Como ir
Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuColaboradores Externos:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Memoria
L’escola remata una urbanització d’unifamiliars assumint la seva condició d’edifici públic vertebrador i defineix una gran façana com final de l'eix central del barri, on se situa l'accés de primària. Els accessos de parvulari i primària se situen a diferent nivell aprofitant la topografia del lloc. El parvulari se situa a la cota inferior, amb un accés directe als patis interiors oberts, i l'accés a primària se situa una planta per sobre, on està el pati principal del centre. El programa s’organitza d'una manera molt compacta alliberant al màxim el solar, no molt gran. Els espais docents se situen a banda i banda del corredor central, que es puntua amb obertures que l’il·luminen i generen espais informals de relació. Tota la construcció s'industrialitza: estructura, panells, finestres i proteccions solars. El centre s’ha bastit amb rapidesa i un millor control dels acabats. Els panells de façana són un disseny propi que millora la qualitat i el comportament d'aquest tipus d'elements.
El solar on s'ubica la nova escola Marta Mata remata una urbanització de recent creació i l'articula amb una zona d'habitatges unifamiliars consolidada i una zona industrial separada del nou centre docent per una zona verda. En aquesta posició, l'edifici se situa en relació a aquesta nova urbanització, seguint les seves directrius volumètriques i situant l'accés de primària com final de l'eix / rambla central definit en el planejament.
Aprofitant el desnivell del terreny, se separen els accessos de parvulari i primària. L'accés al parvulari se situa en la cota inferior, amb un accés directe als patis interiors oberts, i l'accés a primària se situa una planta per sobre, en relació amb un ampli espai obert al carrer. Aquesta disposició de volums i accessos ens permet organitzar el programa d'una manera molt compacta i que allibera al màxim el solar, no molt gran.
La planta de l'edifici és una revisió de l'esquema ja assajat en els instituts d'Artés o de Girona: un passadís central amb espais docents a banda i banda, i amb obertures que puntuen el recorregut, il·luminen i generen espais informals de relació.
Tota la construcció s'industrialitza buscant la màxima qualitat d' elaboració en taller de les peces, tant de l'estructura portant com els panells de façana. Aquesta característica ha permès que es construeixi el centre amb molta rapidesa i amb un millor control dels acabats. Els panells pesats de la façana són un disseny propi que millora la qualitat i el comportament d'aquest tipus d'elements. Les finestres i les proteccions solars són també elements complets industrialitzats que minimitzen els temps de posada en obra.
Els patis s'escalonen buscant adaptar-se el màxim possible a la topografia original, generant-se unes terrasses formades per grades i a les que s'accedeix per rampes. Aquestes terrasses es relacionen directament amb les cotes respectives de primària i infantil. La posició de les pistes i de l'edificació, tenen en compte l'ampliació prevista per a una fase posterior, que connecta amb l'edifici actual en el seu nucli de circulacions verticals.
Autores
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
Constelación
Cronología
-
Escuela Infantil y Primaria Marta Mata
Estudi Massip-Bosch Arquitectes (EMBA), Enric Massip-Bosch
L’escola remata una urbanització d’unifamiliars assumint la seva condició d’edifici públic vertebrador i defineix una gran façana com final de l'eix central del barri, on se situa l'accés de primària. Els accessos de parvulari i primària se situen a diferent nivell aprofitant la topografia del lloc. El parvulari se situa a la cota inferior, amb un accés directe als patis interiors oberts, i l'accés a primària se situa una planta per sobre, on està el pati principal del centre. El programa s’organitza d'una manera molt compacta alliberant al màxim el solar, no molt gran. Els espais docents se situen a banda i banda del corredor central, que es puntua amb obertures que l’il·luminen i generen espais informals de relació. Tota la construcció s'industrialitza: estructura, panells, finestres i proteccions solars. El centre s’ha bastit amb rapidesa i un millor control dels acabats. Els panells de façana són un disseny propi que millora la qualitat i el comportament d'aquest tipus d'elements. -
Mostres d'Arquitectura (Comarques Centrals)
SeleccionadoEscuela Infantil y Primaria Marta Mata