia enfront de l'espai del foyer mitjançant una façana que proporciona identitat al casino gràcies a un sistema digital d'il·luminació que s'estén cap a la marquesina. Aquesta il·luminació multimèdia, capaç de reproduir imatges en moviment controlades per un sistema de gestió centralitzat i un programari específic per a crear efectes lumínics segons les activitats del casino.  

    2010

  • Escola Feixa

    Bosch.Capdeferro Arquitectura, Ramon Bosch i Pagès, Bet Capdeferro i Pla

    Escola Feixa

    Construcció d’un institut-escola de nova planta en un solar contigu a l’accés als jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar. Aquest centre ha d’incloure els cicles d’educació infantil, primària i secundària, a més dels serveis i elements comuns prescriptius del departament i està previst que aculli 690 alumnes d’edats compreses entre els 3 i els 16 anys. La diversitat de necessitats a nivell espacial i de programa de cadascuna de les diferents franges d’edat dels usuaris, juntament amb el fort desnivell del solar i els exigents condicionants a nivell de costos i terminis de construcció han estat els factors determinants en el plantejament de la solució proposada. El projecte utilitza l’aterrassament com a estratègia de fragmentació del programa i del solar, resolt a partir de la utilització d’un sol element estructural industrialitzat de formigó armat. Cadascuna de les feixes, cadascun dels edificis configura el seu propi espai exterior. Construïm, doncs, tres blocs paral·lels adaptats a la topografia del lloc, configurats en base a una estructura modular i repetitiva, de llums àmplies i flexibles, que busca una gran simplicitat en termes d’execució. Un espai genèric completament obert a les diverses formes de colonització que hi aportaran els diferents usuaris de totes les edats que l’habitaran. Cada bloc té el seu propi espai exterior, el seu particular retall de sol i de cel, la seva particular manera de posar-se en contacte amb el lloc, i per tant ofereix als mestres i als diversos nens i nenes, nois i noies, espais diferenciats d’aprenentatge i repòs al llarg de les seves etapes d’estudi des dels 3 fins als 16 anys. El sistema constructiu es basa en la utilització d’un panell de formigó de 120 cm d’amplada i 30 de gruix, amb dues cares exteriors de 6cm preconformades a fàbrica i armades segons sol·licitacions de càlcul i preparat per acabar de ser formigonat a l’obra. La capacitat portant d’aquest element, ideat inicialment per construir murs de contenció, el fa extraordinàriament polivalent i serà utilitzat pel seu ús original contenint l’empenta de les terres però també com a pilar o tancament de façana segons convingui. Les aules tipus es situen a l’extrem oest de cadascun dels blocs (properes al nucli de comunicacions) i en contacte directe amb la zona del pati, mentre que les aules amb requeriments especials de foscor, privacitat o seguretat es concentren a l’extrem est i compten amb un sistema de jardineres i gelosies de tubs galvanitzats que filtren la seva relació amb les zones de jocs. Més que en el disseny d’un edifici, el projecte consisteix en el desenvolupament d’un sistema constructiu de màxima eficàcia per tal de conformar una estructura espacial capaç d’acondicionar el solar i acollir les diferents parts del programa, per seguir oferint sistemes amables de relacionar l’home amb l’entorn.

    2009 - 2012

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!