-
1954
-
Casa Villavecchia
Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier
La casa respon a una voluntat de superar les contradiccions entre els procediments constructius autòctons i la retòrica modernista, tan de moda al Cadaqués dels anys cinquanta. Els autors prenen com a referència els elements de la construcció tradicional (murs de maó, cobertes de teula) i els apliquen imaginativament a la recerca d’una figurativitat realment genuïna. La casa s’organitza en dues crugies transversals que permeten una organització clara de l’interior. La sala d’estar forma un buit ombrejat a la tercera planta i ofereix una imatge que contrasta amb la retòrica façana de la casa de l’esquerra.1955
-
Casa Senillosa
José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés
En un solar singular de planta quadrada i dimensions reduïdes, amb una sola façana practicable i una alçària de quatre plantes, Coderch ofereix una solució imaginativa per incloure-hi un habitatge unifamiliar amb cinc dormitoris. L’estructura és una caixa de pedra que fa la funció de mur de contenció. Els quatre nivells s’organitzen en dues crugies: la més gran allotja l’aparcament (planta baixa), el dormitori principal (planta primera), el menjador (planta segona) i la sala d’estar (planta tercera). La més petita allotja un dormitori individual a cada planta. L’escala comunica els carrers inferior i superior a través de tot l’habitatge.1955 - 1956
-
1956
-
1956 - 1957
-
Casa Zariquiey
La planta de la casa sorgeix d’una lectura de dos elements bàsics de l’entorn: els vents que provenen del nord i les vistes sobre les dues caletes, a la banda sud. Dos murs còncaus de pedra de Cadaqués suporten una llosa de formigó que abasta tota la casa, i deixen una petita ranura de llum en tot el perímetre. La sala d’estar es col·loca en el punt de vista privilegiat, i un sistema de murs de maó vist permet el tancament dels dormitoris. La configuració planimètrica fa que la casa no sembli totalment tancada i crea una atmosfera domèstica que eludeix la noció d’un espai interior pròpiament dit.1957 - 1958
-
1958
-
1959
-
1960
-
Casa Bordeaux-Groult
Harnden & Bombelli Arquitectes, Lanfranco Bombelli Tiravanti, Peter Graham Harnden
1961
-
Casa Dalí
Salvador Dalí i Domènech
Situada a l'est del nucli antic de Cadaqués, a la platja gran de Portlligat. Edifici de planta més o menys rectangular, resultat de diverses ampliacions construïdes en diferents anys. Inicialment, l'edifici es va començar a bastir a partir d'una petita barraca de pescadors. Posteriorment, l'edifici és ampliat amb la incorporació d'una nova barraca, amb coberta a una sola vessant de teula i una única finestra per unitat, mirant la badia. A l'extrem nord-est de l'edifici, que fa cantonada amb la riera, hi ha el bancal d'un pou bastit amb pedra, tot i que està tapiat a nivell de paviment. Aquest cos manté la mateixa alçada de la resta de la casa, amb la coberta orientada al nord. L'extrem nord-oest correspon a una ampliació posterior. Manté la mateixa alçada que la resta de l'edifici. La façana principal té una successió de graons i pedrissos que formen un basament totalment involuntari, però de gran bellesa. La porta actual va ser instal·lada per Dalí, al voltant dels anys setanta. Cal remarcar que l'accés original de la casa no variarà al llarg de tot el procés de creixement. Les estances tenen obertures, de formes i proporcions diferents, que emmarquen el mateix paisatge, referència constant en l'obra de Dalí: la badia de Portlligat. L'interior es correspon amb una estructura laberíntica que, a partir d'un punt d'origen, el Rebedor de l'Ós, es dispersa en una successió d'espais encadenats per passos estrets, petits desnivells i recorreguts sense sortida. Aquests espais, farcits d'infinitat d'objectes i records dels Dalí, estan decorats amb recursos que els fan especialment càlids: estores, calç, flors seques, entapissats vellutats, mobles antics, etc. A la casa es poden diferenciar tres àmbits: on transcorria la part més íntima de la vida dels Dalí a la planta baixa; l'estudi, amb multitud d'objectes relacionats amb l'activitat artística; i els espais exteriors, especialment pensats per a la vida pública. A la planta baixa s'ubicaven les dependències diürnes, mentre que a la planta pis, s'hi trobava l'estudi amb dormitori. Aquesta planta es transformarà creant una seqüència espaial sense interrupcions; tan sols hi haurà graons i baranes. La transformació dona lloc a l'espai més interessant de la casa: el saló-distribuidor-dormitori principal. Tot el mobiliari es farà d'obra, baranes, prestatgeries, llars de foc. La casa disposa d'una llar a totes les principals dependències. A través del bany de Gala es crea un nou cos que serà el peculiar vestidor de la musa. En el mateix cos, però a la planta baixa s'amplia la cuina i un bany lateral. De l'extrem sud de l'edifici destaca la biblioteca, amb mobles especialment dissenyats i construïts pel fuster de Cadaqués Joan Vehí. Com a perllongació de la casa, cal esmentar el que serà anomenat "camí blanc", que consistirà en un recorregut paral·lel al mur en direcció sud, i que connecta amb la sortida de la biblioteca per mitjà d'unes terrasses protegides per uns murs de pedra seca. Aquest recorregut té una longitud d'uns 100 metres. Cal destacar també el jardí posterior, que es realitzà en dues fases, actualment visitable. La casa quedarà consolidada i acabada, amb una superfície útil de 363,40 m² i construïda de 522,30 m².1935 - 1962
-
Casa Mary Callery
Harnden & Bombelli Arquitectes, Lanfranco Bombelli Tiravanti, Peter Graham Harnden
L’any 1961 l’escultora Mary Callery compra un petit solar al barri antic de Cadaqués, ocupat per una construcció de planta baixa més pis, amb tres costats que donen a tres carrers estrets i un pati a la part posterior. El programa plantejat per la clienta va dur Harnden i Bombelli a col·locar la sala d’estar, la cuina i el menjador a la planta baixa, en contacte directe amb el pati. La sala té una alçària doble i comunica amb una planta intermèdia, amb un dormitori i el seu bany. A la planta primera hi ha una segona sala d’estar i un altre dormitori. La darrera planta, de nova construcció, s’eleva per damunt de les cases veïnes amb vistes al poble i a la badia i conté el dormitori de l’artista, amb una àmplia terrassa. Els arquitectes resolen així el repte d’aprofitar la privacitat del jardí posterior i alhora elevar la casa per damunt del vell teixit del nucli antic, respectat en els seus aspectes estructurals.1961 - 1962
-
1956 - 1963
-
Casa Rumeu
Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier
La casa Rumeu tiene una forma hexagonal que proviene de la experiencia de la casa Julià, donde los arquitectos ya habían ensayado las geometrías no ortogonales. La envolvente de la casa Rumeu está construida completamente con piedra de Cadaqués, como la que ya habían utilizado para hacer el muro de contención de la casa Julià. Allí se dieron cuenta de que, en Cadaqués, los muros de piedra eran más baratos que los de ladrillo, y por eso decidieron construir toda esta casa con piedra autóctona. También había un motivo paisajístico mucho más importante, ya que pensaban que era adecuado reservar la arquitectura blanca para el centro de Cadaqués pero, en cambio, utilizar la piedra para las casas de los alrededores, puesto que salpicaban el paisaje sin llegar a constituir entidades urbanas. De este modo, utilizando la misma piedra que en los bancales y las terrazas del exterior, conseguían que la casa desapareciera, camuflada en el paisaje. Uno de los elementos más destacables del proyecto es la estructura de madera que soporta la cubierta, de pendiente muy suave. La estructura está formada por un sistema de cerchas de madera que, en unos casos, están soportadas por los muros de piedra de la fachada y, en otros, por pilares de madera. El resultado es un entramado estructural visto que proporciona una gran vistosidad y plasticidad al proyecto. En el interior se han construido algunos muebles de obra aprovechando los desniveles, en consonancia con los bancales y las terrazas del exterior.1960 - 1963
-
Reforma de Dos Habitatges per a Federico Correa i Alfonso Milá
Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier
1962 - 1963
-
1962 - 1964
-
1964
-
1964 - 1967
-
1965 - 1967
-
1968 - 1969