La concepció de l’edifici i el disseny dels diversos elements responen a la peculiar condició dels seus usuaris, els infants. Es tracta d’una capsa suspesa sobre el terreny i directament relacionada amb l’arenal que hi ha a sota. L’accés té lloc per una llarga rampa que penetra dins l’edifici, continua baixant fins al nivell del jardí i arriba fins al banc de sorra, un segon clot dins el primer. Les obertures ocupen totes les cares de la capsa i generen una noció isòtropa de l’espai en què l’interior es relaciona amb tots els elements de l’entorn natural, de manera que les pautes d’orientació tradicional tendeixen a desaparèixer. L’interior és viscut així com un espai lleuger i unitari, on la referència del cel és equivalent a la referència de l’arenal. Les distribucions interiors estan fetes amb uns armaris vinculats a les cares del contenidor: les obertures, l’entrada, el pla del sostre, el terra.

L’hotel és situat a la cantonada formada pel passeig de Mossèn Verdaguer i l’avinguda de Pau Casals, dues artèries de trànsit importants de la ciutat. El solar que ocupa, de 1.000 metres quadrats, havia de tancar una illa de cases amb construccions entre mitgeres. El plantejament del projecte parteix de la voluntat de no completar l’illa de cases de forma urbanísticament convencional, i referir-se al paisatge de mitgeres dels carrers de l’entorn com a qualificador de l’espai urbà. Així, el nou hotel no rebleix el solar disponible, sinó que adopta una configuració en la qual les mitgeres internes del mateix hotel, convertides en elements estructurals, queden deliberadament a la vista i construeixen la imatge de l’edifici i la seva organització interna. La possibilitat d’incorporar les parets mitgeres a la part vista de l’edifici porta també a emprar-les com a components de l’espai interior. El gàlib del solar és ocupat per dos cossos més estrets, entrecreuats, que afavoreixen l’aplicació d’aquest dispositiu. Les habitacions, a les tres darreres plantes, ja no requereixen un tractament específic per les testeres, com passa en les tipologies hoteleres convencionals.

El projecte planteja fonamentalment una qüestió: com fer una casa amb jardí en una ciutat jardí. Per aquest motiu, es proposa una casa en la que la seva estructura es confongui amb el jardí mitjançant la construcció d’una pèrgola vegetal metàl·lica de caràcter ambivalent. D’una banda, la pèrgola portant allibera la façana de l’estructura, deixant que el jardí entri a l’interior de la casa. Per altra banda, amb la construcció d’aquesta pèrgola vegetal la casa es deslliga de la condició d’objecte acabat perquè podrà créixer com ho fa un jardí. La casa es planteja com un projecte sense acabar; un projecte de casa jardí que es construïrà i canviarà amb el temps. La distribució de la casa respon a la voluntat de potenciar les vistes creuades des dels ambients interiors cap als patis oberts al jardí que resulta del retranqueig entre els mòduls habitables que integren l’edificació. Aquests es juxtaposen transversalment a la dimensió dominant de la parcel·la, quedant cada un d’ells definit per la relació entre les lloses de 4x15 m; el terra i la coberta plana. L’estructura portant la fomen una sèrie de bigues metàl·liques recolzades sobre pilars també metàl·lics disposats longitudinalment en la parcel·la. De les 6 lloses de coberta, 3 es recolzen en les bigues i 3 en pengen. Aquesta alternància en l’altura dels sostres permet l’entrada de llum i les vistes zenitals fins i tot en les àrees més internes de la vivenda. Per altra banda, el cantell generós de les bigues contribueix a una major privacitat, tot dificultant la visió del conjunt desde les plantes superiors de les edificacions veïnes. El sistema de tancaments verticals de fàbrica d’obra vista consolida la privacitat respecte els veïns i també entre les peces de la vivenda que per la seva posició queden enfrontades. A més a més, al no ser coincidents la seva posició amb els límits de forjats i cobertes, es generen espais de transició interior-exterior que enriqueixen i singularitzen la relació dels diferents àmbits amb el jardí. Per a la construcció d’aquests tancaments s’ha utilitzat un totxo semimanual, col·locat amb lleugers desplaçaments respecte a la plomada que generen una vibració aleatòria de llums i ombres en els panys de paret. Aquesta fàbrica de maó sofreix plegaments i interrupcions en el seu recorregut, deixant al descobert altres capes com seria l’aïllament tèrmic de suro. La tanca perimetral de la parcel·la està conformada per una base enterrada de formigó d’on emergeixen uns pilars metàl·lics que serveixen de guia per a grans peces ceràmiques recolzades en ells. L’absència de contacte entre aquestes peces produeix un efecte d’alleugeriment en la naturalesa pesada de la ceràmica, i més si tenim en compte que en aquest cas s’utilitza un panell de gran format. El resultat és un disseny econòmic de construcció “prefabricada” per cobrir una longitud de perímetre important. Amb aquesta solució s’aconsegueix també atendre a la normativa, podent considerar la tanca com una gelosia. A l’interior de la vivenda s’utilitza també la ceràmica, escollint per resoldre el paviment de tota la casa una única peça porcel·lànica de 30x60 cm de color gris verdós. Al sobrepassar el paviment els límits de tancament, la casa s’apropia de pedaços de jardí de diferents proporcions, emfatitzant la dissolució de l’espai cap a l’exterior. La mateixa peça ceràmica es converteix en revestiment dels paraments verticals interiors, com si el terra es plegués per pujar per les parets, arribant a diverves altures ja sigui per conformar un sòcol, una base de xemeneia, o tota una superfície en banys i cuina. L’ús de la ceràmica en el projecte es desenvolupa accentuat per la connotació nostàlgica que té aquest material amb la persona per a la que es construeix la casa, ja que dedicà una part important de la seva vida professional al treball en una bòvila. Aquesta condició va caracterizar l’aplicació de components ceràmics com a requeriment personal del client. En la Casa Jardí 03 la ceràmica no només construeix físicament el projecte sinó que també és el material de bastiment per reconstruir fragments de nostàlgia.

La casa es projecta per a una parcel·la de gran pendent situada en una vessant urbanitzada a les afores d'Igualada. La direcció principal de la mateixa correspon a l'orientació oest-est, figurant l'accés peatonal i rodat a la seva part alta (a l'est). Les vistes són magnífiques. La mobilitat, a causa de la topografia, és complicada. Ambdós factors determinen la concepció de la casa. En efecte, aquesta es pot entendre con la traducció constructiva d'un recorregut peatonal descendent en tres trams, des de la cota de la via cap al terreny boscós que es preserva en l'àrea no construida de la parcel·la. Aquest recorregut, possible a través de la coberta, permet en el seu transcurs gaudir absolutament de les vistes i al seu final, l'entrada a l'habitatge mitjançant el mateix vestíbul al qual s'accedeix des de l'aparcament. Es tracta per tant d'una coberta transitable tot i ser inclinada. Des del vestíbul fins l'habitació principal, situada just per sota d'aquest, la privacitat de les àrees habitables augmenta amb la disminució de la cota. La zona d'estar es troba en el segon tram d'aquest recorregut, fent que disposi de les vistes més imponents. Estructuralmente, la casa funciona en su totalidad como un tubo doblado en que los dos extremos se hallan empotrados en el terreno y el resto de la longitud se desarrolla en voladizo. Concretamente, se trata de un tubo en celosía metálica. Estructuralment, la casa funciona en la seva totalitat com un tub doblegat en el qual els dos extrems es troben encastats en el terreny i la resta es desenvolupa en voladís. Concretament, es tracta d'un tub en gelosia metàl·lica. Aquesta gelosia es projecta revestida exteriorment amb panells d'acer inoxidable perfectament reflectant. El caràcter dels forats practicats en els panells contribueix a l'integració constructiva-programàtica del conjunt. SISTEMES CONSTRUCTIUS El Projecte de la Casa Jardí 096 es desenvolupa materialment a partir de dos sistemes constructius fonamentals pel projecte: estructura i façana. Tant l’un com l’altre han influït definitivament en la forma final de l’edifici; es a dir, que podem afirmar que el resultat formal final respon absolutament a les necessitats estructurals i constructives. - Estructura La forma de l’espai plantejat per adaptar-se al pendent, a les normatives i a les vistes, dona forma a l’estructura plantejada: una viga-calaix que gira sobre si mateixa, desenvolupada mitjançant estructura metàl·lica en barres, ancorada al terreny per l’extrem superior i recolzada sobre el terreny mitjançant dos pilars a l’altre extrem. Apart de l’estructura definida, la obra està construïda amb fonaments i murs de contenció amb formigó armat in situ, sostres sobre i sota la viga-calaix amb xapa col·laborant i capa de compressió de formigó armat. La resta de l’obra és construcció seca. - Façana Prefabricada En quant a la façana, es planteja un façana prefabricada que consta dels següents elements constructius: Subministre i muntatge de façana opaca multicapa montada in situ formada per: Pell exterior en Panell Formawall 1000 Horitzontal, en mòduls de ample 1.000 mm formats per dos làmines d'acer microgrecat galvanitzat, de 0,8 mm d’espessor, convenientment conformats per formació de unió encadellada entre panells i ocultació de fixacions més nucli central de poliuretà injectat, formant un espessor total de 50 mm. L'acabat a la cara vista de l'exterior es Kynarcolor, l'acabat de la cara exterior és Policolor gofrat color estàndard, amb un coeficient K = 0,38 Kcal/m2/ºC. Les juntes entre plaques estan segellades per les dues cares i són totalment estanques. Pell interior formada per aplacat d'intradós de plaques de guix laminat sobre perfilaria de planxa d'acer galvanitzat amb perfils entre 75 a 85 mm d'amplària, col·locats cada 40 cm, aïllament amb plaques semirígides de llana de vidre (MW) de 50 mm de gruix i <= 0,035 W/mK resistència tèrmica >=1,45 m2K/W, aplacat amb dues plaques de guix laminat de 13 mm de gruix, fixada mecànicament. Es col·loquen dues plaques per obtenir una millor inèrcia tèrmica. Remats de totes les obertures, brancals laterals, remats superiors i inferiors, amb xapa multicapa d’alumini “alucobond” adaptant-se a les diferents formes.

El proyecto se plantea inicialmente entendiendo su entorno más cercano y su relación con la ciudad y el paisaje. A escala de ciudad, entendemos a Rubí como una ciudad cuyo crecimiento se ha apoyado en una línea geográfica formada por la riera y por el pie de un pequeño conjunto de sierras. El proyecto se sitúa sobre esta línea, pero no inmerso en un terreno consolidado urbano, sino en ese punto en que la línea cede su firmeza para pasar a incorporarse al paisaje. De esta forma, invita a dirigir la mirada hacia el verde de la riera. A escala del solar y su entorno más cercano, se puntualiza en una parcela de un polígono industrial, donde forma parte de una hilera de naves. Respecto a esta hilera las oficinas se sitúan en el extremo, entregándose inmediatamente en contacto con los árboles y el verde. De nuevo se reafirma la mirada al paisaje. Considerando que el programa del proyecto son unas oficinas en medio de un polígono industrial se propone potenciar a través de los elementos de la fachada evitar la mirada enfrentada a las naves y toda la actividad implícita del polígono. Interesa dirigir la mirada al paisaje. Se propone trabajar con diferentes piezas prefabricadas planas y no planas. La relación entre estas piezas es la que nos va a permitir, ya no sólo la existencia de diferentes tipologías de vacío, sino también controlar y dirigir las visiones. Al mismo tiempo, nos permite diferenciar unos sistemas para cada fachada, según las necesidades de cada una y la proximidad con el paisaje. La disposición de estas piezas no planas en planta establece una relación exterior-interior, incorporando en las oficinas un pequeño espacio exterior y proyectándose hasta el núcleo central. La distribución en planta parte del núcleo en el que están acumulados todos los servicios, los comunitarios y los privados de cada oficina. El tratamiento de este núcleo se trabaja como una parte más de la fachada, como parte pública, de forma que el espacio propio de las oficinas divaga entre dos pieles, que por su propio grosor se convierten en filtros, unos filtros entre interior y exterior, y entre público y privado.

El projecte presentat s’inicia quan l’Ajuntament de Manresa convoca un concurs per replantejar el funcionament intern del seu edifici actual. L’objectiu principal és fer-lo més funcional a la vegada que aconseguir l’acompliment de totes les normatives vigents. I per això planteja que, mitjançant la ubicació d’un nou nucli vertical de comunicacions annex a la façana posterior, s’assoleixin els objectius demandats; i,de pas es restauri la façana posterior d’aquest edifici, la única que actualment es troba en molt mal estat. “Lo vell pot ser nou” Al Projecte per a la remodelació de l’Ajuntament de Manresa, el nou nucli de comunicació vertical necessari pel funcionament intern de l’edifici, al situar-se sobre la façana posterior, ha de resoldre a la vegada el tancament de l’edifici, actualment en runes. El nou tancament que proposem, no pretén ser entès com un afegit des de l’exterior, sinó com una continuïtat material de la pròpia façana que, puntualment, adopta unes geometries ocasionals. És per això que es proposa la seva construcció a partir del revestiment de l’estructura base amb sistemes constructius tecnològicament contemporanis, però que a la vegada siguin materialment dialogants amb l’edifici existent i el cas antic on es troba situat: uns mur cortina amb acabat simplement arrebossat i, puntualment, vidre. “Geometries Ocasionals” El tancament que delimitarà l’espai ocupat per l’escala, l’ascensor, els miradors que en alguns punts han sorgit de les sales, les instal·lacions existents i les possibles, adaptarà la seva forma als espais ocupats i necessaris, evitant la generació automàtica d’espais buits. L’estructura de suport d’escales i replans, que no és més que la pròpia façana triangularitzada, per un costat es recolza al terra i, per l’altre, s’ancora a l’edifici a través dels nous marcs construïts al voltant de les velles finestres que, d’aquesta manera, també s’apropen als nous límits de la façana. Solsamènt les necessitats espaials plantejades pel programa i els requeriments de l’estructura s’han tingut en compte a l’hora de definir la forma idònia del nou tancament, generant així una geometria per l’ocasió. “Landscape hall” Vam entendre Manresa com aquella ciutat que un dia es va establir sobre un turó a la vora del riu Cardener, precisament al davant de les Muntanyes de Montserrat. Vam observar que l’edifici de l’Ajuntament es situa quasi a un dels extrems de la plataforma que, ocupada pel casc antic, s’avoca sobre el riu i s’orienta cap a Montserrat. La façana principal presideix la plaça major i situa a l’edifici com a final dels recorreguts del casc antic; i és la façana posterior la que, ocupant l’extrem del que parlem, presideix el descens a grans traços de la topografia cap al riu. Plantejar el nou nucli de comunicacions de l’edifici de l’Ajuntament a la seva façana posterior, resolent a la vegada el seu acabat i tenint en compte la seva situació respecte a l’edifici, el municipi i el territori, ens ha permès concentrar al disseny d’aquesta peça les tensions del seu emplaçament: continuïtat amb el cas antic i precipitació cap el paisatge. L’escala proposada es pot entendre com a trossos d’aquests recorreguts de casc antic, probablement finals, que, travessant l’edifici de l’ajuntament, el recorren a la vegada que es prolonguen més enllà en forma de voladissos cap al riu. Una escala panoràmica, una intervenció entre la ciutat i el territori. SISTEMES CONSTRUCTIUS El Projecte del Nou accés i Façana per l’Ajuntament de Manresa es desenvolupa materialment a partir de dos sistemes constructius fonamentals pel projecte: estructura i façana. Tant l’un com l’altre han influït definitivament en la forma final de l’edifici; es a dir, que podem afirmar que el resultat formal final respon absolutament a les necessitats estructurals i constructives. La forma de la façana respon a la forma de l’estructura; i la forma de l’estructura respon de forma directa a un diagrama de forces tridimensional que resol l’equilibri entre l’estructura pròpia de l’edifici de l’Ajuntament, les noves lloses de les escales i la nova façana. - Estructura La solució idònia per construir l’estructura es concreta en un sistema de barres i nusos metàl·lics. La voluntat de protegir l’estructura de l’exterior i construir la nova façana amb panells multicapa tecnològicament contemporanis, porta a re dissenyar els nusos metàl·lics, aconseguint que, per la seva forma, sempre quedin a l’interior de l’edifici, darrera de la nova façana. Es plantegen així els nusos com a “escuts” de xapes metàl·liques soldades unides als punts d’intersecció de les barres. La voluntat d’aconseguir un procés constructiu senzill a partir de peces simples que a la vegada donin resposta a la geometria complexa de la façana, porta a plantejar que aquests nusos es construeixin per fases: en una primera fase, cada barra portarà una sola de les cares de xapa del nus, d’aquí les barres-fletxes que permeten un primer muntatge de l’estructura soldant les barres en les seves puntes; i en una segona fase, replantejada in situ, es completaran aquests nusos amb les xapes d’unió necessàries per completar-los. - Façana de mur cortina amb acabat arrebossat En quant a la façana, la voluntat d’aconseguir un panell multicapa amb el mateix acabat arrebossat que la resta de la façana antiga de l’Ajuntament, ens porta a desenvolupar la següent seqüència constructiva: · Muntatge de façana opaca multicapa muntada in situ formada per una primera pell en Panell Formawall 1000 Horitzontal, en mòduls de ample 1.000 mm formats per dos làmines d'acer extraplà galvanitzat, de 0,8 mm d’espessor la interior i de 0,6 mm la exterior, convenientment conformats per formació de unió encadellada entre panells i ocultació de fixacions més nucli central de poliuretà injectat, formant un espesor total de 50 mm. L'acabat a la cara vista de l'interior es Kynarcolor, l'acabat de la cara interior és Policolor gofrat color estàndard, amb un coeficient K = 0,38 Kcal/m2/ºC. · La pell exterior acabada amb el sistema STO. Sobre del panell Formawall es col·loquen perfils d’acer galvanitzat en forma d’omega i directament es fixen les plaques rígides de fibres de vidre i resines de 10 mm. De gruix. Es tracten les juntes entre plaques i cantonades amb pasta de resines i fibres de vidre (el mateix material que les plaques). Es col·loca la malla de reforç resistent als alcalins per donar propietats antifissuració i resistència a l'impacte. Morter d'acabat de capa fina lliure de ciment, elàstic, antifissuració i amb acabat rugós de la casa STO. · Les finestres. Col·locació de Mur Cortina tipus sèrie CW Premier, tipus silicona estructural a quatre costats, realitzats en mòduls prefabricats amb estructura autoportant formant retícula en perfileria, oculta des de l'exterior, d'alumini extruït. Inclou ancoratges, juntes, segellats, ... Inclou: En zones de visió amb una repercussió del 100 % Doble vidre aïllant format per vidre exterior lluna de 6 mm. de gruix COOL-LITE KN 169 amb transmissió lumínica del 61% i factor solar g (iso 9050m1) 0,42; cambra decalada amb segellat perimetral de silicona estructural i laminar 6+6 mm incolor. Acabat lacat, qualitat poliester, color Ral estàndard. Modulació adaptada a les formes de la façana, ample màxim de mòdul 2.50 m. Inclou tots els mitjans auxiliars necessaris per la completa formació del mur.

Esta es una casa que le gustaría estar más enganchada al suelo. Una casa que busca sus raíces de forma contundente, casi excesiva, y se muestra así. Radicalmente desprovista de cualquier acto que pueda despistar su verdadero interés: los pies en el suelo y la cubierta en el cielo. La estructura de hormigón, sus pantallas, acaban definiendo casi prematuramente el espacio; y en la cerámica de la cubierta recoge los reflejos del sol y de las nubes. En esta casa, el espacio doméstico es el que queda entre la estructura y el paisaje. La parcela, que es de geometría caprichosa por ser el resto de una zona residencial, acabará posicionando la casa y el programa. La casa se organiza en dos plantas. El primer nivel a cota de calle que contiene el programa más público de la casa se amarra al suelo gracias a la estructura de hormigón. Y, en el segundo nivel, flotando sobre el jardín, se sitúan las habitaciones que gracias a su acabado exterior de cerámica blanca se camufla exteriormente con las nubes.

El proyecto se encuentra situado en la vertiente Norte de la montaña de Collserola, en la zona de desarrollo residencial de casa de Mates de la villa de Sant Cugat. El solar dispone de unas condiciones extraordinarias iniciales. En primer lugar, se trata de un emplazamiento conectado directamente con el centro de Barcelona, a pesar de estar a 20 kilómetros de distancia, gracias a que la estación de Mira Sol, de los ferrocarriles de la Generalitat, está muy próxima al proyecto. En segundo lugar, el entorno donde se ubica el proyecto, goza de unas condiciones medioambientales excepcionales. Un lugar en el que los futuros usuarios del edificio dispondrán de excelentes vistas de la fachada sur de la montaña de Collserola a la vez que disfrutarán del contacto directo de su Parque Natural. El contexto es, pues, el de un emplazamiento que disfruta de las ventajas de estar en un entorno natural y conectado, físicamente, con la gran ciudad. Los proyectos se plantean desde la idea de proponer unos pisos con unos espacios de transición -balcones, terrazas y galerías- capaces de dotar a los usuarios de lugares intermedios entre el interior y el exterior de la vivienda. El edificio se desarrolla como un volumen escalonado compacto que se adapta a la topografía de la calle. El proyecto se distribuye con una tipología de viviendas pasantes de calle en patio interior de manzana y responde al contexto siguiendo la orientación solar del emplazamiento. En la fachada a suroeste que da a calle, se han diseñado unas galerías que funcionan como almohadas climáticas que mejoran el comportamiento energético del edificio a la vez que proporcionan unos espacios habitables de transición de temperatura controlada. Estos espacios climáticos -galerías- se han construido mediante el diseño de unas piezas de hormigón prefabricado que incorporan unas persianas orientables que permiten el control solar y térmico del edificio. En la fachada noreste, que mira el interior de la manzana, se han diseñado unos balcones de ancho variable, entre 1,80 a 2,50m, que dotan a las viviendas de unos espacios exteriores -terrazas- que, gracias a sus dimensiones generosas, permiten a todos a sus usuarios desarrollar activados al aire libre. Este es un proyecto moderno que confía en la arquitectura abstracta para construir espacios saludables, pero a la vez es también un proyecto que reinterpreta las condiciones, materiales y dimensiones espaciales de la arquitectura tradicional para proponer unas viviendas capaces de responder eficaz y sosteniblemente a los usos contemporáneos.