Barri conformat per blocs d'habitatges que forman part de la tipologia de construcció de la dècada del 1960 i 1970 dels anomenats polígons d'absorció o barris dormitori. Aquestes tenien la finalitat de ser habitatges econòmics, ràpids i fàcils de construir per poder acollir a un gran nombre de població que anteriorment havia viscut en zones de barraquisme. Els edificis de La Mina Nova són una projecció de la història social, política, econòmica i urbanística del barcelonès, situats a Sant Adrià de Besòs. Aquests tenen dos blocs característics: els edificis del carrer Ponent núm. 2-12 i el carrer Llevant núm. 1-23. Els dos són de tipus bloc lineal, però el carrer Llevant té un nombre major d'habitatges, uns 486 i 26 locals, mentre que el carrer Ponent només té 60 habitatges i 6 locals. Les dues façanes són pràcticament iguals: es tracta d'una façana horitzontal, configurada en franges longitudinals contínues en tot l'edifici, en les quals s'alterna un pany macís format pels ampits de formigó prefabricat que estan revestits amb una xapa metàl·lica de 3 mm, utilitzada per protegir el formigó de la intempèrie i augmentar l'aïllament tèrmic, i un pany d'ombra. Sant Adrià de Besòs, històricament, era un poble dedicat a l'agricultura, i la zona que actualment coneixem com La Mina es caracteritzava per l'abundància de camps de conreu i algunes cases de caràcter rural, dedicades a l'explotació agrícola. L'existència de mines d'aigua utilitzades pel regadiu és l'explicació del topònim. El canvi d'explotació agrícola a industrial va afectar de manera significativa al municipi, tant en l'àmbit urbanístic com en l'àmbit social. La seva situació al límit de Barcelona, la sortida al mar i el pas del riu va afavorir l'establiment de diferents indústries. Aquestes indústries requerien molta mà d'obra, fent possible la diferenciació de dues onades d'immigració que condicionaren la realitat de Sant Adrià. En primer lloc, trobem la de les dècades del 1920 i 1930. La segona onada fou acabada la Guerra Civil i els anys posteriors, quan s'acumularen dues condicions diferents: aquelles persones que marxaven per por a ser represaliades pel règim franquista, i aquelles que venien a la capital catalana a la recerca d'un lloc de treball. A Barcelona, això es traduïa a grans barris de barraques, i, entre aquests, trobem el del Camp de la Bóta a de Sant Adrià de Besòs. Es calcula que a l'entorn de Barcelona van construir-se més de 10.000 barraques. Dins aquest context, el 1961, Barcelona va aprovà un pla per suprimir el barraquisme de la ciutat. Així, l‘actual barri de la Mina neix per tal de pal·liar tota la problemàtica al voltant dels barris de barraques, tractant-se d'un polígon d'habitatges que pretenia absorbir tota la població del Camp de la Bóta i d'alguns altres barris de barraques de Barcelona. La història de la Mina, doncs, va néixer el 1967, amb Porcioles a l'alcaldia de la ciutat comtal, quan la comissaria d'urbanisme de Barcelona elaborà una pla per construir una zona residencial per a barraquistes. El projecte deia que el barri havia de comptar amb 2.100 habitatges, 7 escoles bressol, 1 centre social, 1 centre sanitari, 1 centre administratiu i 1 centre parroquial. La realitat és que es construïren els habitatges, però no la majoria dels equipaments necessaris. La Mina es va construir en dues fases, i la seva arquitectura ens permet diferenciar-les fàcilment. Així doncs, la segona fase, el 1972, és el que coneixem com La Mina Nova, un conjunt d'edificis construïts amb un sistema d'encofrat túnel, que permetia construir molt ràpidament un nombre d'habitatges molt gran.

The construction of the Sant Adrià Thermal Power Station by FECSA takes place amidst the industrial development of the Spanish economy - since the 1960s, the growing demand for labour in the Barcelona Metropolitan Area had led to unprecedented immigration to this area from other locations in the Spanish Peninsula. The municipality of Sant Adrià de Besòs itself experienced an increase of approximately 20,000 inhabitants in this period, going from 15,000 inhabitants in 1960 to nearly 36,000 in 1981. Consequently, the demand for electrical energy skyrocketed during these years, giving rise to projects such as the Sant Adrià Power Station itself, or the power plants located in Ascó, Serchs or Vandellós. Initially, the project aroused great controversy in the municipality, giving rise to an opposition movement led by the president of the Association of the La Catalana neighbourhood. The main reason for this controversy was the concern about the increase in air pollution in the area, but news pieces published by some newspapers also served as a trigger, suggesting that the plant was being built without a building permit. Already during construction, in April 1973, a worker died during a confrontation between workers and law enforcement. However, today the Three Chimneys have become a symbol of Sant Adrià. This is certified by the creation of the Platform for the Conservation of the Three Chimneys of Sant Adrià in 2007. A year later, in 2008, the citizens of the municipality approved to keep the chimneys standing, with a result of 82% in favour, by means of a referendum.

It constitutes a tense structure as a morphing of evolutionary geometries on the actions or energies transmitted to the arches. It does not fight with the wind or the sea breeze but is in a constant dynamic. It is a listening element. Constructed like a scientific map by 9,000 leaves from 120 different trees cut to scale. CAD-CAM processes were used. It is an ephemeral shadow structure located in the maritime area of the Universal Forum of Cultures in Barcelona. The structure is flexible and comes under load, in tension, by suspending 12 mesh bags filled with natural stones as a counterweight.

The project eliminates an old street that passed in front of the housing building and brings all the public space against it. The relationship between the hall and the square becomes very direct, in continuity – they are an extension of the halls of the houses and the bars, which have their terraces next to the games. To reinforce this open-air lobby, a large climbing pergola traces the profile of the building at some distance. It acts as a cushion that absorbs the abrupt change of scale between the vertical and horizontal plane of the square: it turns the corner and heads towards the Fòrum. Inside this open hall there is a kiosk, which attracts attention due to its shape and colours. Its striped wrapper reveals its contents: ice cream and candies, concentrating much of the energy of this place. Beyond the pergola, a red path connects with a bridge that crosses over the Gran Via to the other side of this avenue, where the children go to school every day. On the way back, in the afternoon, they cross the bridge and see the candy stand in the distance. They still don't know if it's open or not since the door hides, turning towards the building and turning its back on them. The red crossing in the middle of the square acts as a shortcut. The square is no longer just a square, but rather a street with things passing on one side and the other. It connects the other side of the Gran Via with the La Mina neighbourhood, and beyond the new area of the Fòrum and the sea.