-
Teatre La Massa
L’element més significatiu de l’obra de Guastavino és la cúpula esfèrica que cobreix la platea, feta de maó pla seguint procediments constructius tradicionals, si bé perfeccionant-ne l’execució. La rehabilitació del teatre passa per la restauració dels principals components de l’antiga obra, com també per la seva adequació tecnològica amb vista a l’ús actual. El teatre, un dels principals monuments del centre de Vilassar, juntament amb l’església, l’ajuntament i el futur museu, s’obre a l’espai urbà a través d’uns nous accessos afegits a l’antiga fàbrica. El cos que acull el cafè, annex al teatre, en comparteix l’entrada, juntament amb l’escala d’accés al pis superior. El vestíbul d’entrada forma un altre cos afegit, tangent a la galeria de la platea, que refà la façana del teatre que dóna a la plaça. Una plataforma suspesa al centre de la cúpula fa de corrector acústic, pont d’il·luminació de l’escena i lluminària general de la platea.1880 - 1881
-
Cases Busquets, Ocaña i Sans
Gabriel Mora i Gramunt, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà
1968
-
1969
-
1970
-
Restauració del Teatre La Massa
Lluís Dilmé i Romagós, Francesc Xavier Fabré i Carreras, Ignasi de Solà-Morales i Rubió
1998 - 2002
-
2003 - 2004
-
Habitatges de Protecció Oficial Emili Masriera 18
Estratègia [Tipologia] “Amagar” un enorme edifici existent fora d'ordenació interposant un volum acuradament col·locat davant seu. Oferir les màximes prestacions a l'habitatge: un 50% de la superfície en un sol espai diürn paral·lel a la façana (rècord d'Espanya en superfície d'estar/menjador). Eliminar passadissos. Agilitar habitacions. Incorporar la balconada a l'espai interior. Sistema [Tectònica] Construcció semi-industrialitzada i en sec. Façanes i cobertes iguals. Pell exterior Prêt-à-porter d’EPDM embuatat tipus ZARA (canviar-la per una nova pell és més barat i ràpid que pintar una façana “tradicional”). Les finestres corren sobre la façana per convertir el buit en balconada. Ambient [Topologia] Les passarel·les exteriors són un espai d'ús semi-privat connectat amb un petit jardí annex a les petites edificacions existents que coronen el pendent. Les sales de 42m2 converteixen als habitatges en petits Lofts amb vistes.2006 - 2007
-
Biblioteca Can Manyer
Dilmé & Fabré Arquitectes, Lluís Dilmé i Romagós, Francesc Xavier Fabré i Carreras
La Biblioteca de Vilassar La rehabilitació d’aquesta nau és un exercici de recuperació del patrimoni industrial de Vilassar i un joc d’arquitectura racional, clara i diàfana realitzat a partir de la funcionalitat de la biblioteca per a donar nova vida als dos grans espais de la vella fàbrica tèxtil. La planta inferior, amb els rengles de pilars de foneria i les voltes a la catalana, és un espai del qual arrenquen dues noves escales obertes cap a un altre espai,encara més alt, que mostra, filiformes, les esveltes encavallades de suport del doble vessant de la coberta: És un edifici plàcid i serè, un autèntic temple de la industria tèxtil del nostre país. S’ha recuperat la col·lecció més gran coneguda de rajoles de mosaic hidràulic amb la inquietant al·legoria de Barcelona inclosa. Els serveis de la biblioteca que han de quedar tancats es resolen amb unes construccions de fusta a l’interior dels dos grans espais sense arribar a sostre, coberts per si mateixos com uns quioscs lleugers.2015