Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
-
Font de Neptú
En la Font-Monument hi veiem tres parts: base, columna i estàtua. La base és quadrangular amb 8 brolladors, que són relleus de cares humanes. La columna és d'estil dòric, amb la part inferior del fust estriada, i la superior presenta unes noies dansant amb càntirs a la mà (símbol de l'alegria ciutadana). La base presenta garlandes als costats i animals als angles. L'estàtua representa el rei Neptú coronat i amb la fitora a la mà dreta. La portada d'aigües de l'Espelt va tenir uns efectes espectaculars sobre la població i la millor demostració la tenim en el monuments aixecats per commemorar l'efemèride. El monument formava part d'un conjunt de quatre fonts públiques projectades com a culminació de la portada d'aigües. L'obra de la font havia estat planejada per Francesc Vallès, enginyer d'ascendència francesa, i la realització artística va ésser feta per l'escultor Damià Campeny. Va ésser inaugurat l'onze de juny de l'any 1832. L'any 1970 l'ajuntament va fer reconstruït el monument. L'obra va ser realitzada per Hugo Pratch sota la direcció de l'arquitecte Joan Bassegoda i Nonell.1832
-
1839
-
1854
-
1848 - 1859
-
Plaça de Sant Agustí
Cent trenta-vuit anys va durar la plasmació —alterada— d’una conspícua operació neoclàssica entre les moltes que la Il·lustració suscità a tot Europa. Un decadent convent agustinià del període 1608-80 fou confiscat (1836), parcel·lat i privatitzat sense projecte, i la proposta de Sureda va ser acceptada amb reticències pels nous propietaris. El projecte va definir amb claredat, a través dels documents del 1859, l’ordre edificatori dels fronts externs i del porxo públi de volta. La plaça ocupa una superfície de 92 x 45 m i està circumdada per porxos, molt amplis als costats llargs. La prefiguració interna dels habitatges denota una actitud higienista més profunda que la simple creació d’escenografies urbanes. Al front est va fracassar la interposició d’un immoble públic destinat a marcar una inflexió axial en la seqüència de projecte, i el 1900 Sureda i Vila, fill de l’autor, dissocià el front nord per enllaçar la plaça i les noves rondes de la muralla. Així, l’operació —potser la més ambiciosa de l’urbanisme vuitcentista— va anar quedant desnaturalitzada, i encara més amb les recents i empobrides versions del seu llenguatge. Al centre se situen l’escultura Girona, 1809, de Parera (1894), i l’enjardinament (1924) de R. Giralt. El 1994 es va redactar un projecte municipal de restauració de façanes i porxos i de revaloració de l’espai central, concretat de moment en successives accions d’ampliació de l’espai perifèric a càrrec dels propietaris.1859
-
Fuente de Sant Joan
Fuente pública de cuatro picos y cuatro fregaderos de base circular, que se encuentra situada en el centro de la Plaza de Sant Joan. En el cuerpo central se eleva un pilar de sección cuadrada, en cuya parte superior hay unas placas donde figuran la fecha de construcción y el escudo de la villa. La obra, de gran simplicidad formal, se inscribe en el lenguaje del eclecticismo. El material de construcción es la piedra.1866
-
1867
-
1884
-
1887
-
Font dels Alls
autoria desconeguda
Fuente pública con farola en la parte superior. Tiene una sola boquilla, con bebedero adosado y una columna central de piedra. El conjunto responde a las características del lenguaje ecléctico. La Font dels Alls se construyó el mes de noviembre de 1890. La piedra y el grifo provenían de la fuente que anteriormente se encontraba en el cancel del desaparecido cuartel. El bebedero estaba antes colocado en la esquina entre la calle de Consellers y la Rambla de Sant Francesc.1890
-
Plaça Verdaguer
autoria desconeguda
La Plaça Verdaguer és la principal de la localitat i el centre del nucli històric, presidida per l'església parroquial de Santa Maria. Està limitada amb edificis d'habitatges i comercials, de diferents èpoques; alguns de construcció molt recent. Es tracta del primer espai públic que es va formar a la població, entorn del qual es va anar desenvolupant la vila, i ha esdevingut al llarg dels segles el centre econòmic, religiós, social, cultural i lúdic de Capellades. Des de l'Edat Mitjana la “Plaça de Missa” es va convertir en el primer eix urbanístic de Capellades. Existeixen diferents explicacions sobre el seu origen, vinculat a la sagrera creada al voltant de Santa Maria. Aquest nucli va anar adquirint certa fisonomia durant els segles XII i XIII. A la plaça, a més de l'Església, es van establir les principals famílies del municipi. La plaça ha anat canviant al llarg dels segles. Les reformes més importants i que donen fesomia a la plaça foren els enderrocs i noves construccions de finals del segle XIX i finals del segle XX.segunda mitad del siglo XIX
-
Portal y Muro de Cerramiento de la Finca Miralles
Encargo personal de Hermenegild Miralles a su amigo personal y, al mismo tiempo, cliente, Antoni Gaudí. El industrial compró la antigua finca de Sarrià al conde Eusebi Güell y rápidamente decidió vallarla, definiendo su perímetro y ubicando su acceso. La entrada, formada por un arco ondulado, aprovecha su sinuosidad para ir descendiendo e integrarse en los muros bajos, que absorben esa ondulación como coronamiento, originalmente revestida por tejas árabes. Estos paramentos verticales, construidos con bloques de piedra, también se ondulan en sentido perpendicular. Este juego se extiende durante los 36 metros originales del muro, del que sólo se conserva el pequeño tramo del acceso.1902
-
Fuente de la Farmàcia
La fuente de la Farmàcia se encuentra situada en medio de la Plaça de la Font (antes de L’Assumpta). Sobre un escalón circular de piedra se eleva la base de la fuente con planta trilobada que define la estructura del cuerpo inferior, de piedra y ladrillo, con tres fregaderos. Por encima de este cuerpo, hay dos más de sección circular. El primero, decorado con mosaico de ladrillo que corresponde al emplazamiento de los tres grifos, dos de los cuales no son utilizables actualmente; el segundo, de baldosa predominantemente blanca, contiene un panel también de cerámica, donde figura la fecha de 1906. La fuente termina en un cuerpo cónico de quebradizo, coronado por una farola con base de decoración cerámica. La construcción de esta fuente, según el proyecto de Josep Font i Gumà, se realizó en 1906 para conmemorar el envío de aguas encañonadas que se había llevado a cabo recientemente.1906
-
Via Crucis de Montserrat
Conjunt de grups escultòrics aïllats que des del més pur estil Neoclàssic fins a les últimes tendències escultòriques de l'abstracció representen cadascun dels temes del "Via Crucis" en les 14 estacions. Les peces originals foren destruïdes durant els primers anys de la guerra civil i posteriorment foren substituïdes per les actuals, obres de Margarida de Sant Jordi, Francesc Juventeny i les ja més modernes i estilitzades de Domènec Fita. Al final del camí del "Via Crucis" (vint minuts a peu) es troba la capella de la Verge de la Soledat. Entre els anys 1904 i 1919 fou dissenyat i esculpit el conjunt de les 14 estacions del "Via Crucis" del Monestir. Aquestes primeres escultures foren destruïdes en els primers moments de la Guerra Civil i més posteriorment foren construïdes de nou. Al final del "Via Crucis" hi ha la Capella de la Verge de la Soledat.1915 - 1916
-
1916 - 1917
-
1918
-
1919
-
Fuente Pública
Fuente de estilo modernista que corresponde a una reconstrucción del año 1983 de la original, diseñada por el arquitecto Domènec Sugrañes en 1921 y derribada en 1961. Está formada por tres cuerpos superpuestos situados sobre un podio escalonado con una inscripción que indica que la fuente es una reconstrucción del original. Encima hay una estructura de ladrillos de planta cuadrada donde se sitúan los manantiales que decantan sobre un fregadero de piedra cada uno. Encima de estos manantiales hay una estructura prismática dividida en dos partes. La inferior está revestida con un quebradizo donde se indica el año de construcción (1983) y la superior con baldosas de colores azules y blancos que representan el escudo de la villa. La fuente está coronada por una estructura de hierro forjado de sección helicoidal de la que salen cuatro farolas.1921
-
1915 - 1922
-
1923
-
Fuente de la Plaza del Vall del Castell
La fuente se compone de dos bases rectangulares de distinta sección. De la base superior sobresale un fregadero semicircular con relieve de concha. El pedestal es de sección rectangular con volutas laterales, cornisa superior con canecillos y moldura refundida en la cara principal con grifo central. Está coronada con una farola de hierro forjado.primera mitad del siglo XX
-
La Font Gran
autoria desconeguda
La font gran es troba en una plaça de grans dimensions, dita de la Font Gran, a un nivell una mica inferior del terra de la plaça i s'accedeix a ella a través d'unes escales. Està constituïda per un alt mur rematat en un frontó semicircular; una cornisa ressegueix la part superior, en la clau hi ha la data 1997 i els extrems estan rematats per una bola de pedra. Al l'interior del frontó hi ha l'escut de la vila. A la part baixa del mur hi ha la pila i els brocs per on raja l'aigua. La Font Gran rep el nom de la deu que subministra d'aigua tot el poble. Fins al segle XVI rebia el nom de Font de la Resclosella però també se la coneix com a font Major o la Canaleta. L'any 1923, l'arquitecte barceloní Joan Bruguera i Roget va fer un projecte molt ambiciós per reformar la plaça però no es va dugué a terme. L'any 1926 es va començar la intervenció per la conducció de les aigües de la font i el soterrament del tram de torrent corresponent a la plaça de la Font Gran; l'objectiu de l'obra era la captació i conducció de l'aigua per la seva posterior distribució a tot el poble de Monistrol. Va ser durant aquestes obres que la cisterna de la font es va remodelar, a l'igual que la part superior de la façana per tal de fer-la més digna. El dia 25 de març de 1928 es va fer l'acte d'inauguració del subministrament d'aigua al poble. Els anys 1972-1974 es va remodelar i urbanitzar la plaça agafant la fisonomia que té actualment. Aquestes obres comportaren la total cobertura del torrent de les Guilleumes i es reorganitzà la plaça.