En un solar estret I allargat, on ja hi ha un habitatge, es proposa construir un petit estudi per a ser usat tant com a taller de pintura com per a habitatge ocasional de cap de setmana per als fills dels propietaris. El punt de partida del projecte venia establert per l´aspecte econòmic; havia de ser un projecte econòmicament viable amb un pressupost mínim (70.000 €). Aquest factor limitava les possibilitats tant estructurals com d´acabats, I per tant es va partir d´una premisa molt clara: calia treballar amb industrials de la zona (a ser possible, del mateix poble), I amb unes solucions tècniques a les que estiguessin acostumats; solucions tradicionals adoptades en les construccions típiques de la zona. Aquesta permisa ens conduïa a treballar amb murs de càrrega, forjats unidireccionals, finestres d´alumini de dimensions raonables I acabats convencionals com l´arrebossat I pintat. A partir d´aquí, l´estudi-habitatge, d´uns 90 m2, es divideix en dos sectors ben diferenciats: un espai obert I diàfan que dóna a l´exterior a través d´un porxo de canya, i un espai més íntim, amb dues habitacions i un petit bany. Tot el programa encaixat en un perímetre de murs de càrrega amb una llum lleugerament superior als 6 metres. L´espai diàfan conté la sala d´estar, menjador i cuina. Aquest espai es projecta maximitzant la seva superfície sobre la total, de manera que el cor de la casa, l éspai on es realitza la majoria de les funcions diàries, sigui el més agradable possible. Les habitacions, en canvi, s´entenen com espais bàsics, amb l´espai mínim suficient per a dormir i tenir una petita taula. El bany i la cuina també es redueixen a allò essencial; el bany contenint també l´espai per la rentadora i la caldera d´aigua calenta, i la cuina com una barra mínima en l´espai de la sala. La normativa del municipi obliga a fer coberta inclinada, de manera que es planteja un joc d´inclinacions recordant el perfil de les muntanyes de l´hortizó. Aquestes inclinacions s´apliquen tant a la construcció principal com al porxo de canya que rodeja les façanes nord-oest i sud-est, donant una continuitat fomral entre l´edifici principal i el porxo. Dopnada la gran insolació que pateix la coberta durant els mesos d´estiu, s´aprofita la inclinació per generar un flux d´aire dins d´una càmara ventilada al mode tradicional de coberta de l´Eixample de Barcelona: per sobre del forjat s´aixeca una segona coberta, en aquest cas d´uralita, que genera una càmara d´aire d´uns 30 cm. Aquesta càmara s´aprofita de la inclinació de l´edifici per, a través d´unes perforacions en la façana , permetre l´entrada d´aire per la part més baixa de la coberta, i la sortida, per la part més alta. D´aquesta manera, l´aire de la càmara s´escalfa amb la insolació, puja i surt per les perforacions altes, absorvint aire més fresc per la part inferior. La inclinació de la coberta s´aprofita, a més, per recollir l´aigua de pluja de la seva superfície, que és conduirda fins al centre de l´edifici i expulsada per una gran gàrgola sobre un dipòsit d´aigua de superfície. Aquest dipòsit està connectat a l´hort contigu, de manera que aquest funciona íntegrament amb aigua de pluja recuperada. Les dues façanes de l´habitatge sota el porxo es pinten amb franges verticals blanques i verdes, de manera que l´ombra de canya produeixi un joc de textures que van canviant amb les diferents orientacions solars durant el dia. Aquest no és tan sols un recurs formal que ajuda a integrar l´edifici en la vegetació que l´envolta, sino que és també una resposta al tipus d´acabat de façana amb el que estàvem, per pressupost, obligats a utilitzar. L´arrebossat de morter sobre mur ceràmic fàcilment s´esquerda i absorbeix molt malament els possibles moviments de la façana, essent pràcticament impossible evitar l´aparició de fissures i petites esquerdes. Quan una façana d´aquest tipus es pinta unformement, les esquerdes són l´únic dibuix sobre la superfície, de manera que queden terriblement exposades. El fet de superposat un motiu molt contrastat, en aquest cas, un codi de barres blanques i verdes, permet, per una qüestió d´intensitat, que les esquerdes no siguin tan aparents, i quedin desdibuixades rera un dibuix principal. Així doncs, les barres verticals blanques i verdes, a més de permetre un aspecte més durable de l´edifici, produeixen un joc canviant de l´aspecte de les façanes segons la incidència solar sobre el porxo de canya i l´ombra d´aquest sobre l´edifici, integrant-lo en el bosc que començan en aquest punt del solar i, al mateix temps, són una alegoria al reduit preu de l´habitatge. En la resta de les façanes, que donen front al bosc que rodeja la casa, aquestes es pinten del mateix color verd de les barres, de manera que, a primera hora del matí i última de la tarda, el sol rasant projecta les ombres dels arbres sobre aquestes, mimetitzant en tons verds el bosc contigu. El porxo de canya de riu que rodeja les façanes principals de l´edifici està format per una lleugera estructura metàl.lica formada per tubs quadrats i perfils en T i en L segons posició. La canya es recolza i lliga a través de cables tensats i brides amb una instal.lació molt senzilla que permet al propietari canviar la canya aproximadament cada 2 anys, ja que aquest material té una vida limitada. El baixíssim preu del material (120 € per a tot l´edifici) permet que la reposició d´aquest no sigui un problema econòmic. El punt singular de l´habitatge és una obertura en la sala d´estar que està situdada en cantonada, amb un sistema de portes correderes d´alumini lacat que no deixen muntant vertical quan estan obertes, donant la sensació, estant dins de l´edifici, que la sala es projecta fins al porxo i jardí exteriors. Per aconseguir aquesta cantonada buida, l´estructura de murs de càrrega queda interrompuda en aquest punt per una IPN en cantonada que es recolza sobre el mur per sobre l´obertura. Per reduir el vol d´aquesta estructura metàl.lica, s´afegeix un pilar circular metàl.lic que coincideix amb l´espessejament de la fusteria i que, al ser del mateix color, casi desapareix donant la sensació que la cantonada està flotant. Aquesta és una operació molt senzilla que permet que la caixa de l´edifici respiri i s´obri per una de les cantonades, permetent gaudir d´unes esplèndides vistes del poble de Gaüses i les muntanyes de l´horitzó.

El programa del edificio consiste en 27 viviendas distribuidas en 5 plantas y PB, y dos locales comerciales con altillo dando frente a la calle Casp; viviendas de 1 y 2 dormitorios, distribuidas con 3 viviendas sobre la calle Casp y 2 en el interior de manzana, excepto en la planta superior donde se proyectan 2 viviendas más grandes (de 3 habitaciones). En la planta baja, 3 viviendas dúplex con jardín propio se distribuyen en la fachada de interior de manzana, mientras que los locales dan a la calle. En las plantas sótano, un aparcamiento de 2 plantas aloja 34 vehículos. La fachada se somete a la estricta regulación de la normativa del Eixample de Barcelona, y se soluciona a través de unos paneles fijos formados por unas piezas especiales de gres en posición vertical enmarcadas por un fino marco de acero inoxidable, así como unas persianas correderas de aluminio que acaban de dar la privacidad y el control lumínico necesario. La fachada del patio de la manzana se resuelve con una retícula de acero que enmarca las grandes ventanas de las viviendas. La protección solar y la privacidad se resuelven aquí con unas persianas replegables de aluminio lacado que volverán a crear una fachada cambiante y en movimiento desde el exterior. En la cubierta del edificio se instalan captadores solares para agua caliente sanitaria, conectados al sistema de climatización de las viviendas para reducir el consumo energético. Este hecho, combinado con la ventilación cruzada de todas las viviendas a través de unos patios interiores generosos y la protección solar pasiva que compone las fachadas, hacen que el edificio pueda funcionar con un mínimo aporte de los medios activos de climatización. Los elementos constructivos principales (persianas, gres, carpinterías) son reciclables. La cubierta es de pendiente cero (con lámina de EPDM) terminada con losas de hormigón aligerado, que según un estudio del ITEC es la que menos contamina durante su proceso constructivo y la que más permite su reciclaje y reutilización.

La nueva sede central y centro de servicios del Banc de Sabadell se plantea como transformación y ampliación del complejo de oficinas Landscape que proyectamos y construimos para el Banc en 2003. El edificio existente consta de una barra longitudinal de oficinas que sigue la geometría del solar a lo largo de la autopista B-30 y una nave industrial destinada a archivo en la parte trasera, conectada a las oficinas mediante cuatro puentes elevados respecto a la planta de acceso al edificio. La propuesta propone derribar la nave industrial existente para concentrar su edificabilidad en un nuevo volumen de oficinas, de forma que se libera una gran superficie ajardinada en el centro del solar que se convierte en el punto de entrada a los diferentes edificios de la nueva sede. Bajo este espacio verde central se dispone la planta de servicios del complejo (auditorio, cafetería, sala de descanso, gimnasio, aulas de formación, zona comercial, oficina bancaria, enfermería, etc.) con conexión directa a los edificios de oficinas, y bajo ésta, dos plantas de aparcamiento conectadas a nivel con las ya existentes. Con esta estrategia conseguimos cambiar rotundamente el carácter del lugar, que pasa de ser un edificio en una zona de carácter industrial, a un complejo de oficinas en torno a unos jardines. El hecho de que el nuevo volumen de oficinas esté concentrado en una pequeña torre permite no sólo liberar espacio verde sino marcar la pauta de cómo debe ser el futuro crecimiento edificatorio del banco en la parcela contigua, también propiedad de Banc Sabadell.

Proyectar un showroom para una empresa constructora tiene como principal reto conseguir que el espacio resultante no sea un muestrario de materiales sin relación entre ellos, pero, por otra parte, y evidentemente, el objetivo principal de la constructora es mostrar la mayor gama de productos y soluciones posibles a sus futuros clientes. El objetivo en el proyecto del Showroom de Oak ha sido, pues, conseguir mostrar todos estos materiales, y, aún más importante, generar un ambiente que permita a los futuros clientes entender no tanto cómo podrían ser los materiales por la reforma de su vivienda sino qué ambiente podrían llegar a conseguir. El espacio del showroom se divide en las zonas de interés de la constructora: cocinas, baños, suelos, etc. Pero se ha unificado el espacio mediante una envolvente de lamas de madera y un armario longitudinal que unifica el perímetro y ayuda al almacenamiento, para que la sensación sea la de estar en una vivienda real, con su cocina, baño, sala y un espacio de oficina. El local en el que se ubica el proyecto se divide en dos espacios separados por el volumen de comunicaciones vertical de la finca. Esta lógica de división en dos no la mantenemos en la reforma, sino que intentamos expandir el primer espacio hacia el fondo del local, mediante una extensión del pavimento, techo y pared lateral que acompaña a todo el espacio. De esta forma conseguimos que en un mismo ambiente, determinado por unos mismos materiales, expliquemos las opciones que pueden darse en lo referente a cocinas y baños (el sector principal de la constructora), pero también en espacios domésticos y de oficina, integrando las oficinas de la empresa en el espacio expositivo, ampliando así las referencias y el posible abanico de negocio. La parte más profunda del local se oscurece en negro, de modo que mediante una cuidada iluminación y unos cubos que enmarcan los distintos materiales, puedan exponerse aquellas soluciones que sirven de base para entender los distintos tipos de reforma.

La casa MMMMMS es situa als afores de Camallera, en una urbanització de recent construcció disposada en la vessant amb vistes al poble. El projecte pretén deslligar-se de la imatge de masia catalana a la que porta l’estricta normativa del municipi, per “associar-se” veladament a un altre tipus de construcció típica de la zona, més comú als afores dels nuclis urbans, d´una mida i densitat semblant a la resultant en aquesta zona; el magatzem agrícola. En aquest sentit, el projecte busca un tipus de qualitat espacial també derivat d'aquestes construccions, amb un espai a gran alçada en el que es disposen unes altres peces més petites. Aquestes ofereixen una major intimitat en el seu interior, generen uns espais entre elles en el límit amb l'exterior, i ajuden a il·luminar transversalment la casa i poder veure el paisatge a través. L'espai de circulació interior de l'habitatge adquireix unes proporcions dignes d’un exterior, amb una major alçada i amb varis volums que ofereixen finestres a aquest espai. La voluntat del projecte és la de fer desaparèixer el límit entre interior i exterior o, vist d'una altra manera, aconseguir les qualitats d'un exterior en l'interior de l'habitatge i viceversa, el confort d'un interior en l'exterior.