Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
-
1846
-
1844 - 1848
-
1851
-
Basílica de la Mercè. Colocació de la Porta de l'Esglesia de Sant Miquel a la Façana del Carrer Ample
autoria desconeguda
1870
-
1886
-
1888
-
1928
-
1926 - 1929
-
1932
-
1942 - 1951
-
1987 - 1989
-
Centro Penitenciario Can Brians
Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Manuel Brullet i Tenas, Josep Maria Gil i Guitart, Francesc Rius i Camps
Construir una cárcel es construir un mundo cerrado, como las abadías, los monasterios o las antiguas acrópolis. A imagen de todas ellas, una cárcel es un pequeño mundo ensimismado, situado en un medio rural en el que viven y trabajan 1500 personas. Aparecen, por lo tanto, relaciones humanas, interacciones personales y colectivas y, en definitiva, una fuerte relación entre el hombre y el espacio. Se trata de crear una “ciudad” en terreno virgen atendiendo a reflexiones de orden geográfico y paisajístico para conseguir una buena implantación, pero sobre todo para resolver los aspectos programáticos de gran complejidad en los que se priorizan las cuestiones de control y seguridad. Se plantean situaciones urbanas similares, pero no iguales a las de la ciudad tradicional. Aquí la plaza no es lugar de reunión, la calle tiene mayor sentido de separación que de comunicación y en las fachadas la reclusión es más importante que la comunicación entre interior y exterior.1986 - 1991
-
Comissaria del Gironès
Joan Padrosa i Hereu, Joaquim Pla i Ros
La policia catalana, desplegada des del 1994 a les ciutats, ubicaria en una antiga indústria aquest centre operatiu urbà de 2.000 m2. El projecte conserva una part de l’estructura de formigó, hi insereix un buit central de relació, disposa linealment els espais de treball —més públics i urgents dessota i més interns (com el gimnàs) a dalt— i hi elabora les noves alçades amb una secció dissociada entre el cos principal, més disciplinadament urbà, i la més lliure coberta superior.1991 - 1995
-
Comisaría Central de los Mossos d'Esquadra
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Se trata del edificio que debe alojar una Comisaría de Policía (Mossos d'Esquadra) y las oficinas del Servicio Catalán de Tráfico. Está ubicado en la plaza de España, en el punto de cruce de la Gran Vía y del Paralelo, dos vías importantes del Eixample. La propuesta se basa en dos cuerpos autónomos, alineados cada uno de ellos en las dos avenidas perimetrales y un espacio central que actúa de gran vestíbulo de recepción. Las fachadas se estructuran con un sistema modular que permite modificarse en función de la variación de necesidades internas. Sobre esta modulación se extienden unas continuas fajas de placas fotovoltaicas. El emplazamiento es muy significativo y será motivo de una reconsideración urbanística de toda la plaza de España.2005 - 2007
-
Prefectura de la Guàrdia Urbana
Mestura Arquitectes, Jaime Blanco Granado, Humbert Costas Tordera, Carlos Durán Bellas, Manuel Gómez Triviño
La prefectura per a la Guàrdia Urbana a Lleida es un equipament de nova creació que significa la materialització i posada en marxa de l’edifici principal d’aquest cos de seguretat i protecció a la ciutat, amb l’objectiu d’adaptar-se a les necessitats i requeriments que aquests centres de seguretat demanen a l’actualitat. La volumetria general adopta una forma de U en planta, a l’entorn d’un pati interior que s’obre als espais enjardinats protegits del carrer Salmerón. L’edifici es posiciona segons les alineacions a vial de la Ronda de la Seu Vella, en contacte amb els seus vessants verds, i el carrer Pallars, a fi i efecte d’alliberar espai a l’àmbit de l’accés principal des de la cruïlla Prat de la Riba - Salmerón. Existeix aquí una zona arbrada i protegida de gran magnitud que representa un contrapunt a l’edifici i alhora referència visual des de el interior. El pati, tractat com un espai interior obert, articula i jerarquitza els diferents usos a l’interior del centre i al mateix temps omple de llum totes les dependencies. La fisonomia general es la d’un cos compacte pel seu tractament petri de les façanes exteriors, enlairat sobre el nivell del terra mitjançant un sòcol de formigó, però alhora lleuger i transparent allà on es necessari obrir-se, els àmbits d’accés externs i l’espai d’atenció als ciutadans, així com a les façanes que donen a l’interior del pati. L’edifici s’estructura en quatre nivells, soterrani per espais de garjoles, magatzems i aparcament; planta baixa, espais d’atenció al ciutadà, vestidors, briefing i office; planta primera, espais per a les diferents policies i serveis administratius; i planta segona, espais per a la sala de comandament, sala de crisis, transit i espais de direcció i intendència.2009 - 2010
-
Parque de Bomberos y Sede de la Región de Emergencias de las Terres de l'Ebre
Casanovas Graus Pérez Arquitectes, Joan Casanovas Miñán, Ramon Graus Rovira, Ana Pérez Lázaro
El programa desenvolupa la reforma del Parc de Tortosa i la construcció de la Seu d'Emergències de les Terres de l'Ebre, formant un únic edifici amb accessos segregats. L'edificació existent consistia en dos volums amb una imatge massa domèstica, poc representativa d’un edifici públic. A més, l’excessiva profunditat generava problemes de ventilació i d’il·luminació natural. El nou volum paral·lel a l'Av. Jesús i separat de l'edifici existent genera un pati al voltant del qual s'organitza el programa i que fa la funció de regulador tèrmic en incorporar ventilacions naturals creuades. L'envolvent es refà cercant una imatge diferenciada segons l'ús. El Parc té una façana fosca, la Regió té una façana ventilada lleugera de color clar i la cotxera continua amb el to vermellós. El fet que la coberta es resolgui amb paviment flotant sobre cambra ventilada i el pas continu d’aïllament tèrmic per l'envolvent fa que s’aconsegueixi una resposta econòmica i adequada al clima del lloc.2010
-
Parque de Bomberos de Montjuïc
Manuel Ruisánchez i Capelastegui
El nuevo Parque de Bomberos de Montjuïc se emplaza en el solar resultante de la confluencia de la Avenida Josep Carner, el Paseo de Montjuïc y la vertiente de la montaña. El edificio se coloca en paralelo a la avenida reconociendo su importancia como eje de entrada y salida a la ciudad. Con clara vocación horizontal, remarcada por los 100m de longitud del volumen de hormigón de la planta primera, el cuerpo de la torre de prácticas se convierte en el único contrapunto vertical, lo que permite mantener en todo momento la referencia de la montaña de Montjuïc. La articulación del programa funcional se lleva a cabo mediante la distinción entre las partes vinculadas a la propia actividad del cuerpo de bomberos, ubicadas todas ellas en cota calle, y las relacionadas con el aspecto residencial, ubicadas en la planta primera.2011
-
Región Policial y Comisaría en Tortosa
Josep Benedito i Rovira, Santi Orteu Palou
El projecte desenvolupa, des de diverses òptiques, les relacions públic/privat obert/tancat accessible/restringit. El conjunt se separa dels veïns mitjançant un pati que protegeix el porxo d’accés de mossos. Un accés accentuat en vermell que contrasta amb el monocrom blanc/gris de les façanes. A l’interior, la combinació de volums i patis permet generar espais amb diferents nivells de privacitat. L’accés públic se situa oposat per a facilitar la circulació sense interferències. Aquí es fa evident l’esforç per significar-lo. Més enllà de repetir la referència al vermell, el volum creix i captura l’espai obert al temps que genera un contrapunt vertical que actua com a fita urbana. Un gest que recull les lamel·les de protecció solar que ritmen la façana. La façana al parc se subratlla amb un cos baix que emfasitza l’accés en esdevenir porxo. El seu paper és doble: allotjar el programa de proximitat i humanitzar l’escala de l‘edifici en relació a l’espai públic. -
Comisaría Municipal de Salt
GRND82, Josep Ferrando Architecture, Josep Ferrando, Sergi Serrat Guillen
The site The new police station is located on the outskirts of the neighborhood in a zone reserved for council buildings. The proposal is placed in a pre-existing grove of magnificent beech trees that determine the main decisions for the project. The main building mass is concentrated at the north end of the site, in the unoccupied area, while the car park is organized around the grove. The remainder of the site forms a green cushion that separates the building from the road becoming a transition space for the visitors. The building The building is separated from the street by no more than a wooded garden. There are no railings to bar the public. The police should be seen to be accessible and friendly. A compact, horizontal, abstract and introverted volume is proposed due to the requirements of high-security, use and flexibility of the program. The public entrance is formed by raising the head at one of the ends of the building forming a large access porch. The staff entrance is placed at the opposite end of the main facade. The materiality Once inside everything changes. A system of double height spaces and patios organize the private zones and flood the interior with light. The color white becomes the main player. Its texture changes to differentiate the different walls: textured concrete for the exterior, polished stone on the floor, white brick and wood for the walls, perfect white for the ceiling...2012
-
Centre Penitenciari Mas d’Enric
Estudi PSP Arquitectura, Ferran de los Santos Arnau, Roger Paez i Blanch, Joan Maria Pascual i Cañellas, Lluís Maria Pascual i Roca
2015
-
Espai Bombers: Parc de la Prevenció
Roldán+Berengué Arquitectes, Mercè Berengué Iglesias, José Miguel Roldán i Andrade
2016
-
Parc de Bombers de Moià
Josep Ferrando Architecture, Mar Puig de la Bellacasa i Delàs, Manel Casellas Oteo, Josep Ferrando, Pedro García Hernández
Un edificio compacto y austero que otorga protagonismo a la estructura como expresión de su presencia en el territorio. Una secuencia de pórticos perpendiculares a la calle y al paisaje proyectan unos vuelos asimétricos que potencian la transparencia entre ambas partes del territorio, construyendo un plano a 7 metros del suelo que parece flotar sobre los campos. Un elemento neutro y modulable que permitirá fácilmente futuras ampliaciones. La doble escala de un pórtico embebido en otro pórtico, a modo de muñeca rusa, resuelve la convivencia entre la domesticidad que requiere el bombero que habita el parque y la dimensión de los camiones que habitan la cochera. Un solo gesto que sistematiza y aúna. La industralización demandada en el concurso para construir en el menor tiempo posible el Parque se resuelve mediante elementos realizados en taller que se ensamblan en obra. Un esqueleto de madera laminada conforma los pilares dobles (para otorgar esbeltez) y las vigas empresilladas por dichos pilares. Unos paneles sandwich de madera modulan la fachada en un juego de damero que matiza la relación entre interior y exterior según sus usos. Una construcción basada en la eficiencia de los materiales, donde no se producen residuos debido a su industrialización y donde se fija CO2 mediante el uso de la madera. La madera como símbolo material del siglo XXI y como elección idónea debido a su baja conductividad comparada, por ejemplo, con el acero. El material es estructura, protección y envolvente al mismo tiempo.2020