-
1911
-
Farinera Moretó
Conjunt d'edificis industrials i antic habitatge de l'amo de la farinera Moretó, fundada l'any 1890. És una obra de transició entre el modernisme i el noucentisme, construïda entre els anys 1917 i 1919. L'any 1929 fou ampliada amb noves sitges i, temps després, l'any 1935, s'hi va construir el jardí de la casa. La part industrial està formada per diversos volums a diferent alçada. L'edifici principal és de planta rectangular de gran alçada orientada al nord amb diversos edificis laterals de planta baixa. Se situen sobre un sòcol de maçoneria concentrada amb columnes sobresortides de maó vist, que fan de divisors verticals. El coronament és a base d'una cornisa de formes ondulades amb emmarcament de maons. Les columnes sobrepassen la cornisa a manera de pinacle amb coberta de peces ceràmiques de mig punt. La casa Moretó se situa dins el complex, però de forma aïllada i envoltada per un jardí. És de planta quadrangular de dos pisos d'alçada i coberta a quatre vessants amb un acroteri al vèrtex. A la cantonada de llevant s'hi alça una torre-mirador de quatre pisos amb coberta de pavelló, també coronada per un acroteri al vèrtex. Disposa d'un cos adossat al davant de planta quadrada, formada per planta baixa i un pis i coronada per una terrassa protegida per una balustrada d'obra. Adossat a aquest cos se situa un porxo suportat per dues columnes de fust quadrat sobre les quals hi ha una terrassa amb accés des de la planta pis del cos principal, i que també està protegida per una balustrada d'obra. Les obertures són de llinda plana amb ampit esglaonat i decoració amb rajoles ceràmiques de color verd sobre i també a les impostes, tot coronat per un arc de maons a plec de llibre. Hi destaquen les decoracions sota els ràfecs de l'edifici principal i la torre-mirador. Són fetes amb maons que combinen els colors marró i verd en un dibuix de motius geomètrics. Llegir menys Els germans Moretó i Prat, instal·lats a Mollet i amos d'una serradora a màquina de vapor van aprofitar l'excedent d'energia per instal·lar unes moles per moldre farina l'any 1895. L'any 1919, la segona generació van iniciar les obres de construcció de la nova fàbrica i casa a la ubicació actual. El jardí i la tanca de la casa és un obra més tardana, de l'any 1935.1917
-
Font Pública
Font d'estil modernista que correspon a una reconstrucció de l'any 1983 de l'original, dissenyada per l'arquitecte Domènec Sugrañes el 1921 i enderrocada el 1961. Està formada per tres cossos superposats situats sobre un podi esglaonat amb una inscripció que indica que la font és una reconstrucció de l'original. A sobre hi ha una estructura de maons de planta quadrada on se situen els brolladors que decanten sobre una pica de pedra cadascun. Damunt d'aquests brolladors hi ha una estructura prismàtica dividida en dos parts. La inferior està revestida amb un trencadís on s'hi indica l'any de construcció (1983) i la superior amb rajoles de colors blaus i blancs que representen l'escut de la vila. La font és coronada per una estructura de ferro forjat de secció helicoïdal de la qual hi surten quatre fanals.1921
-
1939 - 1941
-
Farmàcia J. Amadó
autoria desconeguda
Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos amb coberta a doble vessant i carener paral·lel a la façana. És una construcció de principis del segle XX, d'estil historicista. La façana està totalment esgrafiada a imitació de carreus i motllures a les cantonades. Destaca pel gran portal d'entrada, d'arc apuntat, sobre un sòcol i amb emmarcament motllurat. A bada i banda del vèrtex de l'arc se situen dos relleus d'escaiola amb el típic símbol de la copa d'Higiea amb la serp enroscada. Al primer pis hi ha un finestral de llinda plana amb guardapols motllurat i balconada de ferro forjat. La finestra de la segona planta és de tipus geminat amb arquets trilobulats suportats per columnetes de fust llis. La façana és rematada per un franja d'arcuacions cegues i coronada per una balustrada d'obra. El portal d'entrada i el finestral del segon pis, de clara inspiració gòtica, donen a l'edifici una semblança que no s'escau amb el context que l'envolta, però, a la vegada, aquest contrast enriqueix visualment el conjunt urbà de la pl. Prat de la Riba.s. XX (primera meitat)
-
1970
-
Illa de Cases Can Borrell
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Es tracta d’un conjunt de 200 habitatges socials en una illa de cases del nou eixample de Mollet, format per una trama de 100 x 100 metres, amb les quatre façanes orientades als quatre punts cardinals. La solució dóna una resposta diferent a cadascuna de les quatre cares, en funció de l’orientació i del caràcter urbà de cada carrer. Els blocs al sud i a l’oest estan formats per dues alçàries d’habitatges en dúplex; als de baix s’hi accedeix des de l’interior de l’illa i als de dalt per mitjà d’un corredor elevat que s’escapa de l’escaire de la cantonada. A la banda est es dobla el bloc, amb accessos verticals des del passatge interior i habitatges d’un sol nivell que donen a banda i banda. El bloc nord també té habitatges d’un sol nivell, i s’hi accedeix des del pati interior. El conjunt emfasitza les façanes sud i oest de l’illa, les úniques que tenen comerços, i reitera la voluntat de donar un caràcter públic al pati a través dels accessos des de l’interior.1983 - 1987
-
Complex de Tir
Esteve Terradas i Muntañola, Robert Terradas i Muntañola
El complex de tir és situat en una àrea que també comprèn l’Escola de Policia, construïda els anys vuitanta pels mateixos arquitectes. Totes dues zones queden clarament separades i diferenciades pel pas d’una riera. Les diferents edificacions s’organitzen en forma de campus, lluny de la imatge tradicional de les construccions d’ús policial. El conjunt forma un recinte obert emmarcat bàsicament pel paisatge natural. Com que un dels límits del solar és la carretera N-152, els edificis de les aules i el poliesportiu es disposen paral·lelament a la carretera, de manera lineal. Aquestes edificacions queden relacionades entre elles per una rambla, que també dóna accés a la piscina i a la pista d’atletisme. Les diferents galeries que formen les instal·lacions de tir queden definides per la distància entre el tirador i el blanc. Una gran plataforma rectangular fa de suport abstracte de les galeries, totes de característiques i dimensions diferents, per reglament.1990 - 1992
-
Edifici d'Habitatges Can Borrell
Garcés -Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia
En el centre d'una important iniciativa residencial de promoció pública i amb solars rectangulars (100x35 m.) a ambdós costats de la gran plaça central del nou barri, s'han projectat els 200 habitatges, 100 a cada costat, aparcaments i locals comercials. S'han seguit criteris bàsics ja utilitzats en una anterior obra d'habitatges de promoció pública en el C/Dr. Pi i Molist de Barcelona (1.978): Contribuir amb la linealitat dels edificis a la definició de l'espai urbà circumdant. Disposar blocs lineals paral·lels que defineixen un gran pati central al que donen solament dormitoris evitant la promiscuïtat i degradació dels espais comuns en els que s'obren serveis i cuines. Dissenyar amb gestos arquitectònics mínims combinats amb la qualitat de la construcció i dels materials emprats. Utilitzar mitjans constructius vulgars requalificats per la superposició d'elements de disseny addicionals. Experimentar al màxim el tema de la façana plana suport d'una distribució repetida de forats. S'introdueixen com a novetats, en gran part gràcies a les possibilitats ofertes per les mesures sobrades dels solars, els següents punts: El moviment, mitjançant trencades, dels blocs lineals propers a la plaça central contribuint així a una major caracterització de l'espai públic. El tall i retràs d'un segment del bloc lineal proper als carrers exteriors singularitzant l'accés principal. Com a conseqüència de les dues anteriors decisions s'obté un pati central de planta variable amb un interès espaial particular i amb mesures que arriben a ser considerables. El tractament amb plànols inclinats de les testeres extremes dels blocs per a singularitzar i tractar formalment els finals dels edificis. L'existència de porxos a doble alçada per a senyalitzar les entrades als edificis pel carrer i per la plaça. La repetició exhaustiva d'un sols tipus de finestra que arriba inclòs a situar-se en els extrems coincidint amb arestes de l'edifici, subratllant així el caràcter de teixit continu amb les façanes. Introducció d'una cornisa superior que remata la secció.1985 - 1993
-
Institut Mollet del Vallès
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
Situat a l’extrem d’un barri de nova creació de disposició i arquitectura molt regular, el nou complex escolar s’organitza al voltant de tres patis que s’adapten al terreny i tenen diferent funció i caràcter. El primer fa d’entrada amb l’accés per sota de l’estructura pont de la biblioteca. Al seu entorn s’obren les peces més públiques: sala d’actes, biblioteca i gimnàs. El segon és el pati central, tranquil i tancat. L’últim, més obert, acull el paisatge i la vegetació dels voltants. El pati de jocs i el d’entrada separen l’ampli i proper conjunt d’habitatges, de manera que el passadís principal se situa en façana, darrera d’un mur de maó amb petites obertures. Les parets que li són ortogonals, es tracten amb planxa de ferro galvanitzada, col·locades horitzontalment, per aconseguir l’efecte de lleugeresa.1991 - 1996
-
2001 - 2002