Edifici entre parets mitgeres, compost de planta baixa i dos pisos, cobert a dues vessants amb façana plana de composició simètrica. La façana està realitzada amb diferents materials: paredat, maó vist i ceràmica. Tots ells juguen un paper important en la composició i decoració. L'arc de les obertures està conformat amb maons i es recolza sobre unes sanefes de ceràmica. Els ferros de les baranes i del balcó són també significatius per quant representen l'element més identificatiu de la primera etapa modernista d'en Raspall: el motiu de "corda", estilització vegetal que sobrepassa el brancal i s'endinsa orgànicament en la mateixa obra. Així doncs, els elements formals (barbacana, sòcol, llindars) corresponen al llenguatge modernista de la primera etapa d'en Raspall. El Cafè de l'Ametlla és l'obra més relevant de l'arquitecte Raspall a l'Ametlla del Vallès. Raspall era llavors l'arquitecte municipal i com a tal intervingué en molts dels projectes de començaments de segle. Era el moment de transformació de l'Ametlla com a centre d'estiueig al qual acudia la burgesia barcelonina.

Edifici aïllat que prové de la reforma d'una masia. Està compost de planta baixa, pis i golfes. Les façanes són planes, de composició simètrica. La coberta és a dues vessants i en sobresurt una torre mirador acabada amb una coberta a quatre vessants, amb un potent ràfec, i barbacana coronada per una interessant reixa. És obra reformada per M. J. Raspall, realitzada el 1908, i pertany a la seva etapa modernista. Si no fos pel joc barroc de ceràmica i maó i el to càlid que té el conjunt, seria aquesta l'obra raspalliana més propera a la sèrie popularista blanca de Puig i Cadafalch. Can Xammar de Dalt fou primerament un mas petit que a través de les generacions augmentà les seves propietats fins arribar a posseir un gran patrimoni. Al segle XV la propietat del Mas comprenia totes les terres de la part alta de l'Ametlla, des del Serrat de l'Ocata fins el mas Antoja i des del Mas Bosquets fins al Mas Forns. Aquest gran patrimoni va conferir a la família Xammar una gran categoria social. Fins al començament del nostre segle, la casa dels Xammar fou una típica masia orientada a migdia amb una teulada a dues vessants, planta baixa, pis i golfes. A la façana hi havia una porta adovellada i uns finestrals gòtics. Damunt del portal hi havia una pedra que indicava l'any 1643. La Masia havia estat ampliada i millorada. L'any 1906 tota la propietat fou venuda al senyor Joan Millet. El nou propietari modificà l'estructura exterior del mas. Al seu interior, el mas sofrí poques modificacions i en general es conservaren els compartiments i les estances que tenia. L'any 1910 Joan Millet devia vendre el mas a J. Sindreu. La reforma del Mas Xammar de Dalt fou molt comentada i criticada a la seva època per la gent de l'Ametlla, que no ho va veure amb bons ulls.