Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
-
Casa Planell
autoria desconeguda
Edifici d'habitatges de planta baixa i quatre pisos, amb cornisa i terrat. La façana principal a la Baixada de la Seu està ordenada simètricament segons tres eixos verticals que corresponen als tres portals de planta baixa. Tipologia clàssica amb entresòl, principal i dos pisos, la diferenciació social dels quals ve marcada per la importància dels balcons: a l'entresòl, baranes a pla de façana; a la planta principal, balconada, i a la resta, balcons individuals decreixents en alçada. Té pilastres de separació dels balcons, quasi planes, rematades amb capitells jònics. Cornisa amb permòdols i imbricacions. La façana al carrer del Bisbe és plana, amb escasses obertures.1832
-
Cementiri de Manresa
Façana monumental amb la porta principal decorada amb pilastres i gran cornisa, sota la qual hi ha un fris amb un baix relleu que representa Jesús pujant al Calvari. Les parets laterals a dita porta estan decorades amb grans làpides. A l'interior, la porta reprodueix la façana d'un temple grec amb dues columnes de capitells dòrics i frontó triangular. A cada banda es desenvolupa un corredor amb columnes clàssiques (12 a cada costat) d'ordre toscà, fins a trobar l'església. En aquests corredors hi ha practicats els nínxols, alguns de gran valor artístic. Dins el recinte tancat pels pòrtics i l'entrada estant disseminats de manera ordenada els panteons i sepulcres familiars, alguns d'ells veritables obres d'arquitectura i escultura de gran qualitat que fan del conjunt un atractiu mostrari dels estils de finals del XIX i començaments del XX. Cal destacar: el sepulcre de la família Portabella i Argullol, construït per l'arquitecte Bernat Pejoan i l'escultor Josep Llimona; el panteó de la família Serra i Santamans, d'estil neoromànic, i el de la família Borràs, d'estil neogòtic. La capella del cementiri és de composició i formalització clàssiques, molt adient al conjunt de la façana exterior-interior. Projecte de l'edifici del 1846.1846
-
Casa de la Caritat de Manresa
Edifici aïllat, envoltat de jardí i situat al centre de la ciutat, en la zona de l'eixample vuitcentista. Té un caràcter monumental, de proporcions considerables i estil classicitzant. El sistema estructural de l'edifici és a base de murs de càrrega i forjat. El sostre és de revoltó ceràmic i biguetes d'acer laminat. Els murs de càrrega són obrats amb blocs de pedra de 50 cm. de gruix. La façana principal presenta un cos central un xic més elevat que la resta i una torre a cada extrem de façana. La decoració és d'estil neoclàssic. Al cos principal hi ha un portalada de mig punt, flanquejada per unes columnes adossades amb capitell jònic; remata el cos un frontó triangular. El campanar és d'espadanya. La resta de façana és també de línia molt clàssica i regular. El seu fundador fou el manresà Francesc Cots i Argullol, que no pogué veure acabada l'obra, ja que va morir poc desprès de començar-se el projecte d'aquesta. El projecte s'encarregà a l'arquitecte barceloní Antoni Rovira i Trias. Es va posar la primera pedra el 3 de maig de 1857 i la part principal de l'edifici s'acabà a l'agost del 1859. El 14 de març de 1879 es van començar les obres de l'església, que fou beneïda el 12 d'octubre de 1881. S'han fet diverses reformes a la construcció, essent la més important la de l'arquitecte Alexandre Soler i March, que reformà la façana principal i construí uns cossos laterals. Actualment es troba en fase de restauració.1857 - 1859
-
Fábrica del Salt
autoria desconeguda
Chimenea de una antigua fábrica de hilados conocida también como fábrica de l'Aranya. De forma troncocónica, andamio en ladrillo aplantillado y acabado en molduras de sección circular que refuerzan el contenido del coronamiento. 1862.- construcción de la fábrica. 1863.- entra en funcionamiento.1862 - 1863
-
Museo de la Técnica de Manresa
Conjunto de tres depósitos colgados, de 25 x 40 m cada uno, cuya estructura está formada por dos crujías divididas por cuatro pilares y cinco arcos formeros de piedra, entrecruzadas a la vez por otros cuatro arcos torales, generando unas bóvedas de piedra rebajadas.1861 - 1865
-
Fàbrica Balcells
Es tracta d'un edifici industrial amb tres façanes al carrer i una mitgera, de planta quadrada amb baixos i quatre pisos d'alçada. Escala principal amb ascensor situada en un vèrtex on s'aixeca una torratxa. Les quatre façanes són iguals, amb composició de grans obertures segons eixos ortogonals. Remat amb cornisa amb tortugada. Xemeneia adossada a una de les façanes que s'enlaira per damunt de la cornisa. Interior original format de grans espais suportats per columnes de ferro amb sostres alts. Es considera la primera mostra a Manresa de la tipologia industrial anglesa, caracteritzada per la repetició molt regular de les obertures i un desenvolupament vertical. Les façanes són de composició simètrica, amb amplis finestrals que permeten la il·luminació interior. Els murs de la fàbrica són finestrals que permeten la il·luminació interior. Els murs de la fàbrica són obrats amb pedra i arrebossat formant franges. Les finestres estan decorades amb maó arrebossat, amb una funció decorativa, però ben austera. Arrebossat sobre la fusteria original. La planta és diàfana, amb un nucli vertical d'accés, que sobresurt clarament de l'edifici en forma de torre. L'estructura és de pilars de fosa i bigueta metàl·lica. El projecte és obra de Pere Samsó i Heras, i data del 1890. Aquesta fàbrica actualment està tancada i es troba inclosa en un programa de rehabilitació promogut per l'Institut Català del Sòl.1890
-
Edifici de les Forces Hidroelèctriques del Segre
autoria desconeguda
Edifici Industrial formant part de la trama urbana. Antiga fàbrica tèxtil. Conjunt d'edificis vestits en diferents èpoques. Destaca el cos d'accés entre mitgeres amb façana el carrer Llussà, de planta quadrada amb l'eix de simetria. A un costat hi ha la caixa d'escala. Façanes de totxo vist amb junta seca. Obertures en arc rodó, de totxo col·locat a plec de llibre. Impostes i trencaaigües també de totxo. Remat amb cornisa i baranes. Xemeneia de totxo.1894
-
Torre Lluvià
Edificio señorial de carácter residencial rodeado de cultivos. La fachada, de estuco, presenta tres cuerpos: el central más elevado con planta baja y dos pisos con cubierta a dos aguas. Destaca una galería del primer piso en la fachada de poniente. La cubierta es de tejas árabes y los aleros son de madera trabajada. Sobresale una torre ochavada de líneas neobarrocas. Sobre la puerta de entrada a la torre y al centro de la fachada se encuentra la fecha de construcción y la inscripción "Villa Emilia". Fue diseñada por el arquitecto Ignacio Oms i Ponsa, arquitecto municipal de Manresa, por encargo de Josep Lluvià i Vidal, fabricante de cintas, sobre unos terrenos en los que ya existía una casa más pequeña. También es conocida con el nombre de Villa Emilia, en honor a la esposa de Lluvià, Emília Serramalera. En 1954, la finca dejó de ser propiedad de la familia Lluvià y pasó por varias manos a lo largo de los años, lo cual la dejó en un estado ruinoso, hasta que en 2012 el Ayuntamiento de Manresa decidió adquirirla y restaurarla.1896
-
Xemeneia de la Fàbrica Cura
autoria desconeguda
La xemeneia pertany a una antiga fàbrica d'alcohols. És de base quadrada i té un cos troncocònic, amb un anell al coronament. Bastida en totxo vist. La base (cos prismàtic de totxo) es troba a l'interior d'una nau, destinada actualment a aparcament privat. El cos de xemeneia emergeix per sobre la coberta de la nau.segunda mitad del siglo XIX
-
Can Vinyes
autoria desconeguda
Edificio de planta cuadrada que consta de planta baja y dos pisos, de composición unitaria y simétrica. Cubierto a cuatro aguas, con una linterna en la cumbrera, de sección cuadrada y con cubierta a cuatro vertientes. Teja árabe. Fachadas planas, con predominio del hueco sobre el pleno, y con una distribución simétrica de las aperturas. Estas presentan como único elemento decorativo el moldurado de los dinteles en los extremos. -
Casa Gabernet Espanyol
Edificio de viviendas entre medianeras de composición unitaria y simétrica. Tiene planta baja y tres pisos, con una azotea encima. Fachada simétrica. Composición ordenada de aperturas según ejes verticales. Las ventanas forman un arco tribular en la planta baja. Hay una apertura sobre el portal de acceso. El resto de aperturas son balcones dintelados (barandillas de hierro y barandillas de celosías de piedra en el tercer piso). El interior presenta un vestíbulo decorado con elementos neogóticos. Obra de ladrillo rebozado. Gran ornamentación de la fachada. En la cornisa superior hay una serie de arcuaciones alternadas con macolla.1899
-
Casa Puig i Font
Edificio de planta baja y tres pisos. Fachada simétrica con un cuerpo central más destacado mediante una tribuna en el primer piso y un remate con hastial escalonado. A ambos lados hay dos balcones por piso, con barandillas de hierro corridas en el primer y tercer piso, e individuales en el segundo. Cornisa superior con arcuaciones y barandilla de lenguaje neogótico. El interior está muy modificado, por la instalación del Café y el Restaurante.1897 - 1900
-
Hospital de les Germanetes dels Pobres
Edifici amb planta en forma de H, amb un altre cos travesser i formant un pati central. Té planta baixa i dos pisos. Les façanes estan arrebossades i emblanquinades, i presenten obra de totxo vist marcant el forjat de la primera planta (mitjançant imposta), zones angulars, cornises i finestres. Obertures ordenades de forma regular, de llenguatge neogòtic. Capcers escalonats, de totxo vermell. L'interior ha estat modificat. A la dècada del 1970 es va reformar i ampliar l'edifici amb una nova església. Durant la Guerra Civil va funcionar com a Hospital Militar.1899 - 1900
-
Banca Catalana de Manresa
autoria desconeguda
Edifici d'ampla façana. Antigament eren dos edificis iguals però tractats unitàriament. Estructura de planta baixa i dos pisos, de composició unitària i simètrica, amb dues torratxes de planta quadrada que sobresurten del terrat, rematades amb llanternes i cúpula d'escames ceràmiques. La façana principal és simètrica amb un esquema horitzontal accentuat amb el fris de finestres del pis superior que contrasta amb la verticalitat de les obertures amb planta baixa i pis. Remat superior amb barana calada d'obra i cornisa. Totxo arrebossat i elements de pedra.1900
-
Colegio-Asilo de los Niños
Edificio de planta rectangular con dos alas laterales y un cuerpo más amplio coincidente con el tramo central de la fachada que contenía la escalera de acceso al segundo piso. Consta de dos plantas en el cuerpo central y en un ala y de tres en el ala izquierda; tercer piso que da a una azotea que lleva a otras dependencias. La fachada principal tenía 46 metros de largo, y en ella se muestra la división interna de ambos pisos -muy altos- gracias a las ventanas. Tanto la cornisa como el contorno de todas las aperturas están remarcadas por el trabajo con distinto material. Tiene un patio trasero con fachadas llenas de cristales que contribuyen a dar luz al edificio. 1898.- se accede a la construcción de este edificio. 1901.- El edificio, ya terminado, fue bendecido por el mosén Torres i Bages el día 31 de agosto.1898 - 1901
-
Casa y Almacén Armengou
Vivienda plurifamiliar aislada, con fachadas a tres calles. Edificio compacto de planta baja y dos pisos y una parte de sótano. La fachada principal es simétrica con un ritmo de aperturas ordenadas regularmente y balcones agrupados de dos en dos, separados por hornacinas y pilastras, según ejes verticales. Remate del edificio con cornisa y canecillos y balaustrada. Portal modernista en el almacén. Fachada de ladrillo rebozado, imitando piedra de hilo. Piedra en detalles ornamentales. Hierro de fundición. 189?: Construcción del almacén (C/.Sant Joan Bta.) 1900 : Construcción de la vivienda.1899 - 1903
-
La Morera
autoria desconeguda
L'edifici està format per dos cossos units en forma de L. Un d'ells, el més antic, de llenguatge neoclàssic, consta de planta baixa, pis i golfes. La planta baixa està coberta amb voltes de pedra. Un cos perpendicular a aquest de manera que tanca la L, està destinat a celler. El cos nou, de llenguatge modernista, consta de planta baixa i pis. La planta baixa és de pedra (incloent el garatge i magatzem). A nivell de planta pis, magnífica galeria a migdia i a ponent, amb mirador-tribuna cap a Montserrat, suportada per permòdols de ferro artísticament treballats. L'estructura de la galeria és de ferro de fosa, amb sostres i parets pintades. Obertures ricament decorades amb trencaaigües de totxo i estucs. Una balconada al pis principal uneix els dos edificis. La part modernista presenta una decoració rica en cornises i capcers, amb gelosia sota teulada feta de totxo vist i ceràmica. Els vitralls de galeria són emplomats, i també els d'obertures. Totes les cobertes vessen a dues aigües. -
Casa Matamala
autoria desconeguda
Edificio que consta de semisótano, planta baja y cuatro pisos. De las fachadas destaca la solución de esquina, con tribuna rotonda a nivel del primer y segundo piso, donde forma una terraza con balaustrada y torreón con cubierta cónica, de escamas cerámicas. La tribuna presenta en los dos pisos arquerías sobre columnas con capiteles toscanos (primer piso) y corintios (segundo piso). El resto de aperturas de las fachadas de ambas calles son de esquema vertical con balcones aislados y corridos, de hierro. Las del tercer piso se resuelven en lenguaje neoclásico, con frontones y balaustres. Remate superior con cornisa y balaustrada. La fachada al patio presenta unas galerías tribuna curvilíneas, con persianas de madera. En el extremo del patio hay un pequeño pabellón cubierto a cuatro aguas, haciendo esquina con la calle. -
Iglesia de Valldaura
Antoni Calvet, Josep Firmat i Serramalera, Josep Torres Argullol
Edificio construido en piedra, con una nave y capillas laterales comunicadas entre sí mediante arcos apuntados. Cubierta a dos vertientes. La fachada principal es de composición ordenada, tersa, con predominio del hueco sobre el lleno: portal en arco redondo y gran ventanal tripartito que sigue la línea de fachada formando el acero. Una torre poligonal con cubierta piramidal resuelve la esquina y sirve de nexo de unión con la fachada lateral, plana, con pequeñas aperturas y contrafuertes. El conjunto exterior utiliza un lenguaje formal diverso del interior. Las fachadas denotan ciertas influencias centroeuropeas, lo que no es extraño si pensamos que están hechas posteriormente en el interior y de manos de un arquitecto más joven. En el interior, la nave está separada de las capillas laterales mediante arcos formeros, rebajados en planta baja y apuntados en el piso superior. Ábside poligonal. Corazón en el testero, a nivel de planta piso. Cubierta con estructura de madera. Menaje rebozado. En la cabecera, y sobre el altar, está el camarín de la Virgen. -
Transformador de la Manresana d'Electricitat al Pont Vilomara
autoria desconeguda
Torre de forma prismàtica de secció quadrangular, de 10 x 10 m., de dues plantes d'alçada i soterrani. Sòcol de carreus i paraments de paredat de pedres regulars de forma hexagonal amb juntes de morter. Franges verticals d'obra vista en angles i com a separació d'obertures. Aquestes, emmarcades en totxo vist, col·locat a sardinell en arcs i llindes, que contribueix a realçar l'aspecte artístic de l'edifici. Coberta amb ràfec sobresortint i remats de totxo -continuació de les franges verticals- a manera de magolles.primera mitad del siglo XX
-
Edifici Transformador de la Manresana d'Electricitat CAME
autoria desconeguda
Edifici contenidor d'un transformador de corrent elèctric. Tipus urbà, de dues plantes i coberta a dues aigües. Tester de línies abarrocades. Una mitgera dóna a un pas de vianants amb escala, que separa l'edifici de l'escola Renaixença. Obra de totxo amb façana arrebossada, emmarcada amb estuc imitant obra vista. Façana simètrica amb obertures protegides per marquesines de teula àrab vidriada. El sòcol és de pedra. -
Torre d'en Carreras
autoria desconeguda
Edifici situat en un turó, en la zona de la Pujada Roja, amb accés a través del carrer Castelltallat. Es tracta d'un gran casal aïllat format per diversos volums que formen una planta retranquejada. Té cinc plantes per la part més baixa, amb l'accés principal situat a Ponent, corresponent al tercer pis. Les façanes són de totxo arrebossat. Presenta una composició ordenada, amb finestres i balcons alternats, i persianes de llibret. L'edifici s'aixeca sobre un sòcol de paredat comú igual als murs de contenció. La decoració de les façanes és d'estil noucentista, amb les obertures emmarcades amb pedra artificial, balustres als balcons, porta principal amb arc sobre columnes, impostes i un potent ràfec en el cos principal. Les cobertes són de teula àrab. Els diferents cossos estan coberts a quatre aigües, amb barbacanes. -
Central Elèctrica La Catalana
autoria desconeguda
Situat al sector sud-oest de Manresa, en zona agrícola i al costat de la carretera de Manresa a Igualada (C-37), l'edifici és una bella mostra de l'arquitectura industrial noucentista del municipi. L'edifici és aïllat i està format per diversos volums coberts a diferent alçada que en conjunt dibuixen una planta rectangular. Per l'exterior té l'aspecte d'un edifici de tres plantes, però l'interior és un espai únic, amb un gran pilar, descentrat de la nau, on es recolza l'estructura metàl·lica de cavalls que suporten les voltes de maó visibles a l'exterior. La part anterior de l'edifici forma un cos d'una planta, amb un ritme de finestres-vidrieres emmarcades per un fals arc pentagonal i fusteria metàl·lica, separades per pilastres i amb barana de balustres de secció rombal al damunt. Darrere d'aquest cos, i reculades, resten les altres dues naus. La Central Elèctrica, construïda per Catalana de Gas i Electricitat, va quedar inactiva el 1989. Actualment és propietat d'ENDESA, que l'ha restaurat i ha instal·lat la seva nova seu de la Catalunya central. -
Casa Fornells de Manresa
autoria desconeguda
Edifici de planta baixa i quatre pisos, amb planta en forma de trapezi, simètrica. Solució en cantonada de les façanes, amb tribuna als dos primers pisos i balcons als superiors, rematat amb capcer escalonat. Les façanes laterals, simètriques respecte a la bisectriu, amb balcons a totes les obertures, emmarcades amb pedra de fil i llindes ornamentades amb discrets motius florals. Impostes motllurades marcant els forjats i llosanes dels balcons també motllurades. Remat superior amb barana d'obra i de ferro, simulant merlets. -
Casa Soler Casolleras
autoria desconeguda
Edificio que consta de planta baja y cinco pisos: la planta baja de gran altura y último piso se transforma en ático con terrazas y limitadores. Coronado con potente alero sobre canecillos de madera y mayólica. La fachada es simétrica. Tiene una composición ordenada marcando tres zonas verticales: una central más ancha, donde los balcones se agrupan de dos en dos, excepto en el principal, donde aparece apertura tripartita, y dos laterales, con un balcón por piso, separadas por pilastras. Estas, circulares hasta el nivel del segundo piso, con capiteles jónicos, continúan sólo dibujadas (estucadas) hasta el quinto. La importancia de los dos primeros pisos queda remarcada por un balcón circular con balaustres de piedra, flanqueada por las pilastras adosadas clásicas, soportadas por grandes ménsulas. El cuarto y quinto piso están separados por una cornisa de piedra. En el interior nos encontramos con una vivienda por planta. Fue la primera casa de Manresa que contó con ascensor. Como elementos decorativos tiene un repertorio clásico utilizado en el Noucentisme catalán como tema de decoración de fachadas: ménsulas, pilastras, capiteles, barbacana, estucos, ventanas enmarcadas en piedra arenisca. Fachada estucada imitando sillares, cerámica, etc.