Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
-
1923
-
Reforma de la Casa Joaquim Vinyals
Potent còrpora vuitcentista, alçada per terratinents a fi d’establir-hi el seu estatge a la ciutat després de la reforma urbana que donà lloc al nou carrer. Tingué una de les millors escales de la ciutat fins que hi fou inserit un —malgrat tot, sensible— volum d’ascensor, i presenta un ordre de façana reformat que incorpora estranyes versions de guardapols i modillons. A la seva parcel·la, de profunditat notable, hi ha un edifici d’apartaments previst en 1983 per a tapar una mitgera, opac al carrer i amb galeries obertes al sud. -
Can Magrinyà
Edifici de planta baixa i un pis, amb pati posterior. La complexitat de la construcció es reflecteix exteriorment en el coronament de l'edifici, que presenta elements a diferents nivells d'alçada i en l'organització de la façana en un doble pla, un format per un cos lateral que segueix la línia del carrer i l'altre, més allunyat, on es troba la porta d'accés. El conjunt mostra un caràcter unitari que ve donat, fonamentalment, pel balcó que recorre els dos cossos, pel fet que totes les obertures, malgrat la diversitat de dimensions, tenen la mateixa forma i per la utilització dels elements decoratius (maó, ferro i ceràmica). L'any 1923 el propietari de la finca, Joan Magriñà, va sol·licitar a l'ajuntament de Vilanova i la Geltrú permís d'obres per a la construcció de l'edifici, d'acord amb el projecte realitzat per l'arquitecte Josep M. Miró i Guibernau. -
Casa de Pont Ciurana
Fins al moment que es va associar amb el seu fill Ignasi, aquest autor va mantenir el repertori medievalista com a proposta constant per als habitatges burgesos. També és cert que el modernisme i el romanticisme catalans van conservar tardanament un prestigi popular que no va adquirir mai el noucentisme, més elitista. Aquí, Bosch s’esforça a extreure estilemes menuts i atàvics del gòtic per projectar mènsules i un joc de filigrana més evocatiu que explícit. -
Magatzem Fecsa
Edifici de planta rectangular, amb dos nivells d'accés i coberta de teula a dues vessants. La façana principal del magatzem, situada sota la rasant del carrer, està orientada cap a la via fèrria, en lloc d'obrir-se al carrer, on dóna un dels murs laterals, tractat amb gran senzillesa. Davant el magatzem hi ha un petit pati amb una rampa d'accés. La riquesa decorativa de la construcció es concentra a la façana principal, de composició simètrica i on s'utilitzen els recursos ornamentals més característics del modernisme: maó vist, ceràmica i vidre. Aquest edifici és un dels escassos exemples d'arquitectura industrial modernista a Vilanova i la Geltrú. L'única documentació localitzada informa d'una sol·licitud d'obres per a la modificació de l'edifici existent, realitzada el 1923 per la companyia propietària, Fuerza del Ebro, S.A., amb projecte de l'enginyer Daniel Boixeda. -
Can Calixto
autoria desconeguda
Edifici aïllat de tipologia ciutat-jardí. Consta de planta baixa i un pis. La façana està coronada per un capcer de perfil sinuós limitat per les dues vessants de la teulada. Tota la casa està envoltada per un balcó que s'aguanta a la planta baixa amb columnes helicoïdals de rajola. En un lateral sobresurt una torre mirador coberta amb teulada a quatre vessants. Casa senyorial del primer quart del segle XX. Ca ser construïda pel sr. Fontdevila. És una de les cases de més relleu arquitectònic de la zona. -
Casa Piñana
Es tracta d’una casa particular de planta baixa més pis, situada a l’eixample de Tortosa, en un solar entre mitgeres. La planta baixa, destinada a comerç, no rep cap tractament significatiu, mentre que tot l’èmfasi estilitzador es concentra a la planta pis, destinada a la residència. Monguió la compon amb tres arcs parabòlics que emmarquen els finestrals, cadascun dels quals es divideix en tres finestres amb una rosassa circular a sobre de cadascuna, de manera que la que ocupa la posició central és més gran. A la part inferior de cada finestral hi ha un balcó de reixa que prolonga la composició fins al nivell de terra. Els arcs estan revestits de rajola de color blanc i blau. Monguió aprofita la singularitat tipològica de l’edifici per assajar una composició que prescindeix dels ordres constructius tradicionals. -
Casa Capdevila
Gran casa de planta rectangular amb baixos, dos pisos superiors i golfes. El seu estil es marcadament francès. L'edifici es desenvolupa des d'un eix de simetria longitudinal que, literalment, travessa la casa per la porta d'entrada en forma de llarg corredor, a banda i banda del qual, hi ha les dependències de la llar. Exteriorment, la simetria s'emfasitza amb el nombre de les obertures de les façanes. Tres a les façanes principals que, a més, compten amb porxo d'accés que, al primer pis, esdevé una àmplia balconada tancada amb barana de balustres i testos decorats en forma de copa. La porta principal porta les inicials "J.C.". A les façanes laterals hi ha quatre obertures a cada pis, amb arc escarser a les de la planta baixa, balcons amb balustres al primer pis i finestrals al segon pis. Totes, amb profusió d'elements decoratius, com ara llindes i brancals motllurats, addició de guardapols, garlandes o reclaus... La coberta és a quatre aigües, amb teules vidriades de color blau, i presenta obertures en mansarda i un parell d'òculs per banda. Va ser estucada amb colors ocre clar i els detalls ornamentals foren estucats en gris. Cal afegir la presència d'un garatge al jardí, projectat també per Josep Esteve. És remarcable la vitalitat dels arbres del jardí, especialment, dels majestuosos cedres del Líban tant preuats pels noucentistes -
Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis
Al llarg de la seva carrera Masó projecta diverses oficines per a la Caixa de Pensions, fruit de la relació professional del seu germà Santiago amb aquesta entitat. La més interessant des d'un punt de vista arquitectònic és la de Sant Feliu de Guíxols. A la cantonada de la Rambla Vidal amb el carrer Major s'aixeca aquest edifici de planta baixa i pis, destinat a caixa d'estalvis en els baixos, i biblioteca a la planta pis. Les dues plantes estan clarament diferenciades en façana. La de baix, com a cos principal, destaca per la disposició de grans finestrals d'arcades protegides per reixes de ferro forjat. El pis presenta finestres rectangulars emmarcades per columnes de fust estriat.1923 - 1924
-
Casino Gironí
L’Almeda del veí temple neogòtic del Sagrat Cor reforma, dècades després, l’antiga i renaixentista casa Ric, comprada en diverses fases pel Casino Gerundense (1848). El prestigi burgès del club comportà una barreja de decoracions neoclàssiques, elements modernistes i mobiliari de diverses èpoques en uns espais molt efectistes, si bé amb alguns problemes de sintaxi. Llur pervivència és l’aspecte més interessant de l’edifici, darrere la façana populista i neobarroca.1923 - 1928