El projecte tenia una intenció efímera ja que es tractava d'una concessió que finalment va romandre com a restaurant. Construcció d'estil mediterrani de línies pures i grans arcades amb vistes al mar. Materials autòctons com el maó i la fusta, tot pintat de blanc i blau.

Un encàrrec de reforma d'un antic quiosc de platja conegut com "el primer xiringuito". Coderch es va inspirar en les construccions tradicionals de fusta de la zona, com la Casa de Salvament. Malgrat les actualitzacions, les intervencions han estat respectuoses amb la construcció original.

A la zona de Terramar, juntament amb l'Ermita del Vinyet, es troba aquesta vivenda unifamiliar. Actualment ha patit diverses modificacions com el tancament de la seva terrassa coberta, però conserva els seus murs encalats de blanc i el seu teulat tradicional.

Aquesta vivenda ha estat considerada el estendard de l'arquitectura catalana en el moviment modern. El projecte va cridar l'atenció de Gio Ponti, qui el va publicar a la revista Domus. Es percep l'exercici de racionalisme alhora que l'estil mediterrani a les cel·losies simètriques amb persianes de lames fixes que destaquen a la seva façana principal.

A Terrassa existia des de feia temps la necessitat d'escolaritzar un gran nombre de nens i nenes que pertanyien a famílies immigrants. Per resoldre aquest problema l'ajuntament va adquirir tres solars situats a la perifèria de la ciutat, precisament a les zones on la població en edat escolar estava més desatesa. Analitzant aquesta situació, es podrien trobar determinats paral·lelismes polítics i socials amb el programa d'escolarització nacional catalana que proposaven la Generalitat Republicana i el GATCPAC a la dècada de 1930. Per als tres grups escolars es va redactar un programa comú i es va plantejar la necessitat d'estandarditzar la quantitat més gran possible d'elements constructius per reduir al màxim el cost de construcció. A partir d'aquestes premisses i per aconseguir la màxima simplicitat i claredat distributiva, els arquitectes van proposar diferenciar els diferents blocs i patis de joc, connectar els blocs mitjançant la sala d'actes-gimnàs, orientar i ventilar tan bé com sigui possible les aules, normalitzar els elements constructius i simplificar al màxim lestructura. Tenint en compte aquestes directrius, els projectes van acabar essent el resultat de l’adaptació del programa escolar al terreny. El sistema estructural s'ha estandarditzat per als tres grups escolars i s'ha utilitzat un entramat ortogonal uniforme de formigó armat que es manifesta a l'exterior per donar aire de sinceritat constructiva al conjunt. Aquesta decisió respon a motius econòmics, però també culturals, ja que segueix els postulats del Grup R de “rescat” del moviment modern que s'havia desenvolupat durant la República. A més, l'ús de murs de càrrega hauria dificultat la construcció de grans finestrals. La funció específica de cada edifici, en canvi, s'expressa a través dels tancaments, que poden ser opacs o transparents en funció de les necessitats espacials i lumíniques de l'interior (paraments cecs a les sales d'actes i molt de vidre a les aules).

A Terrassa existia des de feia temps la necessitat d'escolaritzar un gran nombre de nens i nenes que pertanyien a famílies immigrants. Per resoldre aquest problema l'ajuntament va adquirir tres solars situats a la perifèria de la ciutat, precisament a les zones on la població en edat escolar estava més desatesa. Analitzant aquesta situació, es podrien trobar determinats paral·lelismes polítics i socials amb el programa d'escolarització nacional catalana que proposaven la Generalitat Republicana i el GATCPAC a la dècada de 1930. Per als tres grups escolars es va redactar un programa comú i es va plantejar la necessitat d'estandarditzar la quantitat més gran possible d'elements constructius per reduir al màxim el cost de construcció. A partir d'aquestes premisses i per aconseguir la màxima simplicitat i claredat distributiva, els arquitectes van proposar diferenciar els diferents blocs i patis de joc, connectar els blocs mitjançant la sala d'actes-gimnàs, orientar i ventilar tan bé com sigui possible les aules, normalitzar els elements constructius i simplificar al màxim l’estructura. Tenint en compte aquestes directrius, els projectes van acabar essent el resultat de ladaptació del programa escolar al terreny. El sistema estructural s'ha estandarditzat per als tres grups escolars i s'ha utilitzat un entramat ortogonal uniforme de formigó armat que es manifesta a l'exterior per donar aire de sinceritat constructiva al conjunt. Aquesta decisió respon a motius econòmics, però també culturals, ja que segueix els postulats del Grup R de “rescat” del moviment modern que s'havia desenvolupat durant la República. A més, lús de murs de càrrega hauria dificultat la construcció de grans finestrals. La funció específica de cada edifici, en canvi, s'expressa a través dels tancaments, que poden ser opacs o transparents en funció de les necessitats espacials i lumíniques de l'interior (paraments cecs a les sales d'actes i molt de vidre a les aules).

Construït en dates properes a l'edifici Girasol de Madrid, aquesta és una de les primeres obres en què Coderch aplica la tipologia en planta reculada en forma de pinta, que desenvoluparà en actuacions posteriors de més escala en els conjunts d'habitatges per al Banc Urquijo i de les Cotxeres de Sarrià a Barcelona. L'edifici es desenvolupa en tres cossos de quatre alçades i dos apartaments per planta, tots orientats cap al sud i el mar. La ubicació, força allunyada de la línia de costa, i la relativa densitat de la zona urbana dins l'àrea d'ús turístic on es troba permeten l'adopció de criteris similars als dels blocs en ordenacions urbanes, tant a la tipologia edificatòria com a la dels apartaments, amb un programa d'estar-menjador, terrassa, tres dormitoris, cuina, bany complet i safareig, idèntic al de la unitat residencial convencional. Destaquen les àmplies terrasses que abasten tota l'amplada de les zones d'estar així com la provisió de l'espai exterior comunitari enjardinat i dotat de piscina, elements propis de la destinació de vacances i de segona residència del conjunt. L'auster tractament de les façanes, totes de maó vist amb finestres d'igual dimensió, que incorporen vidre fix a la zona de l'ampit per augmentar la lluminositat dels dormitoris, accentua la potent volumetria de l'edifici i els cànons formals característics de l'autor.

A diferència d'altres cases de Coderch, i incidint en la seva particulatirat tipològica i la cerca d'un model, la llar no està en la direcció de l'eix visual des del vestíbul, sinó que gira 90º en una estança prèvia, quedant el saló final com un trànsit informal entre l'habitatge i el jardí. La llar té contacte amb l'exterior a partir d'una petita obertura en el mur que la tanca perpendicularment, mentre que el jardí de la zona comú queda separat pel mur en angle que aguanta el porxo que s'orienta, igual que l'estar cap a sud.