Conjunt d'edificis industrials i antic habitatge de l'amo de la farinera Moretó, fundada l'any 1890. És una obra de transició entre el modernisme i el noucentisme, construïda entre els anys 1917 i 1919. L'any 1929 fou ampliada amb noves sitges i, temps després, l'any 1935, s'hi va construir el jardí de la casa. La part industrial està formada per diversos volums a diferent alçada. L'edifici principal és de planta rectangular de gran alçada orientada al nord amb diversos edificis laterals de planta baixa. Se situen sobre un sòcol de maçoneria concentrada amb columnes sobresortides de maó vist, que fan de divisors verticals. El coronament és a base d'una cornisa de formes ondulades amb emmarcament de maons. Les columnes sobrepassen la cornisa a manera de pinacle amb coberta de peces ceràmiques de mig punt. La casa Moretó se situa dins el complex, però de forma aïllada i envoltada per un jardí. És de planta quadrangular de dos pisos d'alçada i coberta a quatre vessants amb un acroteri al vèrtex. A la cantonada de llevant s'hi alça una torre-mirador de quatre pisos amb coberta de pavelló, també coronada per un acroteri al vèrtex. Disposa d'un cos adossat al davant de planta quadrada, formada per planta baixa i un pis i coronada per una terrassa protegida per una balustrada d'obra. Adossat a aquest cos se situa un porxo suportat per dues columnes de fust quadrat sobre les quals hi ha una terrassa amb accés des de la planta pis del cos principal, i que també està protegida per una balustrada d'obra. Les obertures són de llinda plana amb ampit esglaonat i decoració amb rajoles ceràmiques de color verd sobre i també a les impostes, tot coronat per un arc de maons a plec de llibre. Hi destaquen les decoracions sota els ràfecs de l'edifici principal i la torre-mirador. Són fetes amb maons que combinen els colors marró i verd en un dibuix de motius geomètrics. Llegir menys Els germans Moretó i Prat, instal·lats a Mollet i amos d'una serradora a màquina de vapor van aprofitar l'excedent d'energia per instal·lar unes moles per moldre farina l'any 1895. L'any 1919, la segona generació van iniciar les obres de construcció de la nova fàbrica i casa a la ubicació actual. El jardí i la tanca de la casa és un obra més tardana, de l'any 1935.

Font d'estil modernista que correspon a una reconstrucció de l'any 1983 de l'original, dissenyada per l'arquitecte Domènec Sugrañes el 1921 i enderrocada el 1961. Està formada per tres cossos superposats situats sobre un podi esglaonat amb una inscripció que indica que la font és una reconstrucció de l'original. A sobre hi ha una estructura de maons de planta quadrada on se situen els brolladors que decanten sobre una pica de pedra cadascun. Damunt d'aquests brolladors hi ha una estructura prismàtica dividida en dos parts. La inferior està revestida amb un trencadís on s'hi indica l'any de construcció (1983) i la superior amb rajoles de colors blaus i blancs que representen l'escut de la vila. La font és coronada per una estructura de ferro forjat de secció helicoïdal de la qual hi surten quatre fanals.

Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos amb coberta a doble vessant i carener paral·lel a la façana. És una construcció de principis del segle XX, d'estil historicista. La façana està totalment esgrafiada a imitació de carreus i motllures a les cantonades. Destaca pel gran portal d'entrada, d'arc apuntat, sobre un sòcol i amb emmarcament motllurat. A bada i banda del vèrtex de l'arc se situen dos relleus d'escaiola amb el típic símbol de la copa d'Higiea amb la serp enroscada. Al primer pis hi ha un finestral de llinda plana amb guardapols motllurat i balconada de ferro forjat. La finestra de la segona planta és de tipus geminat amb arquets trilobulats suportats per columnetes de fust llis. La façana és rematada per un franja d'arcuacions cegues i coronada per una balustrada d'obra. El portal d'entrada i el finestral del segon pis, de clara inspiració gòtica, donen a l'edifici una semblança que no s'escau amb el context que l'envolta, però, a la vegada, aquest contrast enriqueix visualment el conjunt urbà de la pl. Prat de la Riba.