Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
  • Quiosc de Canaletes

    autoria desconeguda

    1939

  • 1939 - 1940

  • 1940

  • Cinema Rex

    autoria desconeguda

  • Fàbrica Artur Simon

    Joan Aubert i Camps

    Fàbrica Artur Simon

    És una mostra de la vigència del racionalisme durant els anys de la postguerra. Originalment era un edifici industrial per a la fabricació de material elèctric. Té una planta baixa més pis. La planta, en forma d’U, té un punt focal en el cilindre de la cantonada, on les obertures tenen doble alçària: és aquí on s’articula l’accés a l’edifici. La fàbrica presenta innovacions respecte a l’ortodòxia racionalista, com ara les grans obertures dividides en finestrons o bé les façanes planes pautades pels peus drets de l’estructura. Aubert juga amb altres elements lingüístics de procedència diversa, com ara els cassetons reenfonsats o el peculiar perfil de la marquesina.
  • Avinguda de la Llum

    autoria desconeguda

  • 1939 - 1941

  • Pont de l'Estat

    Pont de l'Estat

    Com una rèplica del veí pont del ferrocarril, La Maquinista Terrestre i Marítima inicià la seva construcció, l’any 1894, a partir del disseny de l’enginyer Alfredo Mosso el qual presentava tres trams de bigues metàl·liques, sistema Linville, amb unions reblades. L’infaust emplaçament triat significà l’enderrocament de bona part de la plaça de la Constitució i el trasllat de l’església del Roser a l’altra vora de riu, en un traumàtic procés expropiatori. Dinamitat durant la Guerra Civil per l’exèrcit republicà, fou substituït l’any 1942 per l’actual pont de l’enginyer Eduardo Torroja qui proposà un disseny a base de tres arcs rebaixats, atirantats segons el sistema Langer, amb tauler inferior recolzat en les dues piles centrals existents i aprofitant, també, els estreps de l’antic pont. Constructivament, destaca per la seva coherència estructural i per ser el primer pont d’Espanya on s’utilitzà la soldadura electrògena segons l’innovador mètode de l’elèctrode d’acer revestit, de l’enginyer suec Oscar Kjellberg. L’any 2017 es va modificar la seva accessibilitat tot ampliant les voreres a expenses d’eliminar les seves magnífiques baranes i escales originals.
  • Pont de l'Aigua

    autoria desconeguda

    Pont de l'Aigua

    1940 - 1941

  • Bloc d'Habitatges Riera Perpinyà

    Ignasi Bosch i Reitg

    Bloc d'Habitatges Riera Perpinyà

    La continuïtat projectual ha sobreviscut parcialment als canvis polítics i a l’estil dominant, invocat aquí amb l’ampul·losa decoració feixista de la façana posterior (col·laboració del pintor Orihuel). S’hi pot destacar l’organització molt regular en planta, i també una especial estructura massiva entre crugies que permet la inserció de grans arcs que, al seu torn, la descavalquen a la planta baixa (magatzem). L’experimentació estructural és una constant en Ignasi Bosch.
  • Primera Reforma de la Casa Dalmau

    Joaquim Maria Masramon de Ventós

    Primera Reforma de la Casa Dalmau

    Obra realitzada per l’eclèctic Roca i Pinet en un moment noucentista, quan juga tant amb la tradició culta com amb caràcters propis de la construcció rural i de l’artesania del país. L’actuació del 1990 troba la casa privada d’alguns valors originals i reformada (Masramon, 1941). La implantació, el basament de les façanes i el conjunt format per mur, pavelló i jardí són trets apreciats per un projecte que buida i recompon l’interior de la casa sobre una nova estructura de pilars que aporta flexibilitat. La restauració exterior no és obstacle per a la inserció d’una nova funcionalitat i d’una arquitectura autònoma de gran precisió i qualitat. Dels mateixos arquitectes i promotor, els apartaments de lloguer situats al núm. 13-15 (1994) ofereixen una visió estricta i sense mimetismes de la intervenció al teixit antic.

    1941

  • Edifici Industrial García Planas

    Santiago Casulleras Forteza

    Edifici Industrial García Planas

    Aquesta fàbrica, de planta rectangular, ocupa completament una illa de l'Eixample de Sabadell, i s'organitza formalment i funcional mitjançant franges paral·leles que divideixen l'edifici en dos quadrats. Cadascun d'aquests quadrats conté una seqüència de tres franges on se succeeixen una nau, una zona de serveis i un pati lineal. Un d’aquests patis se suma al carrer i es converteix en l’accés del públic i del personal administratiu a la fàbrica. L’altre pati, que és interior i serveix per a càrrega i descàrrega, a més d’ordenar les circulacions, facilita la ventilació. Al llarg d'aquest segon pati hi ha centralitzades les instal·lacions, la bàscula i la xemeneia; al seu voltant, es desenvolupa el procés de transformació de la llana. Inicialment, es tenia prevista la construcció d'una zona d'esbarjo per als treballadors que no es van fer. La totalitat del conjunt presenta una influència marcada de la Bauhaus, que es pot apreciar en el tractament dels volums purs, les finestres apaïsades, les marquesines d'entrada i el cos cilíndric que tanca l'escala principal. Els murs de les façanes encara conserven el seu color verd poma, característic de la Bauhaus.
  • Casa Rafael Parcerisas Serra

    Fernando de la Escosura Pulido

    Casa Rafael Parcerisas Serra

    La Casa Rafael Parcerisas es troba ubicat al districte de les Corts, en la intersecció entre els carrers Morales, Entença i Travessera de les Corts, davant dels jardins de Joaquim Ruyra. Es tracta d'un edifici aïllat, de planta rectangular i s'organitza en un sol volum, com un bloc. Compta amb uns baixos comercials (una farmàcia l'any 2014) i un total de tres pisos d'habitatges, junt amb un terrat superior. La pròpia morfologia i localització de l'immoble impedeix realitzar la descripció d'una sola façana principal. La porta d'entrada, que dona al carrer Morales, és petita i en un context secundari. Per sobre d'ella s'hi articula un dels pocs elements que distorsionen de les línies rectes, la caixa de l'escala, que supera l'altura regular de l'immoble. Les obertures de l'edifici són de dos tipus, finestres separades per conjunts de maons a vista i balcons massissos situats en cada pis als angles d'edifici. Les finestres de la cara del carrer d'Entença són més petites i deuen correspondre a parts dels habitatges que requereixen d'obertures menors. A nivell de conservació, l'edifici no es troba en bones condicions generals. Es detecten arrebossats en mal estat i taques d'humitats externes. No obstant, sembla que l'edifici no ha patit remodelacions o modificacions significatives. Composició clarament racionalista en un moment en que molts arquitectes havien recolzat la projecció classicista; la depuració de línies i d'elements i l'abstracció de volums, que anuncia el camí cap la recuperació del llenguatge racionalista que es produirà una dècada més tard.

    1941 - 1942

  • Església de Sant Miquel de Palau

    Isidre Bosch i Bataller, Ignasi Bosch i Reitg

    Església de Sant Miquel de Palau

    L’obra substitueix la nau gòtica del 1495, destruïda en la revenja anticlerical del 1936. Per bé que inacabada, dreça una volumetria gràcil sobre el pujol i reïx a aconseguir la primacia paisatgística amb l’esvelt campanile. Extemporània planta central, amb pòrtic i cor a l’oest, i un cimbori octogonal que s’alça sobre creuer quadrat. L’elevació interior i la seva nuesa global es contraposen a la tènue complexitat del presbiteri semicircular, amb deambulatori porticat. L’estil hi és matusser, excepte en les arquivoltes neoromàniques del pòrtic.
  • Pont de les Arcades

    Eduardo Serrano Sunyer

    Pont de les Arcades

    L'any 1918 s'inaugurà un pont de ferro que havia estat iniciativa del diputat Joan Caballé, i que va ser destruït el 3 d'abril de 1938 per l'exèrcit republicà en la seva retirada. L'any 1939 s'encarregà a l'enginyer Eduardo Serrano Sunyer un projecte per la construcció d'un pont nou, que va ser inaugurat el 7 de setembre de 1943. Situat a llevant del nucli urbà de la població de Móra d'Ebre, damunt del curs del riu Ebre, comunicant l'avinguda de les Comarques Catalanes amb la carretera N-420a, en direcció a Móra la Nova, Tortosa i Reus. Es tracta d'un pont d'arc de tauler intermedi format per cinc arcs de catenària, sostinguts per sis grans pilars de secció ovalada i que al seu torn sostenen els tirants que aguanten el ferm per on circulen els vehicles. Els dos arcs dels extrems són de mida més petita que la resta. Tota la construcció és bastida en formigó armat.

    1939 - 1943

  • 1940 - 1943

  • Casa Bloc

    Josep Maria Monravà i López

    Casa Bloc

    El projecte respon a una iniciativa de l’Obra Sindical del Hogar la institució del règim franquista encarregada de la promoció d’habitatges socials. Es tracta d’un bloc lineal que abasta de carrer a carrer, seguint un arc de circumferència amb centre a la plaça Imperial Tarraco, de recent urbanització. L’edifici determina així el futur creixement urbanístic de la zona, seguint un traçat radial. Monravà aplica austerament la retòrica constructiva i compositiva del racionalisme per satisfer un programa basat en el baix cost de la construcció. El bloc adossa de dos en dos un total de 74 habitatges, distribuïts en tres plantes, mentre que la planta baixa forma una gran porxada que salva el desnivell entre un carrer i l’altre. Les sales d’estar sobresurten en unes tribunes que marquen un ritme vertical al llarg de tot el bloc, compensat per la continuïtat horitzontal dels balcons, interrompuda hàbilment a les dues plantes superiors.

    1940 - 1945

  • Ca l'Acerbi

    Karl Otto Boelitz Herf

    Ca l'Acerbi

    L'edifici es compon de dos volums prismàtics col·locats en forma d'L. Les estances principals: menjador i sala de la planta baixa i habitacions del primer pis estan orientades a migdia per tal que rebin el màxim de llum possible. A la cantonada trobem un volum cilíndric, amb un gran protagonisme, que acull l'escala de cargol. La façana orientada a migdia presenta un joc esglaonat amb una terrassa a la planta pis i un porxo a la planta baixa. L'interior de la planta baixa presenta un espai continu resolt amb un rectangle, un cercle i un quadrat. Els sistema constructiu emprat és tradicional amb murs de càrrega i biguetes de formigó. La qualitat de l'obra és senzilla i ben executada els revoltons entre bigues estan formats per tres rajoles ceràmiques col·locades entre biga i biga en forma de mig hexàgon. Tossa al primer terç del segle XX va ser un lloc d'acollida per artistes i refugiats polítics. Una primera onada tingué lloc entre 1915 i 1916 i una altra als anys 30 formada en gran part per jueus alemanys que fugien del règim de Hitler. La casa Acerbi fou construïda just al costat de la vil.la romana dels Ametllers, descoberta el 1914 pel Dr. Ignasi Melé i Farré, en un lloc apartat del nucli de població prop de l'hospital de Sant Miquel. Giusseppe Acerbi encarregà a Otto Boelitz una casa moderna i aquest li proposà un disseny inspirat en els principis de l'escola de la Bauhaus.
  • 1939 - 1947

  • 1941 - 1948

  • 1940 - 1950

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!