-
1848 - 1859
-
1859 - 1863
-
1879 - 1889
-
1905
-
1907
-
Garden City of Ribes Roges
Josep Domènech Mansana, Josep Font i Gumà, Bonaventura Pollés i Vivó
The Ribes Roges urban complex is made up of streets which are parallel and perpendicular to the seafront. It is bounded by the Passeig de Ribes Roges, the streets of Marcelina Jacas, Legazpi and Álvaro de Bazán and Torrent de Sant Joan, the street of Pere III el Gran and a large part of the block bounded by Passeig de Ribes Roges and the streets of Lluís de Requesens, Pere III el Gran and Isaac Peral. Each block contains several plots occupied by single-family houses surrounded by gardens. Although as a whole it does not present a stylistic unity, it still preserves some of the original buildings, mainly in the seafront sector, which present characteristics typical of the modernist and noucentista styles. The Villa Argentina and the Villa Montserrat (architect Josep Domènech Mansana) are the closest examples to the Catalan Art Nouveau style, as well as Doctor Ribot’s villa (Villa Esperanza) and the Villa Laguarda (both by the architect Bonaventura Pollés Vivó), and the Villa Teresa (Modest Tauler Benítez, architect), which have been preserved. The other villas are closer to the Noucentisme period, such as the Villa Isabel (by Ramon Frexé Mallofré, 1910-1912); the Villa Vivancos (by Josep M. Miró Guibernau, 1923); the Villa Dolors Rutllan (by Manuel Joaquim Raspall Mayol, 1925) and Villa Adelina, and the villas of Joan Robert and Lluís Pàmies (by Antoni Pons Domínguez, 1923, 1925 and 1926). The origin of the Ribes Roges housing development was the initiative of Ms. Anna Raventós de Saurí, president of the Empar de Santa Llúcia, a charitable institution that was to be the beneficiary of the profits produced by the development. Marcelina Jacas, who had considerable wealth inherited from her father and an uncle, both of whom were Hindus, gave the rural land she owned for the construction of the chalets in order to raise funds to support the organisation. The foundation stone for the first 10 chalets was laid in 1910. In the same year, the board commissioned several architects to carry out the construction work and left the municipal architect B. Pollés to carry out the project for the Passeig Marítim and the general plan for the distribution of the plots. The complex is detached from the urban fabric of the city. The Torrent de Sant Joan and the railway line hindered its growth and expansion from the beginning and it was outside the scope of Gumà i Ferran's General Plan and, therefore, of the expansion guidelines set out in the plan. In 1917, the municipal architect Josep M. Miró i Guibernau designed the total development of the sector in accordance with the garden city typology. The construction of the promenade was authorised and the complete layout of the road network and the study of the links with the city were carried out. The study of the layout of the links, although very correct, was never carried out due to the difficulty posed by the location of the Pirelli factory. In 1967, a new development plan allowed an increase in the density of buildings, which led to the abandonment of the garden city idea and the demolition of the original dwellings; this resulted in the demolition of many single-family villas, to be replaced by flat blocks. As a reaction to this trend, a new General Development Plan was approved in 1981, which sought to protect these dwellings by classifying Ribes Roges as a "garden city conservation area".1910
-
Modification of the Baixeras Plan for the Opening of the Via Laietana
Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Ferran Romeu i Ribot
Domènech designed the Gran Via Pere el Gran, developing a section of the opening of the so-called B road of the Plan de Reforma Interior de Barcelona of 1892 (Plan Baixeras), which squeezed the historic fabric of the city. It was never carried out. There is a plan of the urban development of this road, dated 1905, which redesigned the image of this area from the new square to the old Hospital de la Santa Creu, demolishing many historic buildings. In the style of the boulevards of Paris and the Vienna Ring, he planned large buildings with typical programmes of modernity: a factory, a large market with a glass roof, a theatre-conservatory, a large bazaar, a large hotel, a building for a scientific society, a chamber of deputies, and so on. Domènech's proposals went so far as to draw plans and perspectives of these buildings. On the one hand, he monumentalised this historical fabric and, for example, enhanced the value of the towers of the city walls in Plaça Nova. On the other hand, however, he demolished numerous historic residential buildings and only proposed the preservation of a few religious buildings. The Hospital de la Santa Creu was razed to the ground. Although it was never built, in 1917 there was still talk of the project, as in the magazine La esfera in an extraordinary issue dedicated to Barcelona.1913 - 1914
-
1916
-
S'Agaró Residential Complex
Urbanització projectada per Rafael Masó per a l'industrial Josep Ensesa l'any 1917, tot i que es duu a terme a partir de 1923. Masó ordena el terreny preveient un seguit d'espais públics (places, avingudes, escales i equipaments esportius i socials) que s'integren amb les parcel·les destinades a xalets. D'aquests cal destacar Senya Blanca, per al propi Josep Ensesa, l'Hostal de la Gavina, el xalet Domus Nostrum, els xalets Ensesa, Faixat, Gorina, Roquet, Graziella, Nurimar, Elimar, Lolimar, Roca Blanca, i el xalet que l'arquitecte va dissenyar per a ell mateix. A partir de 1935, any de la mort de Rafael Masó, es féu càrrec de les obres l'arquitecte Francesc Folguera, que projectà i construí l'església, completà el passeig de ronda i transformà el restaurant de la Gavina. A la postguerra es construeixen altres cases, bàsicament obres de Folguera i de Pelayo Martínez.1917 - 1923
-
1925
-
1929
-
1931
-
1933
-
1934
-
Pla Macià
GATCPAC, Charles-Édouard Jeanneret-Gris (Le Corbusier), Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé
1932 - 1935
-
Projecte per a la Urbanització de la Part Baixa de Montjuïc
GATCPAC, Cristòfor Alzamora i Abreu, Francesc Fàbregas i Vehil, Josep González Esplugas, Francesc Perales Mascaró, Ricard Ribas Seva, Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé
1935
-
Poblat de Colonització de Sucs
Habitualment els nous pobles de colonització se situaven en comarques que es trobessin mitjanament despoblades, i on el treball agrícola es basés en el cultiu extensiu, molt sovint a base de blat, o bé en terrenys utilitzats com a pastura d'animals provinents de nuclis allunyats. És doncs en aquestes zones on l'INC posà el seu objectiu, tot racionalitzant els mecanismes i sistemes agrícoles a fi d'implantar cultius intensius, possibles gràcies als nous sistemes hidràulics duts a terme per l'Estat. D'aquesta manera, s'establiren unes dimensions estàndard sobre la distància màxima entre la casa del treballador i la zona a conrear, la qual no podia superar els dos quilòmetres i mig, ja què sinó resultava inviable. Així doncs, aquest espai entre el poblat, on s'acollia als pagesos colons i als obrers industrials, i el terreny dedicat a ser treballat, esdevenia l'àrea d'influència del propi poble. Al mateix temps, quan un terreny quedava situat més enllà d'aquesta distància es creava un nou poblat que cobrís aquesta nova zona, tot afavorint que els diferents pobles es disposessin, grosso modo, a una distància d'uns cinc quilòmetres entre ells, a fi de cobrir amb les respectives àrees d'influència tot el terreny cultivable. A més, durant tot aquest procés, els nuclis de nova creació s'anaven trobant amb antigues construccions, viles o inclús ciutats, i que podien quedar incorporades al nou traçat; o bé, d'altra banda, podien ser els propis pobles de colonització els que quedessin molt cops situats bastant lluny de les antigues ciutats, tot a atenent a les condicions geològiques i agrònomes de cada territori.1945
-
1945 - 1948
-
Barri de Sant Narcís
Esperonat pels aiguats del 1940, aquest projecte d’habitatges barats subvencionats per la nova Obra Sindical del Hogar dugué Bosch a endeutar-se com a promotor. Amb catorze hectàrees, el conjunt, llavors encara lluny de la ciutat, evocava la colònia obrera feixista, o una certa Siedlung, i es feia metàfora de l’autarquia espanyola dels quaranta. El programa organitza jeràrqui cament habitatges taller aïllats amb jardí, unitats associades, cases de dues plantes i blocs de fins a quatre nivells. Catalitza el conjunt una àmplia plaça porxada amb locals comercials i espais col·lectius, presidida pel temple. L’experimentalisme de Bosch, actualitzador i estudiós de la volta ceràmica bufada, i el dèficit d’acer hi van propiciar una aplicació intensiva d’aquesta tècnica. Per bé que el llenguatge del veïnat no revesteix sinó un populisme noucentista adotzenat, el barri destil·la una potent qualitat ambiental i presenta trets d’interès, com ara la proporció global de la plaça, l’esvelt campanar o la relació de l’església amb l’entorn.1948 - 1952
-
Poblat de Colonització de Villafranco del Delta
Població dedicada a la pesca i al conreu de l'arròs, creada pel Servicio de Colonitzación. Sobre un traçat ortogonal de carrers, esta format per 96 habitatges unifamiliars amb tipologia de casa-pati. Consta dels necessaris equipaments (església, escola, ajuntament, sala d'espectacles,...) organitzats al voltant d'una única placa. Desenvolupades en dos nivells, totes les cases s'obren, en planta baixa, a un gran pati tancat, en forma de "L". A destacar l'abundosa vegetació dels seus carrers que els converteix en autèntics jardins.1954 - 1957
-
Montbau Industrial Estate
Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages
The Montbau district, located below the Tibidabo, next to Passeig de la Vall d'Hebron, has a total area of approximately 31 Ha. The part built today, or in a very advanced stage of construction, consists of two basic residential units. The garden and the neighbourhood park are also practically finished. A group of about 70 single-family homes in the upper part of the slope is currently under construction, a group that we will not include in the present analysis because it is in a very little advanced phase and, therefore, without specific data. The architect of this group is Joan Bosch. Who are the authors of Montbau? Here is a first concrete problem that can lead us to general considerations. Due to programming requirements, the Municipal Housing Board decided to commission the architects Guillermo Giráldez, Pedro López and Xavier Subías with the urgency of a very few weeks as a matter of urgency. By what criteria were these architects chosen? Probably for simple reasons of proximity, administrative relationship, circumstantial insufficiency of the technical staff itself, etc. But was there a concern to choose a good team precisely for one of the largest projects that were then being developed? At least, or was there an awareness that, by chance and for reasons of bureaucratic convenience, he had fallen into the hands of a good team, then with a promising youthful push? * The original Partial Plan was altered, both in its first phase, slightly, and in the second one, with a change of drafting team and urban planning that substantially modified it.1956 - 1957
-
1950 - 1958