Como ir
Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuColaboradores Externos:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Memoria
El projecte planteja fonamentalment una qüestió: com fer una casa amb jardí en una ciutat jardí.
Per aquest motiu, es proposa una casa en la que la seva estructura es confongui amb el jardí mitjançant la construcció d’una pèrgola vegetal metàl·lica de caràcter ambivalent. D’una banda, la pèrgola portant allibera la façana de l’estructura, deixant que el jardí entri a l’interior de la casa. Per altra banda, amb la construcció d’aquesta pèrgola vegetal la casa es deslliga de la condició d’objecte acabat perquè podrà créixer com ho fa un jardí. La casa es planteja com un projecte sense acabar; un projecte de casa jardí que es construïrà i canviarà amb el temps.
La distribució de la casa respon a la voluntat de potenciar les vistes creuades des dels ambients interiors cap als patis oberts al jardí que resulta del retranqueig entre els mòduls habitables que integren l’edificació. Aquests es juxtaposen transversalment a la dimensió dominant de la parcel·la, quedant cada un d’ells definit per la relació entre les lloses de 4x15 m; el terra i la coberta plana.
L’estructura portant la fomen una sèrie de bigues metàl·liques recolzades sobre pilars també metàl·lics disposats longitudinalment en la parcel·la. De les 6 lloses de coberta, 3 es recolzen en les bigues i 3 en pengen. Aquesta alternància en l’altura dels sostres permet l’entrada de llum i les vistes zenitals fins i tot en les àrees més internes de la vivenda. Per altra banda, el cantell generós de les bigues contribueix a una major privacitat, tot dificultant la visió del conjunt desde les plantes superiors de les edificacions veïnes.
El sistema de tancaments verticals de fàbrica d’obra vista consolida la privacitat respecte els veïns i també entre les peces de la vivenda que per la seva posició queden enfrontades. A més a més, al no ser coincidents la seva posició amb els límits de forjats i cobertes, es generen espais de transició interior-exterior que enriqueixen i singularitzen la relació dels diferents àmbits amb el jardí. Per a la construcció d’aquests tancaments s’ha utilitzat un totxo semimanual, col·locat amb lleugers desplaçaments respecte a la plomada que generen una vibració aleatòria de llums i ombres en els panys de paret. Aquesta fàbrica de maó sofreix plegaments i interrupcions en el seu recorregut, deixant al descobert altres capes com seria l’aïllament tèrmic de suro.
La tanca perimetral de la parcel·la està conformada per una base enterrada de formigó d’on emergeixen uns pilars metàl·lics que serveixen de guia per a grans peces ceràmiques recolzades en ells. L’absència de contacte entre aquestes peces produeix un efecte d’alleugeriment en la naturalesa pesada de la ceràmica, i més si tenim en compte que en aquest cas s’utilitza un panell de gran format. El resultat és un disseny econòmic de construcció “prefabricada” per cobrir una longitud de perímetre important. Amb aquesta solució s’aconsegueix també atendre a la normativa, podent considerar la tanca com una gelosia.
A l’interior de la vivenda s’utilitza també la ceràmica, escollint per resoldre el paviment de tota la casa una única peça porcel·lànica de 30x60 cm de color gris verdós. Al sobrepassar el paviment els límits de tancament, la casa s’apropia de pedaços de jardí de diferents proporcions, emfatitzant la dissolució de l’espai cap a l’exterior. La mateixa peça ceràmica es converteix en revestiment dels paraments verticals interiors, com si el terra es plegués per pujar per les parets, arribant a diverves altures ja sigui per conformar un sòcol, una base de xemeneia, o tota una superfície en banys i cuina.
L’ús de la ceràmica en el projecte es desenvolupa accentuat per la connotació nostàlgica que té aquest material amb la persona per a la que es construeix la casa, ja que dedicà una part important de la seva vida professional al treball en una bòvila. Aquesta condició va caracterizar l’aplicació de components ceràmics com a requeriment personal del client. En la Casa Jardí 03 la ceràmica no només construeix físicament el projecte sinó que també és el material de bastiment per reconstruir fragments de nostàlgia.
Autores
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
Constelación
Cronología
-
Casa Rosich
BailoRrull | ADD+ Arquitectura, Manuel Bailo i Esteve, Rosa Rull i Bertran
El projecte planteja fonamentalment una qüestió: com fer una casa amb jardí en una ciutat jardí. Per aquest motiu, es proposa una casa en la que la seva estructura es confongui amb el jardí mitjançant la construcció d’una pèrgola vegetal metàl·lica de caràcter ambivalent. D’una banda, la pèrgola portant allibera la façana de l’estructura, deixant que el jardí entri a l’interior de la casa. Per altra banda, amb la construcció d’aquesta pèrgola vegetal la casa es deslliga de la condició d’objecte acabat perquè podrà créixer com ho fa un jardí. La casa es planteja com un projecte sense acabar; un projecte de casa jardí que es construïrà i canviarà amb el temps. La distribució de la casa respon a la voluntat de potenciar les vistes creuades des dels ambients interiors cap als patis oberts al jardí que resulta del retranqueig entre els mòduls habitables que integren l’edificació. Aquests es juxtaposen transversalment a la dimensió dominant de la parcel·la, quedant cada un d’ells definit per la relació entre les lloses de 4x15 m; el terra i la coberta plana. L’estructura portant la fomen una sèrie de bigues metàl·liques recolzades sobre pilars també metàl·lics disposats longitudinalment en la parcel·la. De les 6 lloses de coberta, 3 es recolzen en les bigues i 3 en pengen. Aquesta alternància en l’altura dels sostres permet l’entrada de llum i les vistes zenitals fins i tot en les àrees més internes de la vivenda. Per altra banda, el cantell generós de les bigues contribueix a una major privacitat, tot dificultant la visió del conjunt desde les plantes superiors de les edificacions veïnes. El sistema de tancaments verticals de fàbrica d’obra vista consolida la privacitat respecte els veïns i també entre les peces de la vivenda que per la seva posició queden enfrontades. A més a més, al no ser coincidents la seva posició amb els límits de forjats i cobertes, es generen espais de transició interior-exterior que enriqueixen i singularitzen la relació dels diferents àmbits amb el jardí. Per a la construcció d’aquests tancaments s’ha utilitzat un totxo semimanual, col·locat amb lleugers desplaçaments respecte a la plomada que generen una vibració aleatòria de llums i ombres en els panys de paret. Aquesta fàbrica de maó sofreix plegaments i interrupcions en el seu recorregut, deixant al descobert altres capes com seria l’aïllament tèrmic de suro. La tanca perimetral de la parcel·la està conformada per una base enterrada de formigó d’on emergeixen uns pilars metàl·lics que serveixen de guia per a grans peces ceràmiques recolzades en ells. L’absència de contacte entre aquestes peces produeix un efecte d’alleugeriment en la naturalesa pesada de la ceràmica, i més si tenim en compte que en aquest cas s’utilitza un panell de gran format. El resultat és un disseny econòmic de construcció “prefabricada” per cobrir una longitud de perímetre important. Amb aquesta solució s’aconsegueix també atendre a la normativa, podent considerar la tanca com una gelosia. A l’interior de la vivenda s’utilitza també la ceràmica, escollint per resoldre el paviment de tota la casa una única peça porcel·lànica de 30x60 cm de color gris verdós. Al sobrepassar el paviment els límits de tancament, la casa s’apropia de pedaços de jardí de diferents proporcions, emfatitzant la dissolució de l’espai cap a l’exterior. La mateixa peça ceràmica es converteix en revestiment dels paraments verticals interiors, com si el terra es plegués per pujar per les parets, arribant a diverves altures ja sigui per conformar un sòcol, una base de xemeneia, o tota una superfície en banys i cuina. L’ús de la ceràmica en el projecte es desenvolupa accentuat per la connotació nostàlgica que té aquest material amb la persona per a la que es construeix la casa, ja que dedicà una part important de la seva vida professional al treball en una bòvila. Aquesta condició va caracterizar l’aplicació de components ceràmics com a requeriment personal del client. En la Casa Jardí 03 la ceràmica no només construeix físicament el projecte sinó que també és el material de bastiment per reconstruir fragments de nostàlgia. -
Premio FAD
Finalista. Categoría: Arquitectura
