Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
  • 1911

  • Farinera Moretó

    Domènec Sugrañes Gras

    Farinera Moretó

    Conjunt d'edificis industrials i antic habitatge de l'amo de la farinera Moretó, fundada l'any 1890. És una obra de transició entre el modernisme i el noucentisme, construïda entre els anys 1917 i 1919. L'any 1929 fou ampliada amb noves sitges i, temps després, l'any 1935, s'hi va construir el jardí de la casa. La part industrial està formada per diversos volums a diferent alçada. L'edifici principal és de planta rectangular de gran alçada orientada al nord amb diversos edificis laterals de planta baixa. Se situen sobre un sòcol de maçoneria concentrada amb columnes sobresortides de maó vist, que fan de divisors verticals. El coronament és a base d'una cornisa de formes ondulades amb emmarcament de maons. Les columnes sobrepassen la cornisa a manera de pinacle amb coberta de peces ceràmiques de mig punt. La casa Moretó se situa dins el complex, però de forma aïllada i envoltada per un jardí. És de planta quadrangular de dos pisos d'alçada i coberta a quatre vessants amb un acroteri al vèrtex. A la cantonada de llevant s'hi alça una torre-mirador de quatre pisos amb coberta de pavelló, també coronada per un acroteri al vèrtex. Disposa d'un cos adossat al davant de planta quadrada, formada per planta baixa i un pis i coronada per una terrassa protegida per una balustrada d'obra. Adossat a aquest cos se situa un porxo suportat per dues columnes de fust quadrat sobre les quals hi ha una terrassa amb accés des de la planta pis del cos principal, i que també està protegida per una balustrada d'obra. Les obertures són de llinda plana amb ampit esglaonat i decoració amb rajoles ceràmiques de color verd sobre i també a les impostes, tot coronat per un arc de maons a plec de llibre. Hi destaquen les decoracions sota els ràfecs de l'edifici principal i la torre-mirador. Són fetes amb maons que combinen els colors marró i verd en un dibuix de motius geomètrics. Llegir menys Els germans Moretó i Prat, instal·lats a Mollet i amos d'una serradora a màquina de vapor van aprofitar l'excedent d'energia per instal·lar unes moles per moldre farina l'any 1895. L'any 1919, la segona generació van iniciar les obres de construcció de la nova fàbrica i casa a la ubicació actual. El jardí i la tanca de la casa és un obra més tardana, de l'any 1935.

    1917

  • Font Pública

    Domènec Sugrañes Gras

    Font Pública

    Font d'estil modernista que correspon a una reconstrucció de l'any 1983 de l'original, dissenyada per l'arquitecte Domènec Sugrañes el 1921 i enderrocada el 1961. Està formada per tres cossos superposats situats sobre un podi esglaonat amb una inscripció que indica que la font és una reconstrucció de l'original. A sobre hi ha una estructura de maons de planta quadrada on se situen els brolladors que decanten sobre una pica de pedra cadascun. Damunt d'aquests brolladors hi ha una estructura prismàtica dividida en dos parts. La inferior està revestida amb un trencadís on s'hi indica l'any de construcció (1983) i la superior amb rajoles de colors blaus i blancs que representen l'escut de la vila. La font és coronada per una estructura de ferro forjat de secció helicoïdal de la qual hi surten quatre fanals.

    1921

  • 1939 - 1941

  • Farmàcia J. Amadó

    autoria desconeguda

    Farmàcia J. Amadó

    Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos amb coberta a doble vessant i carener paral·lel a la façana. És una construcció de principis del segle XX, d'estil historicista. La façana està totalment esgrafiada a imitació de carreus i motllures a les cantonades. Destaca pel gran portal d'entrada, d'arc apuntat, sobre un sòcol i amb emmarcament motllurat. A bada i banda del vèrtex de l'arc se situen dos relleus d'escaiola amb el típic símbol de la copa d'Higiea amb la serp enroscada. Al primer pis hi ha un finestral de llinda plana amb guardapols motllurat i balconada de ferro forjat. La finestra de la segona planta és de tipus geminat amb arquets trilobulats suportats per columnetes de fust llis. La façana és rematada per un franja d'arcuacions cegues i coronada per una balustrada d'obra. El portal d'entrada i el finestral del segon pis, de clara inspiració gòtica, donen a l'edifici una semblança que no s'escau amb el context que l'envolta, però, a la vegada, aquest contrast enriqueix visualment el conjunt urbà de la pl. Prat de la Riba.

    s. XX (primera meitat)

  • 1970

  • Illa de Cases Can Borrell

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Illa de Cases Can Borrell

    Es tracta d’un conjunt de 200 habitatges socials en una illa de cases del nou eixample de Mollet, format per una trama de 100 x 100 metres, amb les quatre façanes orientades als quatre punts cardinals. La solució dóna una resposta diferent a cadascuna de les quatre cares, en funció de l’orientació i del caràcter urbà de cada carrer. Els blocs al sud i a l’oest estan formats per dues alçàries d’habitatges en dúplex; als de baix s’hi accedeix des de l’interior de l’illa i als de dalt per mitjà d’un corredor elevat que s’escapa de l’escaire de la cantonada. A la banda est es dobla el bloc, amb accessos verticals des del passatge interior i habitatges d’un sol nivell que donen a banda i banda. El bloc nord també té habitatges d’un sol nivell, i s’hi accedeix des del pati interior. El conjunt emfasitza les façanes sud i oest de l’illa, les úniques que tenen comerços, i reitera la voluntat de donar un caràcter públic al pati a través dels accessos des de l’interior.

    1983 - 1987

  • Complex de Tir

    Esteve Terradas i Muntañola, Robert Terradas i Muntañola

    Complex de Tir

    El complex de tir és situat en una àrea que també comprèn l’Escola de Policia, construïda els anys vuitanta pels mateixos arquitectes. Totes dues zones queden clarament separades i diferenciades pel pas d’una riera. Les diferents edificacions s’organitzen en forma de campus, lluny de la imatge tradicional de les construccions d’ús policial. El conjunt forma un recinte obert emmarcat bàsicament pel paisatge natural. Com que un dels límits del solar és la carretera N-152, els edificis de les aules i el poliesportiu es disposen paral·lelament a la carretera, de manera lineal. Aquestes edificacions queden relacionades entre elles per una rambla, que també dóna accés a la piscina i a la pista d’atletisme. Les diferents galeries que formen les instal·lacions de tir queden definides per la distància entre el tirador i el blanc. Una gran plataforma rectangular fa de suport abstracte de les galeries, totes de característiques i dimensions diferents, per reglament.

    1990 - 1992

  • Edifici d'Habitatges Can Borrell

    Garcés -Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia

    Edifici d'Habitatges Can Borrell

    En el centre d'una important iniciativa residencial de promoció pública i amb solars rectangulars (100x35 m.) a ambdós costats de la gran plaça central del nou barri, s'han projectat els 200 habitatges, 100 a cada costat, aparcaments i locals comercials. S'han seguit criteris bàsics ja utilitzats en una anterior obra d'habitatges de promoció pública en el C/Dr. Pi i Molist de Barcelona (1.978): Contribuir amb la linealitat dels edificis a la definició de l'espai urbà circumdant. Disposar blocs lineals paral·lels que defineixen un gran pati central al que donen solament dormitoris evitant la promiscuïtat i degradació dels espais comuns en els que s'obren serveis i cuines. Dissenyar amb gestos arquitectònics mínims combinats amb la qualitat de la construcció i dels materials emprats. Utilitzar mitjans constructius vulgars requalificats per la superposició d'elements de disseny addicionals. Experimentar al màxim el tema de la façana plana suport d'una distribució repetida de forats. S'introdueixen com a novetats, en gran part gràcies a les possibilitats ofertes per les mesures sobrades dels solars, els següents punts: El moviment, mitjançant trencades, dels blocs lineals propers a la plaça central contribuint així a una major caracterització de l'espai públic. El tall i retràs d'un segment del bloc lineal proper als carrers exteriors singularitzant l'accés principal. Com a conseqüència de les dues anteriors decisions s'obté un pati central de planta variable amb un interès espaial particular i amb mesures que arriben a ser considerables. El tractament amb plànols inclinats de les testeres extremes dels blocs per a singularitzar i tractar formalment els finals dels edificis. L'existència de porxos a doble alçada per a senyalitzar les entrades als edificis pel carrer i per la plaça. La repetició exhaustiva d'un sols tipus de finestra que arriba inclòs a situar-se en els extrems coincidint amb arestes de l'edifici, subratllant així el caràcter de teixit continu amb les façanes. Introducció d'una cornisa superior que remata la secció.

    1985 - 1993

  • Institut Mollet del Vallès

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Institut Mollet del Vallès

    Situat a l’extrem d’un barri de nova creació de disposició i arquitectura molt regular, el nou complex escolar s’organitza al voltant de tres patis que s’adapten al terreny i tenen diferent funció i caràcter. El primer fa d’entrada amb l’accés per sota de l’estructura pont de la biblioteca. Al seu entorn s’obren les peces més públiques: sala d’actes, biblioteca i gimnàs. El segon és el pati central, tranquil i tancat. L’últim, més obert, acull el paisatge i la vegetació dels voltants. El pati de jocs i el d’entrada separen l’ampli i proper conjunt d’habitatges, de manera que el passadís principal se situa en façana, darrera d’un mur de maó amb petites obertures. Les parets que li són ortogonals, es tracten amb planxa de ferro galvanitzada, col·locades horitzontalment, per aconseguir l’efecte de lleugeresa.

    1991 - 1996

  • 2001 - 2002

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!