En uno de los accesos principales de Barcelona, integrada en la operación de la cubrición de las vías de los Ferrocarriles de la Generalitat de Cataluña y la reconversión de los antiguos talleres, aparece una píldora, resultante de la intersección de las tramas de los tejidos urbanos de los barrios de Sarrià y de Tres Torres juntamente con la Vía Augusta; generando así un gran espacio público, que en un futuro resolverá a modo de bisagra el desnivel existente entre ambos barrios. En el cruce de Vía Augusta con las calles de Vergòs y Cardenal de Sentmenat emerge el conjunto de los edificios de las Sedes Corporativas de GISA y FGC que, a pesar de lo restrictivo del planeamiento con una volumetría específica marcada, resultan de una tarea de integración urbana, otorgándoles el carácter propio de los edificios institucionales: emblemático, a la vez que amable y funcional. El programa funcional se resuelve mediante plantas diáfanas orientadas hacia el espacio público resultante entre ambos edificios y despachos en los perímetros exteriores. La modulación de la fachada está muy elaborada para flexibilizar y dar versatilidad a la distribución interior. Un minucioso estudio de los detalles, con soluciones constructivas muy cuidadas, resuelve toda la piel exterior con un único módulo de aluminio anodizado extrusionado.

Per encàrrec de l’ONG Fundació Catalana de l’Esplai, estem treballant en varis projectes de cases de colònies en diferents àrees de la geografia catalana com Castellbell i el Vilar, Navès, Sant Joan de les Abadesses, etc. amb criteris de sostenibilitat, durabilitat, adaptabilitat i austeritat que caracteritzen els edificis que hem realitzat per a ells. Les principals premisses que es tingueren en compte a l’hora de pensar el nou alberg foren les següents: -Projecte econòmicament sostenible. El cost no podria excedir els 450€/m2 construïts inclosa la urbanització. -Projecte multi funcional. Amb un bagatge de més de 25 anys gestionant escoles de naturalesa, la Fundació determina que la viabilitat d’un equipament d’aquestes característiques ha de tenir una gran versatilitat. Aspectes com la capacitat de les habitacions, la distribució, els lavabos, la versatilitat de les sales d’activitats i l’accessibilitat a tots els espais... -Projecte respectuós amb l’entorn. Com a part implícita al projecte educatiu de la Fundació i amb l’experiència adquirida en un edifici com el CENTRE ESPLAI, la construcció d’aquesta nova escola de naturalesa hauria de comptar amb sistemes d’estalvi energètic. En la primera de les realitzacions, la proposta d’implantació parteix de la necessitat urbanística de no excedir el gàlib de les edificacions preexistents; uns barracons en forma de “L” en un estat molt precari de salubritat i higiene. El nou equipament constarà de tres zones ben diferenciades: edifici de serveis, aules de natura i zona de dormitoris. L’edifici de serveis és on es troba el menjador, la cuina, el magatzem i una zona de recepció i punt d’informació. El menjador tindrà una capacitat de gairebé 100 comensals i estarà situat en una sola sala, on els diferents grups que s’allotgin a l’alberg trobaran un espai de trobada i relació. En l’edifici contigu al menjador estaran les tres aules de natura amb una capacitat per a 30 persones cada una d’elles. Fugint de les tipologies convencionals de cases de colònies que responen a l’esquema en forma de pinta -circulacions de les que pengen bateries de dormitoris amb banys comuns- la proposta aposta per unes unitats de sistema on la relació entre superfície útil i construïda augmenta degut a que les comunicacions entre elles es produeixen des de l’espai exterior. Aquesta disposició modular permetrà, per exemple, allotjar grups diferents dins la mateixa instal·lació i que aquests mantinguin cert grau d’intimitat dins la seva caseta. La fragmentació volumètrica en petites unitats autònomes permet graduar el número d’usuaris i minimitzar els costs de manteniment i vigilància, a la vegada que permet configurar un sistema amb la colònia plena. La unitat es proposa com un referent, arquetip i imatge de l’imaginari del món de la infància -petites casetes, poble, relació amb el bosc, els camins i allò natural- i, en el futur, permetrà una fàcil ampliació o expansió del propi sistema. Els recorreguts exteriors adaptats i els passos entre els diferents volums permeten la circulació entre ells i s’agrupa així les entrades i es facilita el control per part dels monitors. Plantegem tres tipologies d’habitació diferenciades amb agrupacions de 4, 6 o 8 nens amb la possibilitat de desenvolupar-les en un nivell o dos segons el cos, resultant-ne una capacitat total de 90 places. L’espai superior i el volum d’aire que conté adquireixen una enorme importància donada l’ocupació dels àmbits habitaculars. També s’afavoreix la incorporació del control de la acústica i de la il·luminació artificial sobre el teixit suspès que formen uns perfils tubulars blancs. La senzillesa dels materials utilitzats ha permès una gran economia dels mitjans d’execució així com la repercussió final pel seu manteniment posterior. Els interiors s’efectuen amb bloc de formigó vist pintat, paviments de formigó polit amb granulometria fina, finestres de 20cm d’ample inserides en marcs d’acer inoxidable mat de 2mm d’espessor amb porticó de DM pintat i incorporat per enfosquir l’interior i cúpules encadellades vistes que genera una tonalitat càlida de llum interior. La ubicació dels conjunts de finestres als paraments verticals permet una perfecta ventilació creuada independentment del vent dominant en cada cas. Per als exteriors s’emfatitza en la unitat del material; façanes i cobertes tant cèl·lules d’habitació com en edificis públics respon al sistema de Coteterm de Parex, un estuc flexible i auto rentable que permet la continuïtat de l’aïllament i el tractament hidròfug en tot el perímetre. Els recorreguts exteriors van diferenciats en dos tipologies de paviments: taulons de formigó texturitzant per als vianants i de formigó raspat per al trànsit rodat. Donada la solució final de la proposta s’amplia l’espectre d’usuaris ja que no només podrà acollir les colònies i campaments d’estiu per a escolars sinó que, a més, famílies i grups podran fer ús de l’equipament durant tot l’any.

Dados los requerimientos desde el Jardín Botánico de Barcelona de ampliación del Banco de Germoplasma y una reorganización de los espacios de trabajo, planteamos racionalizar los usos de las oficinas actuales y colonizar el semicírculo N (construido sobre el depósito de aguas de riego). De este modo, conservamos la actual huella de la traza circular en el paisaje alrededor del patio de maniobras. El programa de usos actual prevé ampliar sustancialmente el banco de germoplasma, pieza clave en los programas de conservación del jardín y en el papel que debe desempeñar con relación a la conservación de la flora silvestre catalana en un futuro próximo. La mejor y más lógica solución parece hacerlo a partir de la cobertura de los muelles de descarga del edificio de mantenimiento del Jardín, que llamamos Semicírculo N, actualmente destinado a almacenes. Esta solución es posible desde que se habilitaron espacios para acopios de materiales, sustratos y maquinaria en el extremo S del Jardín. Se propone cubrir los actuales muelles de descarga de tal forma que se habilite un nivel entero, salvo el situado en el extremo derecho, dado que, según las cotas extraídas del último estudio topográfico, permiten mediante un pequeño desnivel ejecutado en la cota del camino inferior, desdoblar la planta y ubicar así un nuevo espacio de uso público para el Jardín. La incorporación de personal femenino a las tareas de mantenimiento del jardín botánico hacía insuficientes las previsiones que se establecieron en su día en lo que se refiere a las instalaciones higiénicas y de trabajo. Era conveniente segregar un espacio de duchas y vestuarios mayor que el actual en el que se separaran los vestuarios de los sanitarios. La cobertura que se plantea ya fue propuesta en su día en previsión del crecimiento de las necesidades del Jardín por lo que la realización de los trabajos de adecuación del edificio del Semicírculo N parece poco compleja, dado que parte de las pantallas y de la cimentación son preexistentes. Por otra parte, planteamos otras mejoras para los usuarios en el uso del patio de maniobras y de trabajo que son las de pavimentar una acera de hormigón perimetral en el círculo interior y la de proteger de la incidencia solar en el interior de las oficinas mediante una pérgola, para que se pueda transitar de un espacio a otro sin mojarse en caso de lluvias.