-
1904
-
1904 - 1906
-
1906
-
Casa Dr. Sebastià Bassa Barbany
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Edifici entre parets mitgeres, compost de planta baixa i dos pisos, cobert a dues vessants amb façana plana de composició simètrica. La façana està realitzada amb diferents materials: paredat, maó vist i ceràmica. Tots ells juguen un paper important en la composició i decoració. L'arc de les obertures està conformat amb maons i es recolza sobre unes sanefes de ceràmica. Els ferros de les baranes i del balcó són també significatius per quant representen l'element més identificatiu de la primera etapa modernista d'en Raspall: el motiu de "corda", estilització vegetal que sobrepassa el brancal i s'endinsa orgànicament en la mateixa obra. Així doncs, els elements formals (barbacana, sòcol, llindars) corresponen al llenguatge modernista de la primera etapa d'en Raspall. El Cafè de l'Ametlla és l'obra més relevant de l'arquitecte Raspall a l'Ametlla del Vallès. Raspall era llavors l'arquitecte municipal i com a tal intervingué en molts dels projectes de començaments de segle. Era el moment de transformació de l'Ametlla com a centre d'estiueig al qual acudia la burgesia barcelonina. -
Can Millet de Baix
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Edifici aïllat que prové de la reforma d'una masia. Està compost de planta baixa, pis i golfes. Les façanes són planes, de composició simètrica. La coberta és a dues vessants i en sobresurt una torre mirador acabada amb una coberta a quatre vessants, amb un potent ràfec, i barbacana coronada per una interessant reixa. És obra reformada per M. J. Raspall, realitzada el 1908, i pertany a la seva etapa modernista. Si no fos pel joc barroc de ceràmica i maó i el to càlid que té el conjunt, seria aquesta l'obra raspalliana més propera a la sèrie popularista blanca de Puig i Cadafalch. Can Xammar de Dalt fou primerament un mas petit que a través de les generacions augmentà les seves propietats fins arribar a posseir un gran patrimoni. Al segle XV la propietat del Mas comprenia totes les terres de la part alta de l'Ametlla, des del Serrat de l'Ocata fins el mas Antoja i des del Mas Bosquets fins al Mas Forns. Aquest gran patrimoni va conferir a la família Xammar una gran categoria social. Fins al començament del nostre segle, la casa dels Xammar fou una típica masia orientada a migdia amb una teulada a dues vessants, planta baixa, pis i golfes. A la façana hi havia una porta adovellada i uns finestrals gòtics. Damunt del portal hi havia una pedra que indicava l'any 1643. La Masia havia estat ampliada i millorada. L'any 1906 tota la propietat fou venuda al senyor Joan Millet. El nou propietari modificà l'estructura exterior del mas. Al seu interior, el mas sofrí poques modificacions i en general es conservaren els compartiments i les estances que tenia. L'any 1910 Joan Millet devia vendre el mas a J. Sindreu. La reforma del Mas Xammar de Dalt fou molt comentada i criticada a la seva època per la gent de l'Ametlla, que no ho va veure amb bons ulls.1908
-
Ajuntament i Escoles Públiques
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Edifici aïllat, alineat i elevat respecte al nivell de la plaça, format per un cos central i dos cossos laterals annexos. La seva composició és simètrica respecte a l'eix que forma el cos central. De la façana central en destaca l'arc de la porta d'entrada amb dues columnes amb capitells, el balcó central i el coronament que inscriu un rellotge de sol, motiu central dels esgrafiats geomètrics florals de la façana. A ambdues bandes del cos central es situen els cossos laterals, amb obertures d'arcs de mig punt rebaixats i tripartits per pilars de totxo. Un sòcol de pedra coronat amb un filet de totxo unifica els tres cossos. El cos central era destinat a les dependències de l'ajuntament i els laterals eren destinats a les escoles públiques, un per a nois i un altre per a noies, formant un conjunt característic de principis del segle XX, model seguit també en diverses poblacions. El conjunt forma part del projecte d'eixample de l'Ametlla, realitzat pel llavors arquitecte municipal Joaquim Raspall i Mayol vers el 1906.1910 - 1913
-
1961 - 1962
-
1966 - 1968
-
Casa Puig
Gabriel Mora i Gramunt, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà
La casa satisfà el programa específic per a una mare i el seu fill, reproduint al dictat la disposició de cada estança i la definició del seu ús particular. La integració de tots els espais té lloc a través d’una escala de trams continus situada a l’eix longitudinal, que dóna accés a petits àmbits separats per desnivells. Una segona jerarquia d’escales afavoreix recorreguts específics per a cada habitant. Les cobertes segueixen fidelment els pendents del moviment ascensional interior, i els murs de la façana es prolonguen fins als límits del solar, tancant la parcel·la i deixant només una escletxa per a l’entrada a peu.1972 - 1973
-
Casa Jiménez de Parga
Gabriel Mora i Gramunt, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà
La casa es troba en una finca de grans dimensions, al límit entre els municipis de la Garriga i l’Ametlla del Vallès. El projecte respon al caràcter isòtrop i indiferent del lloc per mitjà d’una implantació extensiva pautada per una geometria aleatòria que defineix cadascun dels àmbits. La sala d’estar i el menjador, a la planta baixa, i el dormitori principal, a la planta superior, determinen un clar pla de façana enfront de la piscina. Els dormitoris dels fills i dels convidats formen un cos ben separat a la part posterior. Els espais oberts penetren fins al cor de la casa, on es troba l’escala que comunica totes dues plantes.1974
-
Casa Soler
Situada en una parcel·la del casc urbà però qualificada de ciutat jardí, la construcció vol expressar la intimitat que les ordenances li neguen. La façana al carrer és cega (només expressa la seva geometria), així com la façana nord ,obrint-se un camí a un jardí orientat a sud on la piscina (element protagonista) es privatitza a través d'una façana foradada que és la prolongació de la casa i que n'augmenta les dimensions.1974 - 1975
-
Casa Uriach
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
Volumetria simple, grans plans de coberta, voladius que protegeixen la casa del sol i de la pluja, porxos, contraposició entre l’espai exterior i els espais introvertits del pati, aigua emmarcada en ells... temes d’arquitectura vernàcula que es reinterpreten en aquest habitatge situat en una irregular i extensa parcel·la a la localitat de l’Ametlla del Vallès.1987 - 1990