Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
-
1939
-
1939 - 1940
-
1940
-
Fàbrica Artur Simon
És una mostra de la vigència del racionalisme durant els anys de la postguerra. Originalment era un edifici industrial per a la fabricació de material elèctric. Té una planta baixa més pis. La planta, en forma d’U, té un punt focal en el cilindre de la cantonada, on les obertures tenen doble alçària: és aquí on s’articula l’accés a l’edifici. La fàbrica presenta innovacions respecte a l’ortodòxia racionalista, com ara les grans obertures dividides en finestrons o bé les façanes planes pautades pels peus drets de l’estructura. Aubert juga amb altres elements lingüístics de procedència diversa, com ara els cassetons reenfonsats o el peculiar perfil de la marquesina. -
1939 - 1941
-
Pont de l'Estat
Com una rèplica del veí pont del ferrocarril, La Maquinista Terrestre i Marítima inicià la seva construcció, l’any 1894, a partir del disseny de l’enginyer Alfredo Mosso el qual presentava tres trams de bigues metàl·liques, sistema Linville, amb unions reblades. L’infaust emplaçament triat significà l’enderrocament de bona part de la plaça de la Constitució i el trasllat de l’església del Roser a l’altra vora de riu, en un traumàtic procés expropiatori. Dinamitat durant la Guerra Civil per l’exèrcit republicà, fou substituït l’any 1942 per l’actual pont de l’enginyer Eduardo Torroja qui proposà un disseny a base de tres arcs rebaixats, atirantats segons el sistema Langer, amb tauler inferior recolzat en les dues piles centrals existents i aprofitant, també, els estreps de l’antic pont. Constructivament, destaca per la seva coherència estructural i per ser el primer pont d’Espanya on s’utilitzà la soldadura electrògena segons l’innovador mètode de l’elèctrode d’acer revestit, de l’enginyer suec Oscar Kjellberg. L’any 2017 es va modificar la seva accessibilitat tot ampliant les voreres a expenses d’eliminar les seves magnífiques baranes i escales originals. -
1940 - 1941
-
Bloc d'Habitatges Riera Perpinyà
La continuïtat projectual ha sobreviscut parcialment als canvis polítics i a l’estil dominant, invocat aquí amb l’ampul·losa decoració feixista de la façana posterior (col·laboració del pintor Orihuel). S’hi pot destacar l’organització molt regular en planta, i també una especial estructura massiva entre crugies que permet la inserció de grans arcs que, al seu torn, la descavalquen a la planta baixa (magatzem). L’experimentació estructural és una constant en Ignasi Bosch. -
Primera Reforma de la Casa Dalmau
Joaquim Maria Masramon de Ventós
Obra realitzada per l’eclèctic Roca i Pinet en un moment noucentista, quan juga tant amb la tradició culta com amb caràcters propis de la construcció rural i de l’artesania del país. L’actuació del 1990 troba la casa privada d’alguns valors originals i reformada (Masramon, 1941). La implantació, el basament de les façanes i el conjunt format per mur, pavelló i jardí són trets apreciats per un projecte que buida i recompon l’interior de la casa sobre una nova estructura de pilars que aporta flexibilitat. La restauració exterior no és obstacle per a la inserció d’una nova funcionalitat i d’una arquitectura autònoma de gran precisió i qualitat. Dels mateixos arquitectes i promotor, els apartaments de lloguer situats al núm. 13-15 (1994) ofereixen una visió estricta i sense mimetismes de la intervenció al teixit antic.1941
-
Edifici Industrial García Planas
Aquesta fàbrica, de planta rectangular, ocupa completament una illa de l'Eixample de Sabadell, i s'organitza formalment i funcional mitjançant franges paral·leles que divideixen l'edifici en dos quadrats. Cadascun d'aquests quadrats conté una seqüència de tres franges on se succeeixen una nau, una zona de serveis i un pati lineal. Un d’aquests patis se suma al carrer i es converteix en l’accés del públic i del personal administratiu a la fàbrica. L’altre pati, que és interior i serveix per a càrrega i descàrrega, a més d’ordenar les circulacions, facilita la ventilació. Al llarg d'aquest segon pati hi ha centralitzades les instal·lacions, la bàscula i la xemeneia; al seu voltant, es desenvolupa el procés de transformació de la llana. Inicialment, es tenia prevista la construcció d'una zona d'esbarjo per als treballadors que no es van fer. La totalitat del conjunt presenta una influència marcada de la Bauhaus, que es pot apreciar en el tractament dels volums purs, les finestres apaïsades, les marquesines d'entrada i el cos cilíndric que tanca l'escala principal. Els murs de les façanes encara conserven el seu color verd poma, característic de la Bauhaus. -
Casa Rafael Parcerisas Serra
Fernando de la Escosura Pulido
La Casa Rafael Parcerisas es troba ubicat al districte de les Corts, en la intersecció entre els carrers Morales, Entença i Travessera de les Corts, davant dels jardins de Joaquim Ruyra. Es tracta d'un edifici aïllat, de planta rectangular i s'organitza en un sol volum, com un bloc. Compta amb uns baixos comercials (una farmàcia l'any 2014) i un total de tres pisos d'habitatges, junt amb un terrat superior. La pròpia morfologia i localització de l'immoble impedeix realitzar la descripció d'una sola façana principal. La porta d'entrada, que dona al carrer Morales, és petita i en un context secundari. Per sobre d'ella s'hi articula un dels pocs elements que distorsionen de les línies rectes, la caixa de l'escala, que supera l'altura regular de l'immoble. Les obertures de l'edifici són de dos tipus, finestres separades per conjunts de maons a vista i balcons massissos situats en cada pis als angles d'edifici. Les finestres de la cara del carrer d'Entença són més petites i deuen correspondre a parts dels habitatges que requereixen d'obertures menors. A nivell de conservació, l'edifici no es troba en bones condicions generals. Es detecten arrebossats en mal estat i taques d'humitats externes. No obstant, sembla que l'edifici no ha patit remodelacions o modificacions significatives. Composició clarament racionalista en un moment en que molts arquitectes havien recolzat la projecció classicista; la depuració de línies i d'elements i l'abstracció de volums, que anuncia el camí cap la recuperació del llenguatge racionalista que es produirà una dècada més tard.1941 - 1942
-
Església de Sant Miquel de Palau
Isidre Bosch i Bataller, Ignasi Bosch i Reitg
L’obra substitueix la nau gòtica del 1495, destruïda en la revenja anticlerical del 1936. Per bé que inacabada, dreça una volumetria gràcil sobre el pujol i reïx a aconseguir la primacia paisatgística amb l’esvelt campanile. Extemporània planta central, amb pòrtic i cor a l’oest, i un cimbori octogonal que s’alça sobre creuer quadrat. L’elevació interior i la seva nuesa global es contraposen a la tènue complexitat del presbiteri semicircular, amb deambulatori porticat. L’estil hi és matusser, excepte en les arquivoltes neoromàniques del pòrtic. -
Pont de les Arcades
L'any 1918 s'inaugurà un pont de ferro que havia estat iniciativa del diputat Joan Caballé, i que va ser destruït el 3 d'abril de 1938 per l'exèrcit republicà en la seva retirada. L'any 1939 s'encarregà a l'enginyer Eduardo Serrano Sunyer un projecte per la construcció d'un pont nou, que va ser inaugurat el 7 de setembre de 1943. Situat a llevant del nucli urbà de la població de Móra d'Ebre, damunt del curs del riu Ebre, comunicant l'avinguda de les Comarques Catalanes amb la carretera N-420a, en direcció a Móra la Nova, Tortosa i Reus. Es tracta d'un pont d'arc de tauler intermedi format per cinc arcs de catenària, sostinguts per sis grans pilars de secció ovalada i que al seu torn sostenen els tirants que aguanten el ferm per on circulen els vehicles. Els dos arcs dels extrems són de mida més petita que la resta. Tota la construcció és bastida en formigó armat.1939 - 1943
-
1940 - 1943
-
Casa Bloc
El projecte respon a una iniciativa de l’Obra Sindical del Hogar la institució del règim franquista encarregada de la promoció d’habitatges socials. Es tracta d’un bloc lineal que abasta de carrer a carrer, seguint un arc de circumferència amb centre a la plaça Imperial Tarraco, de recent urbanització. L’edifici determina així el futur creixement urbanístic de la zona, seguint un traçat radial. Monravà aplica austerament la retòrica constructiva i compositiva del racionalisme per satisfer un programa basat en el baix cost de la construcció. El bloc adossa de dos en dos un total de 74 habitatges, distribuïts en tres plantes, mentre que la planta baixa forma una gran porxada que salva el desnivell entre un carrer i l’altre. Les sales d’estar sobresurten en unes tribunes que marquen un ritme vertical al llarg de tot el bloc, compensat per la continuïtat horitzontal dels balcons, interrompuda hàbilment a les dues plantes superiors.1940 - 1945
-
Ca l'Acerbi
L'edifici es compon de dos volums prismàtics col·locats en forma d'L. Les estances principals: menjador i sala de la planta baixa i habitacions del primer pis estan orientades a migdia per tal que rebin el màxim de llum possible. A la cantonada trobem un volum cilíndric, amb un gran protagonisme, que acull l'escala de cargol. La façana orientada a migdia presenta un joc esglaonat amb una terrassa a la planta pis i un porxo a la planta baixa. L'interior de la planta baixa presenta un espai continu resolt amb un rectangle, un cercle i un quadrat. Els sistema constructiu emprat és tradicional amb murs de càrrega i biguetes de formigó. La qualitat de l'obra és senzilla i ben executada els revoltons entre bigues estan formats per tres rajoles ceràmiques col·locades entre biga i biga en forma de mig hexàgon. Tossa al primer terç del segle XX va ser un lloc d'acollida per artistes i refugiats polítics. Una primera onada tingué lloc entre 1915 i 1916 i una altra als anys 30 formada en gran part per jueus alemanys que fugien del règim de Hitler. La casa Acerbi fou construïda just al costat de la vil.la romana dels Ametllers, descoberta el 1914 pel Dr. Ignasi Melé i Farré, en un lloc apartat del nucli de població prop de l'hospital de Sant Miquel. Giusseppe Acerbi encarregà a Otto Boelitz una casa moderna i aquest li proposà un disseny inspirat en els principis de l'escola de la Bauhaus. -
1939 - 1947
-
1941 - 1948
-
1940 - 1950