Edifici de planta rectangular de dues plantes, amb molta façana i poca profunditat. Domina la simetria i l'horitzontalitat, només trencada al coronament de l'edifici. Té un gran nombre d'obertures: tres portes d'entrada amb finestres intercalades a la planta baixa i al primer pis set obertures més, cinc de les quals comparteixen el balcó principal. Elements a destacar són dos medallons amb motius florals, la barana del balcó principal de ferro forjat, i els esgrafiats on es pot llegir: "Casa consistorial 1912" amb l'escut de Navarcles al centre.

L'any 1910, amb motiu d'haver cobrat 7500 ptes per la redempció d'un cens que feia la casa Solervicens pel molí de Navarcles, l'ajuntament acordà la urbanització de l'actual plaça de la Vila i la construcció d'un nou edifici consistorial, que subsistia l'antiga casa de la plaça Vella, que també havia de servir per acollir escoles públiques. El projecte fou encarregat a l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa. Fou acabat l'any 1912.

L'edifici de l'Ajuntament presideix la Plaça de la Vila, amb la qual conforma una unitat, ja que es van construir al mateix moment. L'edifici originari ha estat ampliat recentment per la part posterior. Consta d'un únic cos de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. L'element més rellevant és la façana principal, que mira a la Plaça. Tot i que l'arquitecte Ignasi Oms es trobava ja en plena etapa modernista en el moment de dissenyar aquesta obra, la façana és una composició predominantment classica que només deixa entreveure algun detall modernista en la decoració, per exemple els treballs de forja a les baranes o uns senzills esgrafiats sota la teulada que ressalten el perfil a diferents alçades que corona l'edifici. La façana també té un ampli balcó i, a la part central, la incripció: "Casa Consistorial. Any 1912". La façana modernista que hi havia a la part posterior es va perdre els anys seixanta. L'interior ha estat remodelat recentment i no conserva elements antics, excepte dues columnes de fosa. La façana posterior actual és d'un estil sobri i té una ampli finestral amb vistes al Parc Marcel·lí Monrós, així com un gran rellotge.

L'any 1910 l'antiga casa de la vila (enderrocada després de la guerra) estava situada a la Plaça Vella i amenaçava ruïna. Aquell any, sent alcalde Joan Errasti, l'Ajuntament va cobrar 7.500 pessetes per la redempció del cens que feia la casa Solervicens pel molí de Navarcles i s'acordà la urbanització de l'actual Plaça de la Vila i la construcció d'un nou edifici consistorial. Els terrenys escollits eren un descampat i es proposava una operació ambiciosa que havia de lligar uns carrers que estavan desconnectats des que es van construir al segle XVIII. El projecte fou encarregat a l'arquitecte modernista de Manresa Ignasi Oms i fou acabat l'any 1912. El nou edifici també va acollir les escoles públiques fins que els anys seixanta es van construir les noves. Durant els anys trenta al nou ajuntament també s'hi va vendre carn als baixos, sota el control municipal. L'any 1969 l'edifici va patir una primera reforma per tal d'encabir-hi noves oficines als baixos. En aquestes obres es van perdre uns finestrals modernistes de la part posterior. El 1970 l'edifici va acollir la Biblioteca Popular Sant Valentí. El 1995 s'encarrega un nou projecte de remodelació a l'arquitecte de Barcelona Joan Fabregat, el qual es va executar entre 1997 i 1998. Aquesta intervenció respecta la façana modernista i en restitueix la forma originària, tot restaurant els esgrafiats. Les obres remodelen tot l'espai interior i l'amplien amb la construcció d'un cos de nova edificació al darrera que s'integra en la volumetria de l'edifici originari. Aquesta nova façana té una bona visual sobre el parc Marcel·lí Monrós.