L'objecte del projecte és la construcció de 150 habitatges de protecció oficial, amb un local comercial, i dues plantes soterrades destinades a aparcament, situats al carrer Doctor Aiguader de Barcelona. La proposta dóna resposta a l’alta densitat del programa funcional, al mateix temps que adapta i retranqueja en alçada la seva volumetria, entenent el seu entorn immediat i la seva singularitat (confluència de la Ronda Litoral amb el barri del Born, l’estació de França i la Barceloneta a l’altre costat de la Ronda). Es disposen els habitatges segons la millor orientació tot reconeixent l’ombra que provoca el gran volum de l’edifici veí. Es tracta d’un únic volum edificat amb 2 patis centrals on les façanes Nord, Sud i Est ressegueixen el perímetre del solar mentre que la façana Oest pren la direcció dels blocs de la Barceloneta. L’edifici s’organitza a partir de dos nuclis amb una tipologia d’habitatge on es diferencia la part de dia i nit, així com una franja de serveis que es disposa paral·lela al corredor d’accés.

Es tracta d' un conjunt d'apartaments, quatre de poc més de vuitanta metres quadrats útils, quatre de poc més de seixanta metres quadrats útils i quatre oficines de gairebé quaranta metres quadrats útils. El conjunt també disposa d' un soterrani per a aparcament per a vint vehicles i vuit trasters petits. La conformació de la volumetria com una franja llarga i estreta, però trencada, que li atorga una voluntat de fragmentació física i visual, disposada al llarg de la parcel·la, respon, bàsicament, a les possibilitats urbanístiques d'edificar planta baixa i pis, amb l'aprofitament del sotacoberta, amb un sòcol soterrat destinat fonamentalment a aparcament. El pendent i el desnivell de la secció transversal del terreny afavoreix l'encaix de la volumetria en el sentit longitudinal i, d'aquesta manera, en disposar la dimensió estreta transversalment, minimitzem el moviment de terres i, per tant, l' impacte en el paisatge. També ha estat la lògica urbana allò que ha portat a disposar l' edificació propera i al llarg de la carretera interior de la Molina. Amb els apartaments a la part alta aconseguim alliberar la resta de la parcel·la com a espais enjardinats dels apartaments, sempre mirant cap a la Tossa d' Alp.

El projecte té com a qüestió prioritària fer compatible el funcionament diferenciat dels espais de l’edifici i el seu encaix en la particular volumetria urbana del entorn. En una visió àmplia del territori, la pertinència de la parcel·la al 22@ imposa la construcció d’un edifici per la Barcelona del segle XXI, en una zona de la ciutat que canvia la volumetria tradicional de l’Eixample. En una visió més pròxima, l’edifici formarà part d’una mansana en la què s’imposa el protagonisme formal de la torre Agbar i la presència de dos edificacions més, els volums dels quals, com en la mansana veïna, no donen continuïtat a la façana de la Diagonal i es presenten com edificis aïllats orientats en el eix mar-muntanya. Des del punt de vista funcional, l’edifici ha d’assumir la complexitat programàtica, a través d’un edifici unitari i donar cabuda a tres entitats de diferent consideració (CAP, centre social i habitatges protegits), on el caràcter públic o privat són qüestions a tenir en compte. Proposem un edifici unitari, barreja de diferents volums. Un sòcol de dues alçades recolzat en els carrers Ciutat de Granada i Bolívia, conté les dependències destinades a CAP i Casal de barri i al mateix temps sostindrà els tres volums destinats a habitatges. La seva distribució en forma de ventall és fonamental per a resoldre l'assolellament dels habitatges i per a entendre i completar la parcel·la. És així com el nou edifici, tot i la seva menor dimensió, no tan sols és capaç de "reequilibrar" el protagonisme de la torre Agbar dins la parcel·la, sinó que, a través de la seqüència de buits i plens, aconsegueix establir un diàleg amb els edificis de la parcel·la veïna. L’ordre de la façana continua desapareix i s’imposa un "nou ordre" volumètric, permeable entre el carrer i l’interior d’illa.

En resposta a la necessitat actual de creixement del poblat, s'ha plantejat replicar el mòdul d'habitatges proposat per Bonet per a pèrits a Hifrensa, adaptant-lo a la normativa vigent. El nou mòdul, format per quatre habitatges, permet contemplar novament elements perduts del projecte original: formes, proporcions, materials i acabats, atès el precari estat de conservació dels habitatges originals. Entre d'altres millores, la nova solució amb mur caputxí té una transmitància tèrmica d'una tercera part respecte de la transmitància dels mòduls originals. La rèplica es justifica per una raó pràctica, com a estratègia compositiva eficaç si es vol dotar el conjunt d'un sentit unitari. El principal argument per legitimar la rèplica millorada es basa que el nou mòdul s'implanta al mateix lloc respectant la previsió de creixement modular per repetició que Antonio Bonet va desenvolupar a Hifrensa. Transcorreguts 50 anys, la rèplica s'ha esforçat per tornar la dignitat a una obra alterada que va perdre els elements que constitueixen la seva arquitectura.

El projecte es troba situat en la vessant nord de la muntanya de Collserola, en la zona de desenvolupament residencial de can Mates de la vila de Sant Cugat. El solar disposa d’unes condicions inicials extraordinàries. En primer lloc, es tracta d’un emplaçament connectat directament amb el centre de Barcelona, tot i estar a 20 kilòmetres de distancia, gràcies al fet que, l’estació de Mira Sol, dels ferrocarrils de la Generalitat, està situada molt pròxima al projecte. En segon lloc, l’entorn on es situa el projecte, gaudeix d’unes condicions mediambientals excepcionals. Un lloc, en el que els futurs usuaris de l’edifici, disposaran d’unes vistes excel·lents de la façana sud de la muntanya de Collserola a l’hora que gaudiran del contacte directe del seu Parc Natural. El context és, doncs, el d’un emplaçament que gaudeix de les avantatges d’estar en un entorn natural i connectat, físicament, amb la gran ciutat. El projecte es planteja des de l’idea de proposar uns pisos amb uns espais de transició- balcons, terrasses i galeries- capaços de dotar els usuaris de llocs intermedis entre l’interior i l’exterior de l’habitatge. L’edifici es desenvolupa com un volum esglaonat compacte que s’adapta a la topografia del carrer. El projecte es distribueix amb una tipologia d’habitatges passants de carrer a pati interior d’illa i respon al context seguint l’orientació solar de l’emplaçament. A la façana a Sud-Oest que dona a carrer, s’ha dissenyat unes galeries que funcionen com a coixins climàtics que milloren el comportament energètic de l’edifici a l’hora que proporcionen uns espais habitables de transició de temperatura controlada. Aquests espais climàtics -galeries- s’han construït mitjançant el disseny d’unes peces de formigó prefabricat que incorporen unes persianes orientables que permeten el control solar i tèrmic de l’edifici. A la façana Nord-Est, que mira l’interior de l’illa, s'ha dissenyat uns balcons d’amplada variable, entre 1,80 a 2,50m, que doten als habitatges d’unes espais exteriors -terrasses- que, gràcies a les seves dimensions generoses, permeten a tots als seus usuaris desenvolupar activats a l’aire lliure. Aquest és un projecte modern que confia en l’arquitectura abstracte per construir espais saludables, però alhora és també un projecte que reinterpreta les condicions, materials i dimensions espacials de l’arquitectura tradicional per proposar uns habitatges capaços de respondre eficaç i sosteniblament als usos contemporanis.

Situat en un entorn urbà de transició entre la ciutat compacta i l’eixample d’illa oberta caracteritzat per una important presència d’equipaments públics, el projecte proposa el disseny de 35 habitatges a partir de criteris de flexibilitat de programa i reducció de la petjada de carboni al llarg del cicle de vida de l’edifici. La utilització de panells de fusta contralaminada (CLT) per a la construcció del volum sobre rasant planteja una tipologia d’estructura murària i defineix uns espais habitables similars entre els elements portants. Els habitatges estan formats per sis estances d’aproximadament 12 m2 capaces d’acollir múltiples usos que permeten ser connectades voluntàriament, suggerint una apropiació lliure de cada espai i incorporant possibles canvis en el programa al llarg del temps segons les voluntats o necessitats de l’usuari, així com allotjar possibles espais d’ús comunitari (escola bressol, gimnàs, locals de treball, cuina-menjador col·lectius...). A més de la reducció de l’energia embeguda en la construcció, el projecte efectua un important esforç en la reducció de la demanda energètica necessària per a garantir el confort dels espais habitables, combinant un bon aïllament i la ventilació creuada amb el màxim aprofitament de la radiació solar. La situació d’una galeria com a hivernacle habitable a la façana sud, permet el preescalfament passiu de l’aire d’aportació del sistema de ventilació a l’hivern, mentre que durant el període estival, s’inverteix el sentit del circuit i la galeria es reconfigura a mode d’umbracle en contacte amb el medi.

L'edificació s'organitza al voltant d'un pati que articula una seqüència d'espais intermedis. A la planta baixa, un pòrtic obert a la ciutat anticipa la porta de l'edifici i filtra la relació entre l'espai públic i el pati veïnal que actua com a petita plaça per a la comunitat. En lloc d'entrar directament i independentment des de la façana exterior a cada vestíbul de l'edifici, els quatre nuclis de comunicació vertical se situen a les quatre cantonades del pati, de manera que tots els veïns conflueixen i es troben al pati-plaça, conformant un espai segur des de la perspectiva de gènere. S'accedeix als habitatges a través del nucli i les terrasses privades que conformen la corona exterior que dóna al pati. L'edifici s'organitza en una matriu d'habitacions comunicants de 114 espais per planta, de dimensions semblants, que eliminen passadissos tant privats com comunitaris per obtenir el màxim aprofitament de la planta. Els espais servidors es disposen a l'anell central mentre la resta d'habitacions d'ús i mida indiferenciada, d'uns 13m2, discorren a façana oferint diferents maneres d'habitar. Una altra terrassa a la corona exterior completa la seqüència espacial, l'enfilade d'espais interconnectats per grans obertures, permeables a l'aire, la mirada i el pas. Els 85 habitatges es distribueixen en quatre agrupacions i un total de 18 habitatges per planta. Al voltant del nucli s'articulen quatre o cinc habitatges, de manera que totes les tipologies tenen ventilació creuada i doble orientació. Els habitatges consten d'entre cinc, sis o set mòduls, segons siguin de dues o tres habitacions. La cuina oberta i inclusiva se situa a l'habitació central, actuant com a peça distribuïdora que substitueix els passadissos, alhora que permet visibilitzar el treball domèstic i evitar rols de gènere. La dimensió de les habitacions, a més d'oferir una flexibilitat basada en l'ambigüitat d'ús i la indeterminació funcional, permet una òptima crugia estructural per a l'estructura de fusta. Com que es tracta d'habitatge social, per aconseguir la viabilitat econòmica s'ha optimitzat el volum de fusta necessari per m2 de construcció fins a arribar a 0,24 m3 per m² de superfície construïda.

Es plantegen dues cases aparellades en un solar que es beneficia d’assolellament tot el dia i amb una vista privilegiada a les muntanyes del Bisaura. Els objectius principals són aconseguir un baix impacte ambiental i oferir habitatges d'alta qualitat a un cost competitiu amb una arquitectura integrada en el paisatge. Es planteja treballar amb la idea de reduir l'impacte ambiental amb construcció en sec a base d'una estructura de fusta laminada, acabats de panells de tricapa d'avet, aïllament de fibres de fusta i façana ventilada amb compost de fusta-ciment. A més, es minimitzen les obertures per evitar pèrdues i reduir al mínim els consums. S'ha prioritzat l'estandardització i es redueixen els costos amb poc residu a l'obra. La planta és un exercici d'eficiència programàtica: construir el mínim sense renunciar a la qualitat espacial. L'estratègia formal i de materialitat és una conseqüència de la lectura del paisatge: un petit refugi que no renuncia a la capacitat emotiva de l'arquitectura.

Situada a Sant Feliu de Llobregat, a un barri perifèric, la parcel·la amb forma rectangular té una superfície de 923,34 m2. Està limitada al sud-est i al sud-oest per la zona comunitària d'un edifici d'habitatges de vuit plantes; al nord-est amb diversos edificis dús industrial, i al nord-oest amb el carrer d’Anselm Clavé. L'edifici plurifamiliar de quatre plantes tindrà 40 vivendes socials, amb planta baixa més de cinc pisos, i inclourà dues plantes soterrani (aparcament i trasters). Es tracta d'un volum paral·lelepípede ortogonal amb dos nuclis de comunicació vertical. Al voltant d'aquests dos nuclis i un espai lliure es disposen les plantes tipus, amb vuit vivendes per planta. Es tracta d'unitats compostes per espais genèrics, no jerarquitzats, flexibles i adaptables als canvis en les necessitats vitals dels seus habitants, i en què es desenvolupen simultàniament diverses estratègies simultànies que es complementen i tenen en comú la millora de les condicions de vida, la construcció urbana, la igualtat social i la superació dels reptes de la sostenibilitat. La planta baixa segueix la forma i el llenguatge de l'espai urbà per a una integració més gran entre tots dos. Es manté un recorregut de paviment dur per facilitar l'accessibilitat i el manteniment de l'espai urbà, i s'hi ubiquen dos volums per allotjar espais comercials sense ús definit, el nucli de comunicacions d'escala i ascensor. A més, el terrat és transitable per a ús comunitari.

Sobre una pineda espessa que cau suaument sobre un paisatge de prats i llacs, es planteja aquest conjunt de vint-i-tres habitatges. La finalitat és amagar-se sota l'ombra espessa dels pins i passar desapercebut mitjançant una arquitectura pausada, autòctona i alhora sorprenent. Per aquest motiu, cada habitatge es descompon en galledes de diferent proporció que s'assenten en diferents cotes seguint el terreny natural. Els habitatges s'agrupen per disminuir l'impacte visual i compartir les vistes des del punt més alt del turó. Espai, llum i programa funcional configuren un tot únic en la proposta. En termes d'espacialitat, com Semper, es busquen diferents categories plàstiques d'espais: recintes, patis, porxos, mitjos dobles espais i pèrgoles. Tots aquests espais existeixen per crear una arquitectura humana i plena de sensacions. Recintes més recollits com a alcova, mitjos dobles espais per convidar a la reunió i la trobada, patis com a eina per introduir l'exterior a l'interior, porxos i pèrgoles, no només per protegir-se del sol, sinó per convidar la vida a l'aire lliure. La llum configura un altre eix en aquesta proposta ajudant a definir la categoria de cada espai. Les finestres per a les alcoves, llocs recollits i de resguard. Els amplis finestrals per als espais més públics, aquells on pot tenir lloc la vida més activa de l'habitatge. Les lluernes, per introduir un tros de cel al sostre de l'arquitectura. El programa, juntament amb l'espacialitat i la llum, acabarà de generar l'habitatge. Un programa que defuig espais de transició; el programa funcional es va concatenant de manera fluïda, les peces del programa es comuniquen de manera directa seguint els principis palladians però amb una escala domèstica. La materialitat d'aquest habitatge està generada per llum i ombra. Inspirada en l'arquitectura de costa mediterrània, aquesta proposta planteja una materialitat pulcra en la materialització: són les ombres que projecten els volums sobre els plans blancs els que generen la composició del conjunt. Uns volums blancs, que existeixen per posar en èmfasi la veritable arquitectura, el paisatge: els pins, els prats verds, els prats de pinassa i el cel seran els veritables materials d'aquesta arquitectura. Aquesta arquitectura existeix perquè el paisatge encara existeixi més. No es pot parlar d'arquitectura sense parlar de construcció i sostenibilitat. La consciència amb el medi ambient és una exigència bàsica a l'arquitectura d'avui dia. Aquesta arquitectura utilitza uns principis de sostenibilitat elementals i gairebé d'antiguitat clàssica amb l'objectiu de minimitzar el consum energètic per sobre de màquines sofisticades i luxoses: - Obertures amb decisió estratègica. Conscient que la tecnologia del vidre és un punt delicat en qualsevol estudi energètic, es tracta de posar poc però bé. Finestres petites per a les alcoves i grans finestrals sempre protegits del sol mitjançant porxos i pèrgoles. - Inèrcia tèrmica de l'envolupant. S'utilitza el sistema de construcció anglès tipus cavity wall, així desapareixen els ponts tèrmics i es tenen elements d'inèrcia tèrmica a l'interior. Aquests elements captaran energia durant el dia per desprendre'ls a la nit. - Ventilació creuada. En el nostre clima és més important generar llocs frescos on resguardar-se que protegir-se del fred, per això s'opta per l'estratègia de ventilació creuada a través dels patis. Aquests patis no només configuren un espai exterior a l'interior sinó que afavoreixen la ventilació; a més, la presència de la natura ajuda a crear un ambient més fresc. - Arquitectura blanca. S'escull el blanc, no només per la seva característica plàstica sinó perquè és el color que millor reflecteix la radiació i minimitza el sobreescalfament a l'estiu. Aquesta arquitectura realça el paisatge, es compromet amb el medi ambient i emociona al que hi viu o la visita.