Como ir
Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuColaboradores Externos:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
-
Cartell promocional de la construcció de l'edifici de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis.
-
- Autor:
- Enric Sagnier i Villavecchia
-
- Fecha:
- 1917
-
- Tipo:
- Dibujo
-
- Fondo / Ente dipositario:
- Arxiu Històric del COAC
-
close
Memoria
L'obertura de la via Laietana, carrer rectilini que travessa el nucli antic de Barcelona, va comportar l'enderrocament d'antigues construccions i substituir-lo per nous edificis com aquest per a la seu central de la Caixa de Pensions. Moltes construccions de la nova via van acollir entitats financeres i, a poc a poc, la zona es va especialitzar en la tipologia de l'immoble d'oficines, que aleshores era una novetat. L'any 1911, el mateix Sagnier ja havia aixecat a l'altre extrem del carrer les oficines del Banco Hispano Colonial, un dels finançadors d'aquella operació urbanística que es va conèixer amb el nom de la «Reforma».
El Casal de l'Estalvi (amb l'edifici contigu anomenat Casal de la Previsió, construït cinc anys més tard) tanca la perspectiva del nou carrer i es beneficia del seu pintoresc aspecte gotitzant i de la solidesa de la pedra del Garraf. Al llarg dels anys, les sucursals de la Caixa a diverses poblacions de Catalunya, projectades també per Sagnier, van reprendre alguns elements d'aquest primer edifici, com ara els paraments de pedra desbastada, de manera que s'unificava la imatge corporativa de l'entitat de una manera ben moderna. Un altre aspecte destacat de l'edifici va ser la seva construcció amb estructura de formigó, material fins aleshores pràcticament reservat a les edificacions industrials; de tota manera, el material no es manifesta ni a l'exterior ni a l'interior, que estava decorat profusament.
Dels cinc edificis i dues botigues de Sagnier que van obtenir premi als concursos d'arquitectura de l'Ajuntament de Barcelona, només el Casal de l'Estalvi (juntament amb la casa d'Ignasi Coll, a l'avinguda del Tibidabo) ha arribat fins als nostres dies. A la façana encara és visible la placa que es fixava en aquests casos; el premi, a més, tenia caràcter extraordinari. Era el tercer cop que Sagnier rebia el guardó i això ho va fer creditor de la medalla d'or instituïda per l'Ajuntament.
Sagnier va mantenir al llarg dels anys una relació estreta amb l'entitat d'estalvi fundada per Francesc Moragas i Lluís Ferrer-Vidal, per a la qual encara va fer altres edificacions, especialment per als serveis assistencials de la seva obra social.
Autores
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
Constelación
Cronología
-
Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis
L'obertura de la via Laietana, carrer rectilini que travessa el nucli antic de Barcelona, va comportar l'enderrocament d'antigues construccions i substituir-lo per nous edificis com aquest per a la seu central de la Caixa de Pensions. Moltes construccions de la nova via van acollir entitats financeres i, a poc a poc, la zona es va especialitzar en la tipologia de l'immoble d'oficines, que aleshores era una novetat. L'any 1911, el mateix Sagnier ja havia aixecat a l'altre extrem del carrer les oficines del Banco Hispano Colonial, un dels finançadors d'aquella operació urbanística que es va conèixer amb el nom de la «Reforma». El Casal de l'Estalvi (amb l'edifici contigu anomenat Casal de la Previsió, construït cinc anys més tard) tanca la perspectiva del nou carrer i es beneficia del seu pintoresc aspecte gotitzant i de la solidesa de la pedra del Garraf. Al llarg dels anys, les sucursals de la Caixa a diverses poblacions de Catalunya, projectades també per Sagnier, van reprendre alguns elements d'aquest primer edifici, com ara els paraments de pedra desbastada, de manera que s'unificava la imatge corporativa de l'entitat de una manera ben moderna. Un altre aspecte destacat de l'edifici va ser la seva construcció amb estructura de formigó, material fins aleshores pràcticament reservat a les edificacions industrials; de tota manera, el material no es manifesta ni a l'exterior ni a l'interior, que estava decorat profusament. Dels cinc edificis i dues botigues de Sagnier que van obtenir premi als concursos d'arquitectura de l'Ajuntament de Barcelona, només el Casal de l'Estalvi (juntament amb la casa d'Ignasi Coll, a l'avinguda del Tibidabo) ha arribat fins als nostres dies. A la façana encara és visible la placa que es fixava en aquests casos; el premi, a més, tenia caràcter extraordinari. Era el tercer cop que Sagnier rebia el guardó i això ho va fer creditor de la medalla d'or instituïda per l'Ajuntament. Sagnier va mantenir al llarg dels anys una relació estreta amb l'entitat d'estalvi fundada per Francesc Moragas i Lluís Ferrer-Vidal, per a la qual encara va fer altres edificacions, especialment per als serveis assistencials de la seva obra social. -
Premio FAD
Galardonado / Premiado. Categoría: InteriorismoDepartamento de Máquinas Electrónicas de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis
Archivo
-
Dibujo
Cartell promocional de la construcció de l'edifici de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis.
Arxiu Històric del COAC
