El projecte s'ha elaborat tenint en compte l'especial condició de tractar-se no d'un establiment únic, sinó del primer d'una sèrie en què a cada edifici només resultaran diferents els elements que estiguin condicionats per les característiques particulars del lloc on siguin construïts i per les necessitats bàsiques que es plantegin en cada cas. Tipificació i estandardització han estat criteris que han estat presents en la concepció del projecte: en la selecció de sistemes constructius i materials en funció del particular ús que es donarà l'establiment i en el dimensionament d'àmbits en relació amb la funció específica que s'hi desenvoluparà. Com a actitud pedagògica generadora s'ha intentat crear un àmbit educatiu que convidi l'alumne a expressar al màxim les capacitats potencials sense inhibicions. Un factor important ha estat l'escala de l'edifici adequada a les dimensions d'aquest petit usuari, elements de referència que penetren inconscientment a la seva ment i posen l'espai al seu abast: altures de sostres i baranes, dimensió d'escalons, mòduls d'obertures, etc. S'ha destruït la freda imatge dels tradicionals passadissos convertint l'espai destinat a circulacions en un àmbit vital, prolongació de l'aula al seu lloc exterior d'exposicions, realització de treballs en equips, etc. Aquest espai més flenible serà, a les diferents parts, el recinte comú de diverses aules. La idea de plurifuncionalitat també regeix a un espai més ampli: la sala d'ús comú les dimensions generoses del qual permeten fer aquestes activitats a grups més nombrosos oa l'escola sencera. En alguns casos l'ús molt definit del recinte en determina invariablement la dimensió i la forma. Tal succeeix amb l'aula la mida i les proporcions de les quals són resposta a la necessitat de permetre un ensenyament col·lectiu i una bona visibilitat des de qualsevol punt de la sala. S'ha ampliat la superfície d'espais lliures mitjançant la incorporació de la terrassa que es podrà destinar per fer classes de gimnàstica, jocs organitzats, etc. Les terrasses adjacents a les aules seran la prolongació d'aquestes a l'exterior per fer classes a l'aire lliure en contacte directe amb la natura. Al pati general s'ha indicat una zona d'ús exclusiu dels petits, aïllada d'on estaran els grans. L'esquema generador de la composició de l'edifici és el següent: Una zona exclusivament escolar (essencialment aules en planta 1a i escola bressol en planta baixa) i uns serveis que puguin oferir-se a la població (biblioteca i aula d'activitats especials i sala comuna). Dues bateries d'aules orientades al sud i oest, respectivament, amb nuclis sanitaris de guarda-robes i espai d'ús múltiple exterior per a cada dos donen la vertebració a l'edifici. Inicieu alhora, des de la planta alta, la definició d'una forma tancada, en què tots els àmbits es bolquen en centre comú, que es completa amb el grup biblioteca-aula d'activitats especials de la planta baixa. Aquest centre comú és la sala comuna que es comunica directament amb laccés públic des del carrer i amb el pati de jocs, accés normal dels nens, a través dun porxo. La sala comuna permet, mitjançant el doble volum, la integració espacial de tota l'escola, i per un dels costats dóna solució a l'autonomia i la independència que exigeix ​​l'escola bressol. El conjunt biblioteca-aula d'activitats especials, annexes a la sala comuna, s'obre pel costat oposat a una zona de jardí, aïllat del pati de jocs, com a element íntim d'activitats pedagògiques a l'aire lliure. El gimnàs també té una possibilitat d'empalmament amb l'exterior, però aquesta vegada amb possible integració al pati de joc. Finalment, altres elements fonamentals en la composició de lesquema són les escales que amb diferents característiques permeten la comunicació dispersat les plantes entre si i del pati amb les terrasses. Entre aquestes cal assenyalar l'escala exterior com a ràpida comunicació vertical exterior.

Edifici de 12 habitatges (110 m2) per als mestres de l’escola "Sant Jordi", al poble de Pineda. S’entra a través d’un espai porticat que enllaça el carrer amb un pati semipúblic posterior. Des d’aquest espai es dona accés als dos habitatges situats a aquesta planta. A través d’una escala amb trams continus, que divideix l’edifici transversalment, es puja a la planta 2ª, on un carrer obert a la muntanya permet entrar als 5 habitatges en dúplex que ocupen aquesta planta i la inferior. Des d’aquest passadís obert, i mitjançant dos escales metàl·liques sobreposades a la façana com un objecte independent, s’entra als 5 habitatges en dúplex que ocupen les dos plantes superiors. Gracies a aquest esquema de circulacions s’ha arribat a l’eliminació de la caixa d’escala, d’excessiva adequació a una tipologia urbana en desacord amb el caràcter de la zona. Amb això es singularitza l’accés a cada habitatge, oferint un itinerari més ric i divers i més integrat a un paisatge rural encara no urbanitzat totalment i a un tipus de vida diferent de la plantejada en els nuclis urbans densos.