Habitatge unifamiliar entre parets mitgeres fent cantonada. Consta de planta baixa, pis i golfa. Assentada al damunt de sòcol de maçoneria. Les parets de la planta baixa són de carreus fins a la imposta de maó. Les obertures estan encerclades amb obra vista. A la porta d'entrada i balcó hi ha, estilitzats de forma molt personal, un arc deprimit convex i un altre deprimit còncau. A partir de la imposta les parets de la façana són d'obra vista i les obertures de pedra. La coberta és a dues aigües fent cantonada. El ràfec està suportat per mènsules de fusta treballada i entre les mènsules hi ha una sanefa amb motius geomètrics. Sota el ràfec hi ha una doble arcuació. Al seu costat s'hi afegí un habitatge unifamiliar entre parets mitgeres. Consta de planta baixa, dos pisos i torrassa. Assentada damunt un sòcol de maçoneria. Els arcs de les obertures són una lliure interpretació personal de l'arc deprimit convex dovellat. Les parets són d'obra vista llevat de la part més baixa, que és de carreu. A la segona planta hi ha una torrassa que clou en un mirador, la coberta és de faldons i hi ha una barana metàl·lica. Les llindes de les obertures de la planta baixa són de pedra. Unes mènsules de pedra suporten els pilars de la galeria del segon pis. El ràfec de coberta és prolongació de l'edifici del costat. Es tracta de la primera obra de l'arquitecte Manel Joaquim Raspall, i la realitzà abans de finalitzar els estudis d'arquitectura. Es tracta de la reforma de Can Mayol, avui Can Raspall, efectuada l'any 1903 a la casa pairal de la seva mare. Va reforçar el primitiu caràcter gòtic de l'edifici, mantenint-hi les finestres conopials i l'arcuació de coronament i a la vegada introduí nous elements de l'estètica del moment: baranes amb ferro fuetejat i motius florals, vidres emplomats a portes i finestres. Ampliació de la casa el 1920.

Habitatge unifamiliar aïllat de planta quadrada. Consta de planta baixa i pis. Façanes estucades amb sortints de carreus. Les obertures estan encerclades amb estucats de temes florals. La porta d'entrada i balcó encerclats amb un tractament diferent de l'estuc. Notícies històriques És la primitiva obra de Raspall en una zona en que les cases s'erigien sota el concepte de ciutat jardí. Apareixen per primera vegada les reixes de ferro en forma de fuet adherides orgànicament a la paret.

Habitatge unifamiliar aïllat. Façana plana de composició simètrica. Consta de soterrani, planta baixa i golfa. Parets estucades amb sortints de carreu. Obertures encerclades amb ornamentació floral. Una imposta de ceràmica limita el capçal, aquesta està esgrafiada amb motius geomètrics que es repeteixen com a sanefa a la part baixa del ràfec de la coberta. És interessant la paret de més a prop, de perfil sinuós, amb el llom corbat revestit de trencadís de granit. El reixat és de gran complexitat en el dibuix de motius geomètrics vegetals. Al jardí hi ha una font de planta sinuosa amb el llom corbat revestit de rajola. Apareix per primera vegada en forma de placa un floró circular, del qual pengen unes cintes verticals rígides unides per un element floral, així com esgrafiats geomètrics i impostes. Aquests motius Raspall els utilitza molt a l'etapa d'abans de la guerra (1903-1914). Destaca el reixat de ferro el qual es realitzà més tard.

Habitatge unifamiliar entre parets mitgeres. Consta de soterrani i planta baixa. Façana plana, coronada per una barana mixta formada per medallons amb cintes verticals unides per una sanefa esgrafiada amb motius florals i elements de ferro fuetejats. Obra singular de Manel Joaquim Raspall: la fórmula de les plaques, al damunt de les llindes de portes i finestres, arriba a la màxima complexitat ornamental.

Habitatge unifamiliar aïllat. Consta de planta baixa, pis i torreta amb mirador. La totalitat de les parets són de la maçoneria ordinària. Les obertures estan encerclades amb obra vista amb escalonat amb llinda. Les arestes de les cantonades són també d'obra vista. La coberta està rematada per una torreta. La imbricació perimetral de les teules es transformada en un ràfec al llarg del balcó, aquest, està suportat per dues cartel·les que a la vegada emmarquen la porta principal. La volta està revestida de trencadís de color verd i blanc. La paret de més a prop és de maçoneria ordinària en el sòcol i pilastres. El reixat és de fusta. Destaca com element singular el que la totalitat dels murs siguin de maçoneria ordinària. En el plafó ceràmic de trencadís hi ha la inscripció: "ANY 1907", limitat aquest per dos pinacles ceràmics.

Edifici civil. Habitatge unifamiliar aïllada. Consta de planta baixa, soterrani i golfa. Està assentada al damunt d'un sòcol de maçoneria. La comunicació vertical es fa mitjançant la torre, i aquesta acaba en un mirador. La coberta és a dos vessants. Les llindes són esglaonades i valorats amb botons ceràmics. El ràfec està sostingut per mènsules de fusta. L'estucat de les entremènsules és amb motius geomètrics florals que es repeteixen al llarg de tot el ràfec en forma de sanefa. És la primera obra de Planas Calvet a La Garriga.

Edifici civil. Habitatge unifamiliar aïllada. Consta de planta semisoterrani, baixa, pis i golfa. Les parets del semisoterrani estan arrebossades amb maçoneria. Coberta a dos vessants amb teules àrabs vidrades. Hi ha una torre de planta quadrada i acaba amb un mirador. En aquesta mateixa torre es desenvolupa la comunicació vertical. A la planta baixa hi ha una galeria o pòrtic, obert, amb arcs conopials. Les obertures estan emmarcades amb estucs amb motius geomètrics florals. Hi ha una imposta perimetral o sanefa formada per rajoles alternades. Dins el recinte enjardinat, enfront de la façana principal, es troba una pèrgola construïda en època i estil noucentistes. Avui dia està desmuntada en part, però conserva l'estructura portant de dos templets concebuts cadascun com un conjunt de doble pilar als extrems exteriors i doble columna a l'interior, els quals dibuixen un quadrilàter en planta. Es coronen amb un entaulament i cornisa, i a cada angle hi ha una bola ornamental. Els intercolumnis laterals i posteriors estan tancats amb un enreixat calat de llistons de fusta disposats en forma rombal, on s'obren portetes d'accés i ulls de bou a la part superior. Sobre l'entaulament recolzaven els sostres, fets amb un entramat de fusta, i la pèrgola pròpiament dita, la qual adoptava la forma d'una volta de canó realitzada amb llistons de fusta i fils metàl·lics. Aquests elements que donaven ombra són els que han desaparegut. És l'obra més interessant de Planas Calvet juntament amb la casa Santamaria. Correspon a l'etapa més propera a l'arquitecte Vosey, i en particular a la casa de Bedford Park. El model de torre aïllada nasqué i proliferà amb el fenomen de l’estiueig dels burgesos de les ciutats catalanes, però especialment de Barcelona. S’inicià al tombant dels segles XIX i XX i s’allargà fins acabada la dècada de 1920.

Edifici aïllat de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis. Hi ha dos cossos, l'un destinat a galeria tancada i l'altre a capella. A la cantonada SE hi ha adossada una torre circular coronada per una coberta en punxa. L'edifici queda remat per una passada cornisa denticulada i segueix al llarg del ràfec de coberta, torre i capçal. Les façanes estan estucades amb sortints de carreus. Les obertures estan encerclades amb elements florals en les llindes. Màxim exponent de l'arquitectura historicista pel volum i la riquesa de materials tant a les parets exteriors com a les interiors.

Es tracta d’una casa de vacances de nova planta, formada per una planta baixa, dos pisos i les estances sota coberta. Cada planta té un distribuïdor que queda connectat amb els de les altres plantes per una escala que reflecteix i unifica tot el moviment ascensional de la casa. El sòcol, de pedra, té una alçària notable, i tot l’organisme queda coronat per una greca ceràmica que emmarca els diferents trams a mesura que se’ls va trobant en el seu desenvolupament. Les cobertes segueixen el moviment ascencional dels volums cap a la part central. Més enllà de l’ornamentació, la casa és un exemple de les recerques modernistes en la concepció volumètrica i espacial de tot l’edifici.

Construïda a les mateixes dates que la resta de l’“illa Raspall”, la torre Iris mostra una aparença lleugera i immaterial gràcies al tractament cromàtic repartit per totes les façanes, a base de tons blancs, cremes i grocs. Segueix la tipologia de les altres cases de vacances construïdes per Raspall, amb la continuïtat vertical reflectida per la torrassa. Raspall s’entreté en aquest cas en tots els elements a escala petita, com ara les voltes dels balcons, revestides de trencadís, o bé les reixes de les baranes, que tracen dibuixos molt filigranats. El sòcol de pedra es prolonga fins a la base de la tanca, mostrant una voluntat de revestir totes les superfícies i generant una imatge onírica i irrealista.

“La Bombonera” se situa en una petita parcel·la amb una sola façana al passeig, la qual cosa indueix Raspall a explotar els elements a petita escala i a combinar les reduïdes dimensions de la casa amb una imatge irreal i desmaterialitzada. Raspall fa jugar el color blanc dels revestiments de les parets amb el color verd de portes i finestres i el blau marí de les orles esgrafiades, amb dibuixos molt filigranats. La casa segueix la mateixa configuració d’altres cases de temporada de Raspall, amb l’escala culminada per la torrassa. A la porta d’entrada hi ha un fanal de forja únic en l’obra de Raspall, que es repetirà més tard a la casa construïda l’any 1914 per a Manuel Maresma.

Edifici civil. El conjunt està integrat per tres cossos: un central, que consta de planta baixa i pis, i dos laterals d'una sola planta. L'edificació està assentada damunt un sòcol de maçoneria concertada. Les obertures són rectangulars i estan emmarcades per una llinda on hi ha esculturats botons ceràmics i altres detalls de decoració modernista. Les tres edificacions que conformen el conjunt estan rematades per un capcer de formes sinuoses. Les obertures d'un dels cossos laterals estan protegides per un reixat de ferro fuetejat.

La casa Barraquer (1912) és un edifici de planta concentrada, de dues crugies, que consta de semisoterrani, baixos, pis i golfes, i una torrassamirador, de més alçada, que conté l'escala. De la façana de migdia sobresurt una galeria -afegida posteriorment- de planta poligonal, prolongació de la sala d'estar oberta a una terrassa aixecada respecte del jardí. La coberta de la casa és a dues vessants, amb ràfecs en voladís, i la de la torrassa, amb coberta a quatre vessants. La part baixa dels murs és de pedra irregular formant un sòcol. La resta és estucada amb esgrafiats i ceràmica blava. De les quatre cases Raspall és la més austera de totes i la més propera al llenguatge de la Secessió Vienesa. S'hi conserven també vitralls, arrambadors i altres elements que formen part de la decoració modernista de la casa. La "Mansana Raspall" és un conjunt únic en la història de l'arquitectura modernista al nostre país: es tracta de quatre edificis aïllats, situats a la mateixa illa de cases, construïts per l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall entre 1910 i 1913. Els quatre edificis tenen una evident unitat estilística, reforçada per les tanques dels jardins, que utilitzen un mateix llenguatge: pedra irregular, trencadís i forja, tot de línies sinuoses. Les Cases Raspall són molt representatives de l'obra de la primera etapa d'aquest arquitecte, que pertany a la segona generació d'arquitectes modernistes, i són la porta d'entrada del llarg passeig de plàtans, on hi ha els edificis modernistes més importants de la població. Els promotors de les cases Barbey i Barraquer van ser membres destacats de la burgesia barcelonina, que les feren construir com a segona residència. La Bombonera i la Torre Iris van ser edificades per la garriguenca Cecília Reig Argelagós, que les llogà com a segona residència.

Edifici entre mitgeres. Consta de planta baixa, pis i golfes. Assentat damunt d'un sòcol de maçoneria ordinària. Rematat per un plafó en quadrícula alternada de rajoles marró i ocre i aquest encerclat per una cantonera metàl·lica. Estuc en faixes horitzontals fins la imposta ceràmica de les llindes de la planta pis. A la planta pis hi ha tres finestres geminades limitades per elements verticals que suporten el ràfec. A les entrepilastres hi ha esgrafiats amb motius geomètrics florals. Els rètols són de cal·ligrafia purament modernista. Façana completament simètrica, com a únic volum trobem el balcó, element singular de la composició. Les mènsules es troben recobertes per trencadís i aquest, a la vegada, està limitat per un passamà de ferro. A la base hi ha un element geomètric floral de ferro fuetejat adherit orgànicament la paret.

Habitatge unifamiliar aïllat amb paret mitgera al nord. Consta de planta soterrània, planta baixa i golfa. Obertures encerclades, llinda amb arc de frontó i encerclat rectangular. Coberta a dos vessants. Hi ha detalls modernistes a l'arrambadís ceràmic de la galeria d'entrada… Les pilastres que emmarquen el capcer estan adornades amb relleus vegetals. El balcó i el plafó ceràmic queden encerclats per una sanefa de relleus vegetals. Com a element característic cal destacar un mural ceràmic al·legòric a la Verge de Montserrat, rodejat per dues pilastres que a la vegada emmarquen el balcó de la planta pis. L'any 1914 es varen fer reformes: s'afegí galeria i frontó orientat al sud. Ampliació de l'edifici fins la mitgera nord i porta d'entrada i barana de balcons. Les obres es varen dur a terme sota el projecte de l'arquitecte Emili Sala Cortés, essent propietària la Sra. Dolors Veguer de Feliu. L'edifici ja era obra d'Emili Sala del 1886.

L'edifici va construir-se al solar d'una casa del segle XVII que va ser enderrocada per ordre de Blanca Mitjà. Se situava a peu del camí ral, al centre històric de la Garriga, davant de la placeta de Santa Isabel i del solar que havia ocupat l'Hospital de Banys fins el 1881. És un edifici civil construït entre mitgeres i en cantonada, amb façana a dos carrers. Consta d'una planta baixa i dos pisos destinats, en origen, a habitatges d'estiueig. Les façanes són planes i d'ordenació clàssica. S'estructuren a base d'eixos verticals d'obertures; cinc a la façana principal i set a la lateral. Horitzontalment es remarquen les línies de forjat amb una barana massissa al primer pis i prominents cornises al segon i també al coronament. Les dues façanes estan revestides amb esgrafiats: la planta baixa i la cantonada mostren un estuc carreuat especejat. La resta tenen diversos motius com baranes de balustres, frontons a les llindes, gerros, elements geomètrics, pilastres o elements florals. Destaca la representació de quatre figures femenines que representen les quatre estacions. Aquest edifici és representatiu de l'arquitectura de Duran i Reynals; suposa un retorn conscient al llenguatge renaixentista per la imposició de les corrents racionalistes. La casa Mitjà va ser construïda el 1942. L'any 1987 es va reformar l'interior completament i es van modificar les obertures de la planta baixa, si bé es van conservar i restaurar els esgrafiats.