En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
L’hotel és situat a la cantonada formada pel passeig de Mossèn Verdaguer i l’avinguda de Pau Casals, dues artèries de trànsit importants de la ciutat. El solar que ocupa, de 1.000 metres quadrats, havia de tancar una illa de cases amb construccions entre mitgeres. El plantejament del projecte parteix de la voluntat de no completar l’illa de cases de forma urbanísticament convencional, i referir-se al paisatge de mitgeres dels carrers de l’entorn com a qualificador de l’espai urbà. Així, el nou hotel no rebleix el solar disponible, sinó que adopta una configuració en la qual les mitgeres internes del mateix hotel, convertides en elements estructurals, queden deliberadament a la vista i construeixen la imatge de l’edifici i la seva organització interna. La possibilitat d’incorporar les parets mitgeres a la part vista de l’edifici porta també a emprar-les com a components de l’espai interior. El gàlib del solar és ocupat per dos cossos més estrets, entrecreuats, que afavoreixen l’aplicació d’aquest dispositiu. Les habitacions, a les tres darreres plantes, ja no requereixen un tractament específic per les testeres, com passa en les tipologies hoteleres convencionals.
Mitgeres - Façana pluvial-tornassol
L’Hotel Ciutat d’Igualada es planteja com una oportunitat d’intervenir a la ciutat.
L’emplaçament és una parcel.la d’uns 1.000 m2 a la testera d’una illa situada al llarg del Passeig Mossèn Jacint Verdaguer, una de les artèries principals de la ciutat d’Igualada.
A la seva cruïlla amb l’Avinguda Pau Casals es troben situades, al voltant d’una rotonda que distribueix el trànsit d’accés a la ciutat, les estacions centrals de ferrocarril i autobusos del municipi.
A aquesta mateixa avinguda, just enfront dels 50 m de façana que la parcel.la li ofereix, trobem el cementiri municipal d’Igualada.
Com a molts altres fragments de ciutat que s’han desenvolupat a través de processos diversos de creixement, les mitgeres al llarg del passeig s’erigeixen com a únic element d’ordenació realment present.
La proposta de la normativa per la parcel.la consistia en un volum definit mitjançant els paràmetres corresponents d’aliniacions i d’alçades; un objecte que, tancant l’illa i l’edifici, frenava el possible fluxe cap o des de la ciutat.
Això convidava a qüestionar-se la volumetria plantejada i al seu lloc aprofitar la possibilitat, que ofereix sempre la ciutat, d’adoptar configuracions diverses.
El projecte de l’Hotel Ciutat d’Igualada es proposa entrar, camaleònicament, a formar part de la repetició variada de mitgeres al llarg del passeig que estructura la ciutat. L’espai resultant que es desenvoluparà entre elles es respeta, permetent que es converteixi en una prolongació de la ciutat.
Construir la testera a partir de les mitgeres, accentuant la seva disparitat i arritmia, i aprofitar les dobles façanes que aquestes generen envers els carrers i cap a l’interior d’illa, permet cegar la façana orientada cap a l’antic cementiri. La façana queda d’aquesta manera oberta. El gir de les mateixes a les plantes superiors, per obrir-se a les millors vistes i orientacions, incentiva la mirada a través del perfil de la ciutat i el seu entorn natural, incorporant així l’edifici al territori.
L’estructura la formen les pròpies mitgeres. Al seu ancoratge, algunes d’elles penetren més enllà del nivell del carrer generant uns patis que donen llum a la planta soterrani, d’ús col.lectiu. Igual que a les plantes baixa i altell, on el sistema de mitgeres ubicades a cadascun dels laterals permet realitzar diferents connexions, forjats, en resposta als diferents programes, les seves entrades i la seva comunicació.
A les plantes superiors se situen les habitacions, seixanta set. El programa d’hotel de negocis aprofita la forma de les habitacions, estretes i llargues, per organitzar-se en tres zones consecutives al llarg de la mitgera, treball-higiene-descans, acompanyades cadascuna d’elles per un material relacionat amb l’ús, paper-hidròfug-acústic; mentre dos mobles terra-sostre ubiquen l’emmagatzematge i mobiliari dels mateixos programes.
Les mitgeres es construixen com envans pluvials amb acabat de xapa plegada tornassol, i les façanes entre elles es construeixen amb un mur cortina que, evitant generar un pla límit mijançant la combinació estratègica de vidres amb diferent grau de color i de reflexió, potencien la fluidesa de l’espai entre les mitgeres deixant així que aquest es converteixi en una prolongació, a la qual no es perceben ni principi ni fi, de l’espai públic.
La troballa d’un sistema constructiu innovador de molt baix cost –façana pluvial-tornassol a 35 euros/m2- per construir la façana principal i les façanes amb més superfície de l’hotel ha permès un estalvi econòmic altíssim, sense el qual la realització de l’hotel no hauria estat possible.