L'immoble constarà de 4 plantes que albergaran un total de 3 habitatges i la seva composició: Planta baixa: Es compon de local comercial, vestíbul d'entrada a l'immoble, donant accés a la circulació vertical, l'escala així com dues cambres destinades a recollida d'escombraries, comptadors d'aigua i electricitat. Planta primera: Es compon d'un habitatge que s'estén entre les dues façanes i una planta superior tenint accés a una terrassa. Planta segona: Complementa amb la planta primera formant un sol habitatge. Plantes tercera i àtic: Es destinaran a habitatge. Sobre els fonaments de formigó arrenquen els pilars metàl·lics i les parets de maó massís. Els forjats seran ceràmics, les càrregues i característiques dels elements resistents es ressenya a l'apartat d'estructura. Les façanes tindran els paraments estucats i es formaran amb una paret exterior de 15 cm. de gruix, càmera d'aire de 10 cms. i envà. Les parets i els sostres de l'interior enguixats i pintats al tremp. Els sanitaris i cuines portaran els paraments verticals de rajoles. El paviment dels habitatges serà de terratzo de 30x30. La fusteria interior i exterior serà de fusta de pi de Flandes de 1ª qualitat pintada a l'esmalt. La instal·lació elèctrica estarà protegida íntegrament per tub Bergman encastat i les seccions dels conductes seran els exigits, les plaques, interruptors, endolls etc. seran de baquelita marca BJ "tipus estrella" i placa televisió. Els muntants tindran les seccions exigides per la companyia subministradora amb informe previ. La instal·lació d'aigua serà de plom per a les instal·lacions d'interiors, i tindran les seccions exigides pel cabal d'ús. Per a les instal·lacions exteriors i els muntants s'empraran canonades de ferro. Tots aquests materials, així com qualsevol altre que intervingui a l'obra serà de primera qualitat i els mètodes constructius a emprar seran els tradicionals en aquesta ciutat.

Aquest projecte afecta la reforma d'una botiga situada a la cantonada dels carrers de Barcelona i Quintana de Badalona. A l'exterior no s'efectuaran obres importants, sinó només es netejaran els estucs i els marcs de pedra i es col·locaran tres anuncis lluminosos. A l'interior de la botiga es construirà un petit altell amb bigues de formigó i un entaulat de fusta. A aquest altell s'enfilarà mitjançant una petita escala també de fusta que queda detallada als plànols adjunts. Així mateix, es canviarà el paviment, es construiran els aparadors del vestíbul i els armaris- prestatgeries i es modificaran alguns altres elements.

El projecte original correspon a un Institut Laboral encarregat pel Ministeri d’Educació, dins un programa de desenvolupament endegat després de la postguerra. L’edifici s’articula en forma d’una gran H que dóna lloc a un pati d’entrada i a un pati posterior més petit. Les dues ales laterals que flanquegen el primer recinte es destinen a aules, mentre que la part posterior acull les dependències comunes. La planta s’organitza extensivament, seguint un esquema de corredors axials que donen accés a cada part del programa. Les cobertes de les aules segueixen dos tipus, segons la seva posició: un primer tipus en dents de serra, amb el vessant de directriu circular, i un segon tipus amb una coberta de teula amb dos vessants desiguals, un cos baix adossat i les obertures als tancaments laterals. El conjunt reflecteix un exercici d’aplicació estricta d’alguns principis del moviment modern, abans de la revisió que els mateixos autors durien a terme durant la dècada següent.

En aquest edifici reapareixen els mateixos problemes que tenien els arquitectes del GATCPAC amb les ordenances de l'Eixample de Barcelona, on la profunditat edificable i les mitgeres els obligaven a fer servir petits patis de ventilació. En aquest cas, es va introduir una innovació important en projectar l'edifici com si fossin dos blocs paral·lels, separats per un gran pati intermedi de ventilació de 5 m d'amplada. Aquesta nova distribució assegura que tots els habitatges disposen de dues façanes i ventilació creuada, però s'ha hagut de renunciar a una part de la superfície construïda que permet edificabilitat. Els murs de càrrega són paral·lels a la façana, sense reculades de cap mena. Les façanes són de maó vist, i les de la planta baixa de maó vist vidriat. Les finestres al carrer són de fusteria metàl·lica amb persianes enrotllables; les de les altres façanes són de fusta amb persianes de llibret de lama ampla. Els balcons tenen l'ampit davanter massís, que forma una L amb el voladís, i està revestit de rajola blanca, conformant una composició molt abstracta, estil Bauhaus: una trama uniforme de taques blanques sobre un llenç absolutament pla de color vermell. Les persianes i les baranes són de color blau, i la fusteria metàl·lica s'ha pintat de negre.

Aquest projecte fa referència a la construcció d'un grup escolar doble capaç per a 6 aules masculines, 6 aules femenines i un parvulari. Com a element comú a tots dos elements se situa una aula gran convertible en gimnàs i sala d'actes. Així mateix, en cadascuna de les seccions es preveu una aula auxiliar destinada a treballs manuals o a tasques i una secció de direcció, secretaria i sala de professors. Atesa l'exigüitat del terreny de què inicialment es disposava, el grup escolar va haver de ser disposat forçosament a diverses plantes. Aquesta disposició, a més de l'avantatge que implica des del punt de vista d'estalvi de terreny, comporta així mateix una reducció de superfícies de circulació i, en cas que es decidís instal·lar-la, un estalvi en la instal·lació i en el manteniment de calefacció i altres serveis. La disposició de pisos sovint té l'inconvenient de la impossibilitat de ventilació i il·luminacions transversals a les aules. Per obviar aquest inconvenient es van disposar només dues aules per planta, aules on es penetra directament des de cada replà de l'escala. D'aquesta manera no només se suprimeixen passadissos, que són els espais morts i inservibles de les escoles, sinó que s'aconsegueix que les aules tinguin sempre de la ventilació i doble il·luminació. Alhora aquesta disposició facilita la construcció d'àmplies terrasses annexes a cada aula i amb una individualització absoluta. Aquest tema semblava important perquè, ja des del principi, es va intentar donar a l'escola una doble possibilitat de classes a l'interior de les aules i classes a l'aire lliure. D'aquesta manera cada terrassa annexa a l'aula queda força tancada, independitzada, tractada més com un pati que com una terrassa, amb la qual cosa es fa molt apta per a la utilització de la classe a l'aire lliure, així com per a la possible ampliació de l'espai escolar , comunicant-ho amb la part annexa d'aula. A la planta baixa se situen exclusivament els serveis directius d'ambdues seccions, les aules especials (treballs manuals i tasques) i l'espai destinat indistintament a gimnàs i sala d'actes, que té un doble accés, des de cadascuna de les seccions, que comunica així mateix a zones al descobert per facilitar la pràctica de la gimnàstica. També a la planta baixa se situa el parvulari, cilindre d'estructura metàl·lica i tancament de vidre, disposat segons una disposició diríem lleugerament informal, per facilitar-hi no una vida de tipus purament escolar, sinó un ambient més aviat d'intimitat familiar. L'estructura és tota ella de formigó armat amb tancaments de maó buida o obertures d'estructura metàl·lica. Tot l'exterior està revestit amb plaqueta de vidre de color blanc, excepte les caixes de l'escala que tenen un lleuger color torrat. Els paviments interiors són de mosaic hidràulic, els de les terrasses de ceràmica i els exteriors de formigó.

Aquest projecte fa referència a la construcció d'una casa-xalet al carrer de Colom cantonada al carrer de Santo Domingo, d'Argentona (Barcelona), per a Esteban Guardiola Ferrer. El pressupost aproximat d'aquestes obres és de 250.000 ptes. S'efectuarà el moviment de terres i l'obertura de trinxeres per a les fonamentacions i els claveguerons que marquen els plànols adjunts. L'estructura general serà de ferro; sostres ceràmics i murs de maó. Les façanes principal i posterior seran revocades i pintades a la calç. La coberta de l'edifici es farà mitjançant plaques de fibrociment ondulades recolzades sobre bigues de forn armat. Els paraments interiors s'enguixaran a bona vista i pintaran al tremp. la fusteria serà de fusta de pi de Sòria de 1a qualitat i excepte als buits exteriors que serà de fusteria metàl·lica. Annex al xalet es construeix un garatge amb cabuda per a dos cotxes i entrada directa des del carrer de Santo Domingo amb una coberta de fibrociment sobre estructura general de murs de maó. A la mateixa construcció del garatge se situen els safareigs i trasters.

Grup d'habitatges entre el Carrer de Loreto i el Carrer de Burdeus de Barcelona.

Aquest projecte té per objecte la modificació i ampliació dels consultoris mèdics que la Mútua Metal·lúrgica d'Assegurances té emplaçats al carrer d'Anselmo Clavé 2. Es tracta de construir un pis intermedi a l'alçada útil de la planta baixa i distribuir la concurrència de pacients en dos miccles d'assistència mèdica, un a cada pis. Per això caldrà enderrocar diversos elements, substituir un envà actualment existent per un mur de 0,15, la qual cosa exigirà construcció de fonaments, obrir obertures en diversos murs, segons queda degudament assenyalat als plànols que s'acompanyen, suprimir un petit grup de sanitaris que està situat en allò que haurà de ser arrencada d'escala i un altell al qual s'arriba per l'accelerada metàl·lica de cargol, la qual es conserva amb lleugeres modificacions. Així mateix, les finestres de les façanes s'hauran de modificar i dividir horitzontalment en dos elements independents que es puguin practicar cadascun des del seu pis corresponent. També es modificarà radicalment la vidriera que comunica amb el vestíbul d'entrada a l'edifici per permetre l'accés al vestíbul del personal i s'hi col·locaran vidres gravats de la millor qualitat perquè puguin prendre il·luminació natural un grup de sanitaris i el vestíbul superior. L'entrada del públic i la sala d'espera de planta baixa tindran totes les parets revestides de rajoles fins a una alçada de 2m. per això caldrà conservar i restaurar el revestiment existent, també de rajoles. No es preveu cap modificació ni adaptació dels actuals bancs de fusta. Les portes que condueixen al consultori i al vestíbul de personal es conservaran degudament pintades i restaurades i amb lleugeres modificacions els detalls de les quals proporcionarà el director de l'obra. L'envà que separa la sala d'espera del consultori està actualment ocupat per uns armaris de fusta subjectats a ell. Els consultoris i dependències mèdiques de planta baixa es repararan en allò que afecti de paleta, guixeria, pintura i revestiments, deixant-los en perfecte estat. Els esglaons de l'escala del públic tindran la petjada de granit artificial (color Figueres) i la contrapetja de rajoles de color. El gruix de la petjada serà de 7cm. i en ella no es disposarà cap motllura terminal. La pavimentació del replà s'ha projectat amb peces de 40x40cm. del mateix granit artificial. L'arrambador de l'escala serà de rajoles de color d'1,30m. d'alçada. Es col·locarà un passamà de fusta al parament de la dreta. L'escala de servei serà la mateixa que actualment s'utilitza per pujar a l'altell actual, però adaptant-la a la nova alçada. La sala d'espera de l'altell i el vestíbul corresponent es pavimentaran amb peces de mosaic hidràulic de primera qualitat, del color i les característiques que indiqui la direcció de l'obra. Els bancs i el quiosc del conserge d'aquesta sala tampoc no es construiran. Totes les parets seran revestides de rajoles de color, fins a una alçada d'1,80m. Les portes seran llises i construïdes amb un doble tauler contraxapat. La barana del vestíbul i la del final de l'escala seran de tub de ferro d'1,1/2” com a passamà, soldat a barilles de ferro verticals de 12cm. material d'igueles o millors característiques. Les parets es revestiran de rajoles, fins a una alçada de 1.80m. també de doble tauler contraxapejat. A cada consultori s'instal·larà uns pila de porcellana amb aixetes especials de palanca. m. L'envà de separació dels dos serveis sanitaris de planta baixa serà de pagès de vidre a partir de 1.80m. que separen els WC i els urinaris dels lavabos tindran una alçada de 1.80m, Totes les portes d'aquests grups de sanitaris seran llises i construïdes a base d'un doble tauler de fusta contraxapejada. Per a la perfecta ventilació dels sanitaris de planta baixa es construirà encastat al mur del vestíbul central de l'edifici un tub de ventilació que comunicarà amb tots dos sanitaris i que acabarà al terrat de l'edifici. Al llarg de tot el recorregut, es deixarà el mur afectat en perfecte estat i pintat com la resta de les habitacions corresponents. Els sanitaris de l'altell es ventilaran mitjançant una petita finestra circular oberta a la façana i en comunicació amb el buit de la primera finestra de la sala d'espera. Es construirà el perfecte desguàs d'aquests grups fins a la claveguera, aprofitant, si és possible, els trams de claveguerons existents. La instal·lació elèctrica constarà de 20 punts lluminosos, la situació dels quals s'indica als plànols. A més s'instal·laran dos endolls a cada consultori de l'altell. Aquests i els interruptors se situaran als punts que indiqui la direcció de l'obra.

Un complex industrial, destinat als fabricants de peces electròniques, estava format per dos edificis: La gran zona de tallers i un edifici de serveis complementaris més petit. La primera estava formada per una sèrie de cobertes metàl·liques de fort pendent, que proporcionaven una font uniforme de llum del nord i ampli espai per a les instal·lacions. Els murs extrems són angulars com la forma de serra de la teulada amb obertures al sud. Les oficines s'incorporen dins del mateix volum de l'edifici del taller, al llarg de la nau al nord. El menjador i els vestidors s'allotgen a l'edifici de serveis més petit. Uns anys més tard aquest edifici va ser desmantellat i traslladat a una altra ciutat, Tudela, i allí es va tornar a erigir per a la mateixa empresa.

Aquest projecte fa referència a la construcció de 100 habitatges en dos blocs, situat un al carrer Maragall, i l'altre al carrer Luis de Sagnier. S'obriran les rases necessàries per a la fonamentació dels murs de càrrega. Aquestes rases tindran 60 cm. d'amplada i la seva profunditat, aproximadament, serà d'uns 2,00 metres, i aquestes dimensions poden variar segons el parer de l'arquitecte director, segons sigui la resistència del terreny. Es realitzarà el moviment de terres necessari per efectuar la xarxa de claveguerons que assenyalen els plànols i que es descriu al lloc corresponent d'aquesta memòria. S'efectuaran els rebaixos i terraplenats que necessitin fins a aconseguir les rasants indicades als plànols respectius. Un cop determinada la resistència del terreny i les dimensions exactes de les rases, s'han d'emplenar amb formigó ciclopi de 200 Kgs. de ciment Portland per metre cúbic, amb un 30% de paredats. Les parets interiors de càrrega, de façanes a patis i mitgeres es construiran de fàbrica de maó ceràmic massís rebut amb morter mixt de calç greix i ciment Portland. Les parets de façanes al carrer i jardí, seran de maó ceràmic corrent vist, fins i tot els paraments interiors de vestíbuls de la planta baixa, excepte els murs de tancament de l'Agència, que seran de maó ordinari revestit de "Vitraico" i els ampits de l'entresòl del Passeig de Maragall que es revestiran de gres de 2 x 2 cm. Els pilars de la planta baixa seran de formigó armat buixardat. Els envans de distribució interior es faran mitjançant maó maó buit amb guix comú. Les divisòries dels habitatges es construiran amb paredó de maó doble buit de 10 cms. de gruix, excepte la central de cada bloc, que seran de maó massís de 15 cms. de gruix, sent el morter igual a l'utilitzat per als murs de càrrega.

Aquest projecte fa referència a la construcció d'un grup escolar a dues seccions de cinc aules cadascuna, per a nois i noies independentment. A més d'aquestes deu aules, es va projectar una sala d'actes per utilitzar així mateix com a gimnàs en una zona intermèdia, que pogués ser usada indistintament per les dues seccions. Així mateix, hi ha un parvulari al costat de la secció de noies. Cada secció es compon d'un vestíbul, una secció directiva (director, secretari, sala de professors, vestidors i lavabos), i cinc aules, les quals tenen totes una prolongació a l'exterior amb un porxo de "bruch", que permet fàcilment la ampliació de la zona d'aules, així com fer còmodament classe a l'exterior. D'aquesta manera l'escola permet una organització d'ensenyament a l'aire lliure. El parvulari està format per una sala única, on s'annexen un petit vestíbul d'espera, un sanitari i un office per a preparació. de menjars i farinetes i per a la cura higiènica dels nens. Atès que l'extensió de solar de què es disposava era prou àmplia, es va pensar des del principi a disposar el projecte en una sola planta. Aquesta disposició té els avantatges enormes de l'eliminació d'escales i de la possibilitat d'un contacte immediat i directe des de les aules al jardí. Però, en canvi, té l'inconvenient de l'abundància d'espai destinat a circulacions horitzontals que, si bé en part hagués pogut salvar-se amb la supressió de passadissos i la utilització de vestíbuls intermedis de major utilització pedagògica, és de solució difícil i complicada en el cas de disposar de tantes aules i estar com en aquest cas forçat a una determinada orientació. Tota l'estructura de l'edifici és a base d'una retícula de peus drets i jàsseres de formigó armat amb parets de maó vist. La coberta és una successió de terrats a la catalana. En general el formigó s'ha deixat vist en la mateixa qualitat, tal com surt del cofre. A banda del formigó i del totxo, només s'ha utilitzat la ceràmica vidriada per a revestiment d'ampits. El paviment és de mosaic hidràulic blanc amb motes negres, els paviments exteriors són de formigó ("pedregalet"). Els esglaons també són de formigó. Al tancament exterior s'alternen els elements prefabricats de formigó i la paret de maó. Sobre les zones exteriors de les aules se situa un porxo amb estructura metàl·lica i coberta de "bruch". Per a la circulació exterior des de cada vestíbul a la sortida d'actes i des de les entrades a cadascun dels vestíbuls, es fa sota un porxo així mateix d'estructura metàl·lica amb coberta de plaques de fibrociment ondulades. La jardineria a excepció de dos petits parterres verds, es reserva exclusivament a masses d'arbres situats estratègicament per assolir zones importants d'ombra. La separació visual entre la zona de nois i la de noies s'ha aconseguit amb una escultura de Moisès Villelia sobre un parterre verd darrere la vidriera del vestíbul de la secció de noies. Es tracta d'una escultura extraordinàriament interessant a base d'elements de tubs de fibrociment verticals.

L'objecte del present projecte és la construcció d'un petit habitatge unifamiliar al terme municipal de Palau de Plegamans. Aprofitant el desnivell del terreny respecte a la carretera, es construeix un local cobert i petita cambra destinats a garatge i traster en semisoterrani i sobre aquests s'aixeca l'habitatge compost de dos nuclis formats per estada-menjador i cuina un i dormitoris, vestidor i lavabo l'altre, tots dos units pel vestíbul d'accés. Els murs de càrrega són íntegrament de maó vist i la coberta està formada per volta paredada i terrat a la catalana. El paviment interior serà de mosaic hidràulic i el de les terrasses de rajola mecànica. Els paraments interiors seran enguixats i pintats íntegrament. La fusteria serà de 1ª qualitat. Els materials de construcció necessaris per a l'obra són: 3,Tm. de ciment; 1,Tm- de calç; 2,50 Tm. de guix; 20 m3. de grava i sorra; 25 m3. de maons; 0,8 m3. de fusta; 0,5 Tm. de ferro en estructura; 0,2 Tm. de ferro en altres elements i 2kg. de conductors elèctrics.

El punt de partida del programa era el projecte d'un grup d'habitatges d'una superfície de l'ordre dels 200 m2., en una zona cèntrica de Barcelona, ​​en un solar formant cantonada i pràcticament orientat al migdia. Segons l'esquema tradicional que correspon al tipus de vida de l'alta burgesia del país: zones de dia, nit i serveis amb la coneguda independència de circulacions. La façana va ser projectada amb dues idees fonamentals, és a dir: l'adequació formal exacta a una determinada tecnologia i l'intent de reduir i minimitzar l'escala excessiva del conjunt. Pel que fa a la primera idea, cal indicar que la façana forma una pantalla independent de tot l'edifici, amb estructura sustentant pròpia. Això es va fer perquè, atesa l'actual baixa qualitat de la mà d'obra a la construcció, va semblar interessant assajar aquesta independència, que permet dedicar a la feina més compromesa de la façana un sol equip especialitzat durant un temps mínim. Del sòl arrenquen una sèrie de pilars encarats amb el mòdul estructural de tot l'edifici. D'aquests pilars arrenca una lleugera estructura metàl·lica que sosté tota la façana. galeries. A aquestes reculades correspon, lògicament, un pilar en planta baixa, sobre el qual se situa una petita estructura en triangle que sosté aquestes reculades. De l'estructura metàl·lica de façana es pengen en sec les peces de pedra que constitueixen la barana i la tapa dels enrotllaments de les persianes que tanquen exteriorment totes les terrasses. Aquestes peces es posen al màxim, excepte als punts on passa l'estructura, on seria pràcticament impossible. Per tapar aquests punts, se superposen unes tapajuntes de pedra artificial blanca. La longitud d'aquests tapajuntes varien segons que tapin només fins al gruix del forjat o fins al gruix de la jàssera en voladís que sosté aquest forjat. A les dues baranes superiors, que no tenen cap protecció contra l'aigua de pluja, es posen altres tapajuntes a la unió de cada peça. Pel que fa a la segona idea, es va considerar que, per un mínim de continuïtat de l'ambient urbà, calia reduir amb detalls una altra escala, l'escala excessiva del bloc. En general, una part molt important de l'arquitectura moderna peca d'oferir al contacte i a la vista immediata de l'home un tipus de superfícies i textures pensades per a una visió no tan propera o segons un procés de disseny massa abstracte, massa compost sobre el dibuix del projecte. La preocupació contra aquest fet ha estat bàsica a l'obra que ens ocupa, encara que no estem gaire segurs dels resultats positius obtinguts, perquè potser encara l'escala general del bloc sembla dominar d'una manera excessiva.

L’edifici, orientat de nord a sud, recolza els habitatges a banda i banda i deixa quatre patis ben folgats per on respiren les estances interiors. Un sistema estructural de pantalles de formigó permet encaixar amb una gran netedat quatre habitatges per replà, i cada habitatge s’organitza en dues crugies: la més petita conté la cuina, el menjador i la sala d’estar, mentre que la més gran conté els dormitoris. Un sistema de variants per a les obertures permet esbiaixar les finestres cap al sud i modelar el gran pla de façana com un teixit variat i tridimensional, on la plaqueta ceràmica es combina amb el formigó dels cèrcols i dels díedres que sostenen les tribunes.

La parròquia del Crist Redemptor és un edifici annex a un antic conjunt parroquial d´un barri popular de Barcelona. Es col·loca en un lateral de les dependències existents delimitant, per la part del darrere, un petit pati interior que permet l'entrada de llum a certs punts de la capella alhora que genera un espai de comunicació entre l'església antiga i la nova. En el seu encaix al solar, l'equip d'arquitectes va decidir endarrerir el volum construït uns metres respecte l'alineació del carrer per atorgar més espai al transeünt, mitjançant una plaça que remet a les places tradicionals dels pobles, on els feligresos es reunien en sortir de missa. Tot i que, actualment, aquest espai quedi tancat quan no se celebren actes a la capella, permet donar un “respir” als veïns, acostumats als sinuosos, petits i inclinats carrers del barri. Una plaça plana, enlairada uns metres del terra per separar-se de sorolls i camins quotidians, un lloc de reunió amb bancs i murs d'obra. La planta s'aixeca en una sola nau, de caràcter industrial, amb una estructura porticada en forma de cintres triangulades de fusta. Les façanes i murs són de maó tradicional color terra i els acabats en acer, així com els pilars que suporten una jàssera de formigó a un lateral de la capella, estan pintats de color vermellós. Aquestes tonalitats cercades aporten homogeneïtat visual a l'espai. La coberta és inclinada a dues aigües. L'acabat es duu a terme amb teula ceràmica, perquè es tracta d'un material de proximitat i acord als materials del conjunt de l'església. Excepcionalment, i per aportar llum zenital a l'espai interior, al centre de la coberta es col·loquen unes franges de teules transparents que permeten l'entrada de llum. Tot el conjunt es recolza sobre un tauler de fusta i s'aïlla amb una capa de fibra de vidre.