La Generalitat Republicana va ser molt sensible a la proposta del GATCPAC de definir uns nous estàndards que facilitessin la implantació massiva d'escoles a tot Catalunya i es van començar a promoure alguns prototips que responien a aquest objectiu. Aquest és el cas del Grup Escolar Folch i Torres, que s’havia plantejat com un prototip per a les escoles d’educació infantil: estava concebut a partir d’un mòdul funcional i repetible que permetia dimensionar i ampliar les escoles en funció del nombre d’estudiants. Aquest grup estava format per dos mòduls (dues escoles) que, preveient una possible ampliació, es van construir a un extrem del solar, deixant els laterals cecs per a la futura connexió. Als anys cinquanta es va fer una ampliació a la façana oest, sense respectar el sistema originari de mòduls idèntics. El GATCPAC promovia una sèrie de conceptes arquitectònics que calia tenir en compte en construir una escola: espai i mobiliari proporcionats a les dimensions del nen, bona orientació i fàcil connexió de les aules amb l'exterior, bona ventilació i màxima il·luminació. Amb aquestes premisses es van construir les escoles de Palau.

Hem organitzat el Centre en pavellons separats. Un d’ells alberga als nens en règim d’observació. És l’edifici amb pati. Permet, si és convenient, que els nens juguin sense surti de l’àmbit general. Altres dos reben, cadascú d’ells a dos grups de cinc nens. L’edifici a prop de l’entrada és de l’administració i direcció. En l’extrem oposat, amparant-se’n entre plànols de la valla, es situa, en fron d‘un hort, una granja amb un pati, un taller i una balsa de rec per aigua de pluja recollida de les cobertes. El principal acte de l’obra és desplaçar la cota superior del montícle,- exterior per molt poc al recinte rectangular que s’ens va oferir,- de manera que introduït en l’interior de l’obra pot organitzar totes les construccions. El edificis es disposen segons els pendents resultants. Cadascú té un àmbit pròpi, una idea diferenciada del terreny. L’aprofitament del caràcter variable de les perspectives vol ser màxim. Els propis edificis coincideixen amb el límit del solar i actuen com a tancament. Les altres valles,- és un reformatori-, són dintre del bosc.5. El mòdul de 2.5 m (l’amplada d’un dormitori) ordena el conjunt. La totxana blanca, quan s’envelleix, dóna un to exterior a l’obra semblant, - però més resistent-, al revocs clars de les cases de cultiu del nostre país.

A partir de la funció pedagògica i social de l’edificació escolar, proposem que la implantació d’aquest nou centre ajudi a vertebrar l’entorn en què es troba, actualment poc configurat des d’un punt de vista urbà. El fet d’optar per un edifici d’una sola planta permet organitzar la vida escolar a través d’un eix central –que dóna accés a totes les dependències- el que actua al mateix temps de zona de trànsit i de trobada, amb una clara vocació de ser utilitzat, si s’escau, amb finalitats pedagògiques. La solució que presentem proposa un sistema modular d’aules i espais de serveis, el qual dóna flexibilitat en els seus usos. Els patis queden determinats per la mateixa disposició de les aules, aconseguint un conjunt articulat i de marcada personalitat. L’accés independent a les pistes esportives i al gimnàs (que pot ser utilitzat de forma polivalent), situats a un extrem del recinte escolar, permet que pugui ser utilitzat fora de l’horari escolar i, potser, relacionat amb el futur complex poliesportiu que es preveu construir a Palau de Plegamans. Aquest plantejament, juntament amb l’elecció de materials per a la construcció (formigó, obra vista, alumini...), optimitza el seu manteniment, tant pel que fa a neteja com a l’envelliment natural de les construccions. També creiem que l’exterior ha de ser tractat amb la vegetació autòctona del Vallès.

La parcel·la es troba en una zona residencial de baixa densitat on predominen les cases amb jardí, el pendent era suau i continu amb molt bon assolellament durant tot el dia. La normativa urbanística permetia edificar més del necessari, podent fer planta baixa més dos plantes pis amb la principal restricció de separar-se 6 metres respecte la alineació del vial i 3 metres de la resta de límits. El projecte va partir de la restricció que aportava l’estudi geotècnic que ens indicava que els primers metres de subsòl tenien una capacitat resistent molt baixa. Per evitar una solució de fonamentació profunda, poc viable econòmicament i ambientalment, va caldre replantejar profundament l’organització de la casa i els seus sistemes constructius. Necessitàvem una construcció molt lleugera o alternativament una construcció que repartís molt homogèniament les càrregues al terreny. L’opció de construcció lleugera es va descartar per cost i sobretot perquè alhora crèiem necessari tenir el màxim d’inèrcia tèrmica interior per garantir el millor confort passiu, per tant la primera decisió va ser fer una casa només en planta baixa evitant acumulacions de càrrega concentrades a una zona del terreny. La segona, utilitzar solera enlloc de sanitari per transmetre el pes dels paviments i les sobrecàrregues d’ús directament al terreny sense passar pels fonaments. La tercera, utilitzar un sistema estructural lineal, en aquest cas murs de càrrega, que repartissin al màxim les càrregues de la coberta al terreny. La quarta, organitzar aquestes parets estructurals de manera totalment regular, en forma de retícula equidistant, de manera que les parets i fonaments recollissin una mateixa part proporcional de la càrrega de l’edifici i garantissin un descens prou homogeni al llarg del terreny. Aquesta organització permetia portar el projecte al límit, ajustant al màxim i sobrecarregant el terreny fins al seu límit per aconseguir la casa més pesada possible que tingués la màxima massa (inèrcia) admissible pel terreny. Que la casa es desenvolupés tota en planta baixa, va permetre construir-la amb una tecnologia senzilla de parets de càrrega amb llums curtes, donant una resposta estructural òptima a les característiques del terreny i sobretot permeten ajustar-se als costos previstos per la seva execució. Malgrat la parcel·la ja era força plana, es van aprofitar les terres de les excavacions de la fonamentació per acabar d’aplanar el jardí perimetral a cota de la casa potenciant al màxim la continuïtat interior-exterior. El volum alliberat sota la solera es va reomplir amb un gruixut llit de graves creant un acumulador tèrmic amb molta inèrcia que serveix per pre-tractar l’aire de renovació de manera que a l’hivern l’aire d’admissió s’escalfa al creuar per les graves i a l’estiu el refresca. Sempre es va intentar que la resolució d’un problema esdevingués, alhora, una ocasió per introduir altres millores al projecte. El programa es distribueix en deu espais equivalents de 3,5 x 5,12. La polivalència d’aquests 18m2 i les generoses relacions entre ells ofereix, sorprenentment, molta llibertat alhora d’organitzar els usos i permet imaginar que la casa pugui ser utilitzada de moltes diferents maneres al llarg dels anys, creant estances que es poden entendre com a segregades o com a un únic gran espai continu. Són espais configurats directament per l’estructura i per la seva materialitat; sense revestir, combinant parets de càrrega de maó ceràmic, la solera de formigó i sostres de revoltó ceràmic. Tots els materials són estructurals i per tant imprescindibles per la construcció d’un espai habitable. Es va intentar resoldre una arquitectura que sorgís d’allò mínim i necessari, evitant elements superflus però que alhora suggerís el màxim potencial d’ús possible. La casa és tan sols una infraestructura on els usuaris poden escollir quina és la millor manera d’apropiar-se-la. La casa es va orientar i distribuir interiorment predominant la direcció sud-est per potenciar la captació solar directe d’hivern, protegir-se fàcilment del sol d’estiu, alhora que protegir el jardí principal dels vents dominants de nord-oest i estimular unes millors ventilacions creuades a l’interior de la casa. La necessitat d’una bona protecció solar a l’estiu va ser una bona oportunitat per treballar intensivament amb la vegetació creant un jardí vertical, una transició entre interior i exterior, entre l’element mineral i el vegetal. En aquest cas la vegetació treballa reproduint la retícula interior en forma de petites capelles vegetals de fulla caduca que, sense arribar a constituir una estança exterior complerta, crearan un sobre gruix estacionari que sobreposat a la construcció ceràmica evitarà que el sol d’estiu sobreescalfi la casa. Aquestes petites capelles s’organitzen a partir d’uns llistons de fusta que, a mode de tutors, orienten les enfiladisses resseguint i protegint cada una de les obertures de la casa. Donat que la casa té força massa i per tant força inèrcia tèrmica, si l’usuari fa ventilació nocturna i utilitza correctament el llit de graves, es pot assegurar un excel·lent confort tèrmic d’estiu sense necessitat d’aire condicionat. La construcció és voluntàriament baixa i allargada de manera que agafa unes proporcions esveltes que sumades a les obertures transversals i a la protecció solar vegetal minimitzen l’impacte i integren la presència de la construcció dins la parcel·la de manera que hom té la vivència que la casa no és un afegit, que és molt permeable i està totalment connectada cap al jardí tan de fora a dins, com de dins a fora, com de banda a banda. La casa i el jardí voldrien ser una mateixa cosa, de manera que al viure-hi es tingui la sensació de viure i utilitzar tota la parcel·la.