Edifici entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos amb teulada a doble vessant que té el carener paral·lel a la façana principal. A la planta baixa s'obren dues grans portes d'arc de mig punt fetes en maó; el parament d'aquest pis està arrebossat i imita carreus de pedra. Entre la planta baixa i el primer pis hi ha una franja de ceràmica amb diferents motius i que fa servir els colors blau, groc, verd i blanc; aquesta mateixa franja es repeteix en la separació entre el primer i el segon pis. Al primer pis es troben dues finestres dobles fetes amb arcs escalonats i en l'espai que queda enmig dels dos arcs de cada finestra hi ha una placa de ceràmica, a més a més, una motllura llisa emmarca cada finestra. En aquest pis el parament és de maó vist. El segon pis és igual al primer. Entre les finestres del primer pis hi ha una imatge en ceràmica de la Verge de Montserrat. Edifici de l'any 1904 promogut per Macari Golferichs. En origen era de planta i baixa i un pis però en una remodelació posterior es va afegir la segona planta.

Conjunt d'edificacions construïdes en dos moments ben diferents. Les més antigues són de 1907 i presenten la casa-porteria modernista i dos pavellons. Un és de maó vist, rectangular, amb teulada a doble vessant i coberta de teula romana, i obertures molt estretes i altes. L'altre és un gran edifici de planta quasi quadrada, de maó arrebossat i maó vist remarcant els angles, les finestres i la línia superior de la barana del terrat, amb sòl de rajola on hi ha un gran dipòsit. La porteria és un habitatge de marcat estil modernista que, malgrat la humilitat que suggereix el seu petit volum i el fet de tractar-se de la porteria d'una fàbrica, no està exempta del decorativisme propi de l'època. Té les parets de maó arrebossat i remarcant les obertures i els angles amb fileres de maó vist; hi ha una franja ornamental de papallones de terracota al cap damunt. A la façana que dóna al pati de la fàbrica, es pot veure un gran rectangle amb una Mare de Déu en ceràmica vidriada blanca i blava. L'interior està en perfecte estat, conservant inclús un enginy de principis del segle del segle XX que funcionava com a alarma d'incendi. L'altre bloc d'edificacions correspon a l'ampliació dels anys 20 i consta de quatre grans naus rectangulars de maó arrebossat i teulada a dues vessants cada una, però cobertes d'uralita. Entre les dues parts s'alça una gran xemeneia de maó vist. Fa uns 60 metres d'alçada i té la base hexagonal. Can Vilumara es va instal·lar l'any 1907 al costat de la Farga. En aquell temps eren ja 35 les grans indústries que hi havia al municipi. Empresa pròspera dedicada al tèxtil, en especial la seda, va conèixer remodelacions i ampliacions entre els anys 1922 i 1928 i actualment està cedida pel seu propietari, sr. Josep Mª Vilumara, des de l'any 1982, com a I.E.S. i camp d'esports.

Edifici de planta baixa i dos pisos, de finals de la primera dècada del segle XX, que combina elements noucentistes i elements modernistes. Al centre de la planta baixa s'obre la porta d'arc rebaixat amb les inicials J.O. inscrites a la clau; el parament que envolta la porta esta encoixinat. A banda i banda hi ha dues finestres geminades que tenen la part superior decorada amb relleus vegetals. Al primer pis hi ha quatre portes amb quatre balcons de ferro; totes les obertures tenen la llinda decorada amb relleus. Separant el primer i el segon pis hi ha uns medallons amb motius florals. Al segon pis torna a haver quatre obertures però en aquest cas només hi ha un balcó al que donen les dos obertures centrals; en aquest pis les obertures tornen a ser allinades i tenen relleus vegetals a la part superior. Coronant la façana hi ha una cornisa sostinguda per mènsules i a sobre es troba un frontó semicircular, amb un ornament floral al timpà, i per darrera el mur de tancament del terrat. El vestíbul de l'edifici està decorat amb esgrafiats, estucats de motius florals i caps femenins a les mènsules. L'any 1907 es va començar el segon Eixample de la Vila Vella, que ja començava a ser un espai massa limitat per a les necessitats del moment, amb l'obertura de la Rambla Just Oliveres. Inicialment havia de ser el carrer "residencial" i d'avantguarda, ja que es van edificar magnífics exemples de modernisme (cases barates, casa Sabadell, etc) i també, més endavant, alguns exemples de racionalisme (casa Santfeliu, Banc Central, etc.). Actualment continua essent un dels eixos més importants de la vida social de L'Hospitalet.

Casa de planta rectangular, amb baixos, un pis i terrat. En la façana principal s'obre a la planta baixa tres obertures que, en origen, eren una porta al centre i una finestra a banda i banda, però actualment, la finestra de la dreta s'ha convertit en una porta. Les tres obertures són d'arc rebaixat i estan resseguides per una motllura llisa. Al primer pis, en el mateix eix que les obertures inferiors, s'obren tres balcons. Les obertures que donen als balcons són d'arc rebaixat i tenen la part superior decorada amb motius vegetals de guix, igual que les mènsules que suporten els balcons. La reixa dels balcons són de ferro forjat amb la part inferior corba. La barana del terrat està format per una alternança de pilars arrodonits i de barana de ferro. La façana que dona al carrer Tarragona és de característiques similars, amb quatre obertures per planta. A la part posterior de la casa, anteriorment, hi havia un jardí, però actualment és un garatge. Construïda vers 1908, va ser inicialment destinada a habitatge, després va ser un jardí d'infants i actualment és la seu d'una entitat bancària.

El conjunt de Can Boixeres, que actualment és un parc municipal, en origen era el jardí d'una casa pairal, que encara es conserva dins del parc. Dins del parc hi ha gran variació d'elements com arbres, plantacions de flors, escultures, fonts... Dues escultures destacades són "La família", d'Hèctor Cesena, i "la noia del colom", nu de Rafael Solanic. "La família" és una escultura en marbre blanc d'uns dos metres d'alçada amb la peanya, que representa un home que agafa per l'espatlla a una dona que porta un nen de bolquers als braços. Les figures són de mida natural. L'estil és realista però esquematitzat, insinuant les línies de composició i de les figures però defugint els detalls, tret dels rostres. "La noia del colom" és una escultura en marbre blanc d'uns 80 centímetres d'alçada més 20 centímetres de peanya que representa una noia nua, de mida natural que, en posició ajupida, sosté un colom a les mans. L'estil és clarament noucentista, recollint influències d'Arístides Mallol i sobre tot d'Esteve Monegal, principal mestre de l'autor de l'escultura. La peanya de formigó és un afegit posterior. Hi ha un templet modernista, de planta circular, cobert amb cúpula sostinguda per sis columnes. La cúpula, que té tambor, està decorada amb mosaic de ceràmica vidriada. Les columnes són de formigó, tenen petits capitells i estan decorades amb mosaic blanc la part superior i en mosaic fosc la part inferior. Un ferro forjat fa de tanca del templet. Hi ha uns esglaons per accedir a la construcció. Dins del parc, a part de la casa pairal, també es troba la masoveria. És un edifici de planta baixa, un pis i golfes, amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal. La porta d'accés es adovellada, amb forma d'arc el·líptic, i la resta d'obertures són rectangulars, amb les llindes de formes arrodonides i els brancals alternen les dovelles estucades i les llises. La façana té un acabament ondulat que oculta la teulada. A banda i banda hi ha dos cossos afegits d'una planta, que al primer pis fan un balcó tancat per una balustrada. Envoltant el jardí hi ha una muralla per sobre de la qual passa la via del tren. El parament és de pedra per les estructures portants (les parts baixes de les portes, les pilastres que divideixen els trams, els contraforts triangulars...) i de maó en els arcs de mig punt de les portes. A la carretera d'Esplugues té una gran portalada de pedra i ferro d'estil classicista, amb ordres de pilastres de tipus corinti i a la part superior de la porta es pot llegir la data de 1911. Can Buxeres és l'antiga Can Alemany, dels comtes d'Alemany, que ja existia el 1770. Entre el 1877 i el 1906 es van fer les obres que van convertir l'edifici, propietat de Lluís Buixeres, en un palauet. Els anys següents es va crear el jardí que envolta la casa i que actualment és un parc municipal. El jardí fou urbanitzat el 1906-1911 i sofrí transformacions radicals en declarar-lo parc públic el 8 de novembre de 1972.

Aquest edifici es construí sota la influència de la Secessió vienesa. És un edifici entre mitgeres amb planta baixa, on es troba la botiga, i un pis, on hi ha l'habitatge. Els dos pisos estan separats per un balcó corregut amb una gran volada i una barana de ferro. L'immoble sobresurt una mica de l'edifici d'un dels costats així que fa una cantonada. El pis superior està decorat amb ceràmica de colors verd, groc i vermell, com unes motllures horitzontals, una a mitja alçada i altre a la part superior, o els guardapols de les tres obertures. En el gir de la cantonada, que està arrodonida, hi ha un gran plafó ceràmic que sobresurt per la part superior de la façana, a sota té esgrafiada la data "1912" i altre plafó de ceràmica. Una de les primeres obres del Ramon Puig i Gairalt, la va construir l'any 1912.

Les cases barates són un conjunt de dues cases (en origen tres) entre mitgeres. Estan composades per planta baixa, un pis i golfes. Aquestes cases no són simètriques, sinó que, mantenint una mateixa estètica, cadascuna és diferent. L'edifici de la esquerra té un cos que sobresurt de dos plantes, a la planta baixa hi ha tres finestres allargades i al primer pis sobresurt una tribuna de tres cares. Aprofitant la separació entre el cos principal i el que sobresurt s'ha fet al primer pis un balcó amb la barana de maons i que a la planta baixa crea u petit porxo, davant de la porta principal, aguantat per una columna salomònica feta de maó. Té dues teulades, una per la casa i altre per el cos secundari, però totes dues són a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La casa de la dreta té a la planta baixa la porta d'entrada i una finestra doble a la dreta. Al primer pis hi ha una porta al centre, que dona pas a un petit balcó, i una finestra enganxada a cada banda. A les golfes hi ha una tribuna sustentada per arcs de maó que es recolzen sobre mènsules, també de maó. Les dues cases estan arrebossades excepte alguns elements de maó com l'emmarcament de les obertures, la columna salomònica o el balcó de la casa de l'esquerra. També hi ha elements decoratius de ceràmica blanca i verda. Construïdes per l'arquitecte municipal R. Puig i Gairalt, entre 1914 i 1915, són obra de la seva joventut, encara fortament marcada pel moviment secessionista de Viena. En el seu origen eren tres cases però la que feia cantonada es va derruir. Gairalt va projectar una casa que fos accessible a tothom gràcies a la reducció de volums i a l'ús de materials de baix cost com el totxo en comptes de la pedra. En el Pla d'Eixample de 1926 pensa projectar dues-centes cases barates seguint un traçat de ciutat-jardí, com els jardins obrers per Pubilla Casas i La Florida, que desbordats per la immigració, al seu punt més fort no va ser possible portar-los a terme.