-
Colònia Gomis
autoria desconeguda
La colònia estava formada per una fàbrica, una línia d'habitatges i l'església neoromànica de la Mare de Déu del Roser. La Colònia industrial tèxtil de Can Gomis fou fundada l'any 1891 pel manresà Francesc Gomis i Soler. Dedicada, des dels seus orígens, a la fabricació de filats i teixits de cotó, l'any 1909 fou instal·lada a aquest lloc una central elèctrica que proveïa de corrent a Monistrol de Montserrat, Olesa de Montserrat i la muntanya, i el Monestir de Montserrat, així com d'altres pobles. Quedà integrada al grup de forces hidroelèctriques del Segre i fou creat per aquesta mateixa raó social. L'església neoromànica de la Colònia Gomis fou dedicada a la Mare de Déu del Roser i és obra de l'arquitecte Alexandre Soler i March. L'estiu de l'any 1985 fou tancada la fàbrica de la Colònia Gomis que ocupava en aquells moments a 72 treballadors, un 80 % dels quals procedia del poble de Monistrol de Montserrat. Anys més tard es va tornar a obrir la fàbrica, que encara funciona.segunda mitad del siglo XIX
-
1915
-
Via Crucis de Montserrat
Conjunt de grups escultòrics aïllats que des del més pur estil Neoclàssic fins a les últimes tendències escultòriques de l'abstracció representen cadascun dels temes del "Via Crucis" en les 14 estacions. Les peces originals foren destruïdes durant els primers anys de la guerra civil i posteriorment foren substituïdes per les actuals, obres de Margarida de Sant Jordi, Francesc Juventeny i les ja més modernes i estilitzades de Domènec Fita. Al final del camí del "Via Crucis" (vint minuts a peu) es troba la capella de la Verge de la Soledat. Entre els anys 1904 i 1919 fou dissenyat i esculpit el conjunt de les 14 estacions del "Via Crucis" del Monestir. Aquestes primeres escultures foren destruïdes en els primers moments de la Guerra Civil i més posteriorment foren construïdes de nou. Al final del "Via Crucis" hi ha la Capella de la Verge de la Soledat.1915 - 1916
-
1918
-
Iglesia Mare de Déu del Roser de la Colònia Gomis
Iglesia de estilo neorrománico concebida en el siglo XX como un puro ejemplar de las formas románicas del siglo XI sintetizando grandes aportaciones del románico catalán de diferentes lugares para conseguir un prototipo de iglesia románica. El estilo empleado dentro de las formas historicistas es el Primer Románico o Románico Lombardo: tiene arcuaciones ciegas, bandas lombardas, arcos de medio punto, bóvedas de cañón, campanario de varios pisos separado de la iglesia y sillares regulares colocados a rompejunto. El cimborrio que corona el transepto forma una planta de cruz latina que tiende a la cruz griega. Tiene tres ábsides en degradación y el central tiene tres absidiolas. La iglesia Neorománica de la Mare de Déu de la Colònia Gomis fue inaugurada en 1930 y es obra del arquitecto manresano Alexandre Soler i March. Fue la última obra del conjunto de la colonia formado por la fábrica, los grupos de viviendas para los trabajadores y el conjunto de la iglesia con las dependencias religiosas. La colonia había sido fundada en 1891 por el industrial manresano Francesc Gomis Soler y se ha dedicado hasta los últimos años a hilados y tejidos de algodón.primera mitad del siglo XX
-
Can Japus
autoria desconeguda
Edifici de planta quadrada, de planta baixa i pis, i coberta a quatre aigües, amb teules vidriades que formen línies sinuoses i decoratives a la teulada. Les façanes són simètriques, presenten tres obertures en forma de finestres a cada una. Per damunt de la teulada, una petita terrassa de planta quadrada que a la cegada és coberta per una teulada a quatre vessants. -
Can Coma
autoria desconeguda
Edifici de planta rectangular i dues altures en façana, planta baixa i primer pis. Destaca el treball de ferro forjat de la façana principal, així com altres elements decoratius de gust modernista. La coberta també és caracteística, a dues aigües amb el carener pla, on es desenvolupen motius decoratius. És flanquejat per una torre punxaguda. La part del darrera té un petit jardí que dóna al riu Llobregat. -
Can Pla
autoria desconeguda
Edifici construït a principis de segle XX aprofitant antigues parets de pedra del Palau Prioral. Consta de planta baixa i dos pisos, amb un gran balcó al primer nivell de la façana principal i finestres amb arcs de mig punt al segon pis. Abans de la desamortització de 1835 havia format part del Palau Prioral. Conserva els cellers d'arcs gòtics i la part més vistosa de l'aqüeducte que duia l'aigua als molins priorals. -
Escoles Noves
Edifici de planta gairebé rectangular, amb dos cossos al voltant d'un altre cos central, que sobresurt en façana. En aquest cos central hi ha l'escala que fa de distribuidor. Els laterals tenen planta baixa i pis, mentre que el cos central disposa d'un altre pis. Les parets són d'obra, arrebossades i pintades; la teulada és de teula. Al voltant de l'edifici hi ha una zona amb jardins i equipaments esportius per als alumnes. El projecte és de 1935 i les obres van iniciar-se el 1936. L'any 1939, durant un bombardeig, l'edifici va ser enrunat parcialment, però després de la guerra es van reemprendre les obres, que es van donar per acabades el 1940. -
La Font Gran
autoria desconeguda
La font gran es troba en una plaça de grans dimensions, dita de la Font Gran, a un nivell una mica inferior del terra de la plaça i s'accedeix a ella a través d'unes escales. Està constituïda per un alt mur rematat en un frontó semicircular; una cornisa ressegueix la part superior, en la clau hi ha la data 1997 i els extrems estan rematats per una bola de pedra. Al l'interior del frontó hi ha l'escut de la vila. A la part baixa del mur hi ha la pila i els brocs per on raja l'aigua. La Font Gran rep el nom de la deu que subministra d'aigua tot el poble. Fins al segle XVI rebia el nom de Font de la Resclosella però també se la coneix com a font Major o la Canaleta. L'any 1923, l'arquitecte barceloní Joan Bruguera i Roget va fer un projecte molt ambiciós per reformar la plaça però no es va dugué a terme. L'any 1926 es va començar la intervenció per la conducció de les aigües de la font i el soterrament del tram de torrent corresponent a la plaça de la Font Gran; l'objectiu de l'obra era la captació i conducció de l'aigua per la seva posterior distribució a tot el poble de Monistrol. Va ser durant aquestes obres que la cisterna de la font es va remodelar, a l'igual que la part superior de la façana per tal de fer-la més digna. El dia 25 de març de 1928 es va fer l'acte d'inauguració del subministrament d'aigua al poble. Els anys 1972-1974 es va remodelar i urbanitzar la plaça agafant la fisonomia que té actualment. Aquestes obres comportaren la total cobertura del torrent de les Guilleumes i es reorganitzà la plaça. -
Estació de Monistrol de Montserrat
autoria desconeguda
Edifici de planta rectangular, de planta i pis, amb teulada de teula a quatre aigües. Les façanes estan arrebossades i pintades en color blanc, i hi ha una sanefa amb motius ornamentals ceràmics. -
Can Cros
autoria desconeguda
Edifici de planta quadrada, amb una escala interior al centre. Té una planta baixa i dos pisos, i la teulada és de teula. Les parets són d'obra arrebossada. Forma un conjunt amb can Japus, amb la qual comparteix el jardí L'actual edifici va construir-se sobre les restes de l'antiga masia de can Trullas, i prop de la casa hi ha els antics cellers i cups, que van ser reconstruïts.siglo XX
-
Escolanía de Montserrat
Espinet/Ubach, Arquitectes i Associats, Miquel Espinet i Mestre, Antoni Ubach i Nuet
Del conjunt d'edificis que constitueixen l'abadia de Montserrat, els tres situats a la part més septentrional van ser objecte de diferents transformacions per establir-hi la nova Escolania. Per lligar aquestes edificacions, vam construir dues noves escales, una a l'ala sud del Monestir i l'altra a la Torre del Clericat, que és la construcció més alta. Aquestes dues escales articulen realment els diversos nivells de la construcció. En sentit ascendent, les dues primeres plantes són ocupades per l'ensenyament reglat. Al tercer nivell trobem l'escola de música, que inclou la sala d'assaig, de proporcions notables, ja que fa una alçària i mitja. Finalment el quart nivell -a la mateixa cota que la planta baixa del tercer edifici, l'antic Noviciat-, es dedica a la part domèstica de l'Escolania, l'internat. Aquesta part és la que ha rebut la intervenció més important, ja que hem aconseguit transformar un antic pati en veritable claustre. Des d'aquí, no solament rep llum i ventilació tota la planta, sinó que el nou claustre també és un marc magnífic de contemplació del perfil orogràfic de Montserrat. La darrera planta de l'ala sud del Monestir és ocupada pel nou Novicat, que, tot i compartir la resta de l'edifici, té la particularitat de quedar-se separat a fi de no entrelligar ambdós programes. Des de l'exterior, la intervenció és notablement respectuosa amb el conjunt existent, a fi de no interferir en la imatge ja reconeguda del Monestir. La darrera planta es va construir com un àtic amb un refós, on, sobre la paret de pedra, es produeix el canvi entre les finestres noves i les balconades antigues. La coberta fou revestida de coure, com s'havia fet a la Basílica uns anys abans.1999 - 2001
-
2003 - 2004