L’edifici és el resultat d’una actuació urbanística global sobre el barri del Canyeret, en el marc del Pla del Centre Històric de Lleida. L’estudi detectava la desconnexió entre el barri antic —amb el seu eix principal, el carrer Major— i la Seu Vella, a causa de l’abandonament i la despoblació del vessant de la muntanya ocupat antigament per aquest barri. El projecte es proposa revitalitzar la zona d’aquest vessant i restablir la connexió entre la ciutat vella i la Seu. Els estudis geotècnics varen recomanar l’establiment d’un mur de contenció tot al llarg del vessant, on s’hi podia recolzar una nova edificació amb façana a dos carrers amb cotes diferents. D’aquí neix un edifici longitudinal, adossat a la pantalla, que l’oculta i presenta una nova façana. El factor de connexió té lloc per mitjà d’una torre de comunicacions que permet accedir a tres nivells: el nivell de la base, proper al carrer Major; el carrer situat al coronament de la pantalla, i, finalment, l’antiga porta de la muralla de la Seu. La forma corba de la pantalla permet diferenciarla de les traces de la muralla de la Seu Vella i, a més, és la més adient per adaptar-se a la topografia natural del vessant.

Centre Històric:

En l'estudi del Pla del Centre Històric de Lleida es posà de manifest que un dels problemes més crítics consistia en que l'eix cívic - comercial del centre, el Carrer Major, estava constrenyit entre el riu Segre i el turó de la Seu Antiga, i que la vessant, amb pendents pròximes al 100%, ha estat despoblada degut als successius conflictes bèl·lics que es remunten a la guerra de Successió de 1714. Aquest espai constituïa un "buit urbà" (l'antic barri del Canyeret) amb marcats problemes sociològics derivats de la seva marginalitat i els greus episodis de aportacions de llots sobre el Carrer Major en èpoques de pluges.

La voluntat de proporcionar una més gran activitat, esponjament a l'eix comercial i els estudis sobre característiques geotècniques de les vessants, conduïren a la idea de tallar el talús en vertical, contenint-lo amb una pantalla ancorada al terreny, el traçat del qual en planta és sensiblement paral·lel a l'eix comercial. La construcció d'aquest mur va permetre disposar d'una superfície plana, urbanísticament útil, que possibilità la creació d'un gran solar, limitat per dos carrers a diferents cotes.

Com a conseqüència de l'execució del mur del Canyeret es va dissenyar la zona verda delimitada en el Pla Especial, situada entre el Palau de Justícia i el Col·legi Cervantes.

L'extrem de ponent de l'operació Canyeret es fon en el teixit del barri antic a través d'una escola situada en un solar de fort pendent que s'articula a tres nivells amb els carrers existents.

Per últim, l’Incasol va proposar un programa de substitució d’habitatges i de millora de l’espai públic. Es va realitzar un estudi de l’entramat d’aquest sector central del Centre Històric amb carrers de poca amplada prenent com a punts de referència visual el Campanar de la Catedral Nova i el propi edifici del Roser, actual seu del museu Morera.

Palau de Justícia:

L'edifici del Palau de Justícia s'adapta a la planta del mur del Canyeret amb una profunditat edificable de 11 mts., assenyalats en el Pla. Tipològicament es creen tres zones, la dels Jutjats penals, civils i especials, cadascuna amb la seva escala i porta d'accés especialitzada.

El públic circula per les escales, replans i un passadis interior, paral.lel al mur, que condueix a les sales de vistes, compartides pels dos jutjats adjacents. Aquesta llarga seqüència té un tractament de disseny més públic, mentre les oficines i zones de treball interior estan situades en façana i reben la il·luminació natural de les finestres verticals que van oferint un panorama divers segons el seu gir en planta. El tractament d'aquestes oficines és neutre i l'apantallament, en profunditat, de les finestres les protegeix de la forta insolació d'estiu.

La morfologia i composició de façana de l'edifici tendeix a instaurar dialècticament dues escales: La gran "escala", derivada de la relació amb la Torre i murs del Canyeret, i que es produeix amb els volums de les escales, grans ròtules que composen una primera lectura de l'edifici. La petita "escala" produïda per la presència de finestres i portes que donen l'aspecte quotidià al conjunt.

Aquesta composició ve rematada amb la planta tècnica, manifestada amb el calat de les ventilacions de les màquines autònomes d'aire condicionat de cada jutjat. Aquesta planta calada ve rematada per un pla radical i únic, del que només sobresurten els lluernaris de les escales. Amb aquest potent ràfec es subratlla el paper de base de l'edifici respecte el monument de la Seu.

En l'extrem occidental l'edifici s'acabarà amb l'element singular de l'Audiència, mentre en l'extrem oriental la construcció va reduint paulativament la seva alçada (zona aparcament), per adaptar-se a les construccions veïnes, i va transparentant els elements estructurals fins que apareix, de nou, el mur anclat del Canyeret.

Nova Audiència:

L'aplaçada finalització de l'edifici dels Jutjats, acabat l'any 1987, amb la zona destinada a l'Audiència, ha permès la reconsideració dels projectes inicials d'aquesta, si bé sempre s'han prioritzat els aspectes de continuïtat i la preocupació per la qualitat urbana de la plataforma que s'origina davant de la torre dels ascensors del Canyeret.

Ara bé, les especials condicions topogràfiques de la via del Canyeret permeten accedir a aquesta plataforma des del punt d'arribada de les escales mecàniques de la Plaça de St. Joan, mestre la cota, tres metres més baixa de la vaguada, crea un accés de servei a una zona de nova creació, relacionada amb l'Institut Forense de Medicina legal i l'entrada de detinguts. Aquest doble accés superposat permet solucionar delicats aspectes funcionals entre la circulació del públic i la restrictiva.

Per altra banda, la necessitat de relacionar els nivells de forjats de l'Audiència amb els dels Jutjats produeix un desnivell de la planta baixa d'aquella respecte la cota de plaça, la qual cosa permet el còmode accés a les sales de vistes i la il'luminació zenital d'aquestes.

La suau rampa que separa els dos nivells esmentats empalma amb la vorera perimetral que recorre la façana dels Jutjats que en el seu primer tram inclou un eixamplament o terrassa pel bar.

Es produeix l'unificació de circulacions entre l'Audiència i els Jutjats, amb entrada única des d'aquesta i un tram d'escales mecàniques per arribar a la cota de la planta baixa d'aquells.

Volumètricament l'Audiència recull l'àmplia curvatura ja iniciada en l'edifici veí i busca una còmoda entrega amb el mur i la torre, mitjançant una estreta embocadura que serveix de pati de ventilació de les instal'lacions.

El tractament en marbre blanc de Macael s'exten a façana i coberta, trencada aquesta pel lluernari situat sobre l'escala central de l'Audiència.