Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Colaboradores Externos:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Información básica de protección de datos

Responsable del tratamiento: Colegio de Arquitectos de Cataluña 'COAC'.
Finalidad del tratamiento: Tramitar la sol·licitud de copias digitales de los documentos de los cuales el Archivo Histórico del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público.
Legitimación del tratamiento: Su consentimiento para tratar sus datos personales.
Destinatario de cesiones o transferencias: El COAC no realiza cesiones o transferencias internacionales de datos personales.
Derechos de las personas interesadas: Acceder, rectificar y suprimir sus datos, así como, el ejercicio otros derechos conforme al establecido a la información adicional.
Información adicional: Puede consultar la información adicional y detallada sobre protección de datos en este enlace

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
  • Colònia Gomis

    autoria desconeguda

    Colònia Gomis

    La colònia estava formada per una fàbrica, una línia d'habitatges i l'església neoromànica de la Mare de Déu del Roser. La Colònia industrial tèxtil de Can Gomis fou fundada l'any 1891 pel manresà Francesc Gomis i Soler. Dedicada, des dels seus orígens, a la fabricació de filats i teixits de cotó, l'any 1909 fou instal·lada a aquest lloc una central elèctrica que proveïa de corrent a Monistrol de Montserrat, Olesa de Montserrat i la muntanya, i el Monestir de Montserrat, així com d'altres pobles. Quedà integrada al grup de forces hidroelèctriques del Segre i fou creat per aquesta mateixa raó social. L'església neoromànica de la Colònia Gomis fou dedicada a la Mare de Déu del Roser i és obra de l'arquitecte Alexandre Soler i March. L'estiu de l'any 1985 fou tancada la fàbrica de la Colònia Gomis que ocupava en aquells moments a 72 treballadors, un 80 % dels quals procedia del poble de Monistrol de Montserrat. Anys més tard es va tornar a obrir la fàbrica, que encara funciona.

    segunda mitad del siglo XIX

  • 1915

  • Via Crucis de Montserrat

    Enric Sagnier i Villavecchia

    Conjunt de grups escultòrics aïllats que des del més pur estil Neoclàssic fins a les últimes tendències escultòriques de l'abstracció representen cadascun dels temes del "Via Crucis" en les 14 estacions. Les peces originals foren destruïdes durant els primers anys de la guerra civil i posteriorment foren substituïdes per les actuals, obres de Margarida de Sant Jordi, Francesc Juventeny i les ja més modernes i estilitzades de Domènec Fita. Al final del camí del "Via Crucis" (vint minuts a peu) es troba la capella de la Verge de la Soledat. Entre els anys 1904 i 1919 fou dissenyat i esculpit el conjunt de les 14 estacions del "Via Crucis" del Monestir. Aquestes primeres escultures foren destruïdes en els primers moments de la Guerra Civil i més posteriorment foren construïdes de nou. Al final del "Via Crucis" hi ha la Capella de la Verge de la Soledat.

    1915 - 1916

  • 1918

  • Iglesia Mare de Déu del Roser de la Colònia Gomis

    Alexandre Soler i March

    Iglesia Mare de Déu del Roser de la Colònia Gomis

    Iglesia de estilo neorrománico concebida en el siglo XX como un puro ejemplar de las formas románicas del siglo XI sintetizando grandes aportaciones del románico catalán de diferentes lugares para conseguir un prototipo de iglesia románica. El estilo empleado dentro de las formas historicistas es el Primer Románico o Románico Lombardo: tiene arcuaciones ciegas, bandas lombardas, arcos de medio punto, bóvedas de cañón, campanario de varios pisos separado de la iglesia y sillares regulares colocados a rompejunto. El cimborrio que corona el transepto forma una planta de cruz latina que tiende a la cruz griega. Tiene tres ábsides en degradación y el central tiene tres absidiolas. La iglesia Neorománica de la Mare de Déu de la Colònia Gomis fue inaugurada en 1930 y es obra del arquitecto manresano Alexandre Soler i March. Fue la última obra del conjunto de la colonia formado por la fábrica, los grupos de viviendas para los trabajadores y el conjunto de la iglesia con las dependencias religiosas. La colonia había sido fundada en 1891 por el industrial manresano Francesc Gomis Soler y se ha dedicado hasta los últimos años a hilados y tejidos de algodón.

    primera mitad del siglo XX

  • Can Japus

    autoria desconeguda

    Edifici de planta quadrada, de planta baixa i pis, i coberta a quatre aigües, amb teules vidriades que formen línies sinuoses i decoratives a la teulada. Les façanes són simètriques, presenten tres obertures en forma de finestres a cada una. Per damunt de la teulada, una petita terrassa de planta quadrada que a la cegada és coberta per una teulada a quatre vessants.
  • Can Coma

    autoria desconeguda

    Edifici de planta rectangular i dues altures en façana, planta baixa i primer pis. Destaca el treball de ferro forjat de la façana principal, així com altres elements decoratius de gust modernista. La coberta també és caracteística, a dues aigües amb el carener pla, on es desenvolupen motius decoratius. És flanquejat per una torre punxaguda. La part del darrera té un petit jardí que dóna al riu Llobregat.
  • Can Pla

    autoria desconeguda

    Edifici construït a principis de segle XX aprofitant antigues parets de pedra del Palau Prioral. Consta de planta baixa i dos pisos, amb un gran balcó al primer nivell de la façana principal i finestres amb arcs de mig punt al segon pis. Abans de la desamortització de 1835 havia format part del Palau Prioral. Conserva els cellers d'arcs gòtics i la part més vistosa de l'aqüeducte que duia l'aigua als molins priorals.
  • Escoles Noves

    Manuel Puig Janer

    Edifici de planta gairebé rectangular, amb dos cossos al voltant d'un altre cos central, que sobresurt en façana. En aquest cos central hi ha l'escala que fa de distribuidor. Els laterals tenen planta baixa i pis, mentre que el cos central disposa d'un altre pis. Les parets són d'obra, arrebossades i pintades; la teulada és de teula. Al voltant de l'edifici hi ha una zona amb jardins i equipaments esportius per als alumnes. El projecte és de 1935 i les obres van iniciar-se el 1936. L'any 1939, durant un bombardeig, l'edifici va ser enrunat parcialment, però després de la guerra es van reemprendre les obres, que es van donar per acabades el 1940.
  • La Font Gran

    autoria desconeguda

    La font gran es troba en una plaça de grans dimensions, dita de la Font Gran, a un nivell una mica inferior del terra de la plaça i s'accedeix a ella a través d'unes escales. Està constituïda per un alt mur rematat en un frontó semicircular; una cornisa ressegueix la part superior, en la clau hi ha la data 1997 i els extrems estan rematats per una bola de pedra. Al l'interior del frontó hi ha l'escut de la vila. A la part baixa del mur hi ha la pila i els brocs per on raja l'aigua. La Font Gran rep el nom de la deu que subministra d'aigua tot el poble. Fins al segle XVI rebia el nom de Font de la Resclosella però també se la coneix com a font Major o la Canaleta. L'any 1923, l'arquitecte barceloní Joan Bruguera i Roget va fer un projecte molt ambiciós per reformar la plaça però no es va dugué a terme. L'any 1926 es va començar la intervenció per la conducció de les aigües de la font i el soterrament del tram de torrent corresponent a la plaça de la Font Gran; l'objectiu de l'obra era la captació i conducció de l'aigua per la seva posterior distribució a tot el poble de Monistrol. Va ser durant aquestes obres que la cisterna de la font es va remodelar, a l'igual que la part superior de la façana per tal de fer-la més digna. El dia 25 de març de 1928 es va fer l'acte d'inauguració del subministrament d'aigua al poble. Els anys 1972-1974 es va remodelar i urbanitzar la plaça agafant la fisonomia que té actualment. Aquestes obres comportaren la total cobertura del torrent de les Guilleumes i es reorganitzà la plaça.
  • Estació de Monistrol de Montserrat

    autoria desconeguda

    Edifici de planta rectangular, de planta i pis, amb teulada de teula a quatre aigües. Les façanes estan arrebossades i pintades en color blanc, i hi ha una sanefa amb motius ornamentals ceràmics.
  • Can Cros

    autoria desconeguda

    Edifici de planta quadrada, amb una escala interior al centre. Té una planta baixa i dos pisos, i la teulada és de teula. Les parets són d'obra arrebossada. Forma un conjunt amb can Japus, amb la qual comparteix el jardí L'actual edifici va construir-se sobre les restes de l'antiga masia de can Trullas, i prop de la casa hi ha els antics cellers i cups, que van ser reconstruïts.

    siglo XX

  • Escolanía de Montserrat

    Espinet/Ubach, Arquitectes i Associats, Miquel Espinet i Mestre, Antoni Ubach i Nuet

    Escolanía de Montserrat

    Del conjunt d'edificis que constitueixen l'abadia de Montserrat, els tres situats a la part més septentrional van ser objecte de diferents transformacions per establir-hi la nova Escolania. Per lligar aquestes edificacions, vam construir dues noves escales, una a l'ala sud del Monestir i l'altra a la Torre del Clericat, que és la construcció més alta. Aquestes dues escales articulen realment els diversos nivells de la construcció. En sentit ascendent, les dues primeres plantes són ocupades per l'ensenyament reglat. Al tercer nivell trobem l'escola de música, que inclou la sala d'assaig, de proporcions notables, ja que fa una alçària i mitja. Finalment el quart nivell -a la mateixa cota que la planta baixa del tercer edifici, l'antic Noviciat-, es dedica a la part domèstica de l'Escolania, l'internat. Aquesta part és la que ha rebut la intervenció més important, ja que hem aconseguit transformar un antic pati en veritable claustre. Des d'aquí, no solament rep llum i ventilació tota la planta, sinó que el nou claustre també és un marc magnífic de contemplació del perfil orogràfic de Montserrat. La darrera planta de l'ala sud del Monestir és ocupada pel nou Novicat, que, tot i compartir la resta de l'edifici, té la particularitat de quedar-se separat a fi de no entrelligar ambdós programes. Des de l'exterior, la intervenció és notablement respectuosa amb el conjunt existent, a fi de no interferir en la imatge ja reconeguda del Monestir. La darrera planta es va construir com un àtic amb un refós, on, sobre la paret de pedra, es produeix el canvi entre les finestres noves i les balconades antigues. La coberta fou revestida de coure, com s'havia fet a la Basílica uns anys abans.

    1999 - 2001

  • 2003 - 2004

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!