Quin és el paper de l'estructura a l'interiorisme? Aquest és el projecte de com un reforç estructural organitza una reforma o com una reforma és estructural. Els propietaris d'una finca anterior al 1900, en què Ibáñez es podria haver inspirat, ens van encarregar fer una intervenció estructural en un dels pisos. Amb només dos punts de suport, atès el mal estat de la finca, una biga pratt apareix com la millor solució per resoldre el problema. El reforç marca l'alçada d'una peça central i ens serveix per organitzar dos habitacions, un saló-menjador-cuina i un bany. Havent unit la façana amb el nucli i a causa de la proporció de l'habitatge, la diagonal ens va semblar la millor opció per donar jerarquia als diferents usos. L'espai resultant entre la peça central i el forjat permet la il·luminació i ventilació natural entre les estances.

Omplir un buit urbà. L'edifici acull a la cara nord la proporció de buits, colors i composició del nucli antic de Cabrera de Mar, sense renunciar a un llenguatge més contemporani que s'expressa amb més intensitat a la cara sud, oberta al sol ia les vistes. Aquí l'estructura de formigó crea una gelosia que actua com un gran filtre, formant lògies i pèrgoles que protegeixen l'interior dels habitatges. L'habitatge s'estén pels dos extrems, a la cara nord s'apropia dels espais comunitaris o s'obre al carrer mitjançant grans aigües. A la cara sud s'obre a l'exposició del sol i la vida oberta a terrasses o patis. Cada habitatge cerca una transició fluida entre aquests dos pols, mitjançant recorreguts circulars, simples i dobles, oa les llargues visuals diagonals que creuen la planta. Al centre se situen volums (banys o armaris) que articulen i possibiliten tot aquest moviment. Ús de materials senzills però de clara expressió: Formigó, fusta de pi i ceràmica.

En un pis de 40m² amb dues terrasses i un pati de llums central es detecten, una sèrie de conflictes: l'accés a una terrassa, sent d'ús privat, es realitza a través de l'escala comunitària. En una altra terrassa, uns tancaments han anul·lat el caràcter exterior de l'espai ofegant l’interior. El pati de llums, tampoc compleix la seva funció; ni permet ventilar ni aporta llum a l'espai. S'anul·la l'accés comunitari a la primera terrassa i es transformen dues finestres en un doble accés privat. S'eliminen tots els elements superposats de la segona terrassa. Això aconsegueix que la casa floti entre dos espais exteriors que amplien la vida interior. Aquí el pati de llums adquireix veritable interès: a l’alliberar-lo de la seva contenció, es revela el seu sentit, transcendint la seva funcionalitat, fent que no només la casa pivoti entre dues terrasses sinó que cadascuna de les seves estances ho faci entre dos espais exteriors reproduint, en una escala menor, el que passa en un ordre superior.

Aquest habitatge de sostres alts amb volta catalana forma part d'una finca clàssica de l’Eixample de sis unitats per replà, amb un perímetre irregular i trossejat que dificultava una disposició funcional de les peces. La intervenció ha consistit en la conservació del perímetre i dels elements estructurals, eliminant les particions i establint un eix d'extrem a extrem de l'habitatge que oferís una continuïtat i unitat a una peça molt trencada, a més d’aportar llum natural a l’interior i potenciar les visuals entre estances. Aquest eix no consisteix únicament en una gestualitat geomètrica, sinó que divideix l'habitatge en dues zones: l'àrea de serveis, on trobem l'entrada, cuina i bany, així com totes les instal·lacions i, per altra banda, les habitacions, menjador i sala d'estar. Suportats en aquest eix, es prenen decisions com la diferenciació dels sostres i la seva projecció sobre el pla del terra contrastant antic i modern, posant en valor la senzillesa de l'arquitectura tradicional.

Per primera vegada a Barcelona es combinen en el mateix edifici 2 programes habitualment separats: habitatge protegit de lloguer amb un equipament d'allotjaments temporals per a la inclusió dels col·lectius més vulnerables. El disseny del conjunt respon a 3 criteris bàsics: 1.Responsabilitat urbana: fem ciutat, generem espai públic i equipem la planta baixa amb serveis col·lectius. Organitzem el programa en 3 blocs verticals, generant espai públic amb un carrer interior que separa i alhora relaciona els allotjaments amb els habitatges, organitza els accessos i comunicacions permetent una bona ventilació creuada a tot el conjunt. 2.Responsabilitat social: entenem la inclusió i l'accessibilitat de les persones marginades en el sentit més ampli a partir del programa. Igualem o compensem les condicions de les diferents peces del programa i dignifiquem els allotjaments sense augmentar el cost. Es podrà reutilitzar l'edifici d'allotjaments temporals amb un altre ús i obtenim un equilibri entre les parts del programa, perquè tots els habitatges tenen les mateixes qualitats, no hi ha diferències en l'orientació ni l'assolellament. 3.Responsabilitat energètica: responem al lloc i al programa amb una actitud ambiental passiva que redueix la demanda energètica: bona ventilació i bona captació solar estalviant energia. Obtenim un 100% d'habitatges amb Sol. Això permet activar el dispositiu passiu captador d'energia solar de jardins d'hivern, que cobreixen un 23% de la demanda de calefacció a l'hivern. A l'estiu, la ventilació creuada nocturna del jardí d'hivern i la protecció solar diürna d'aquest amb persianes cobreix un 43% de la demanda de refrigeració. Això es complementa amb sistemes d'alta eficiència com la aerotermia i sistema de recuperació de calor per ventilació de doble flux aconseguint així una certificació energètica A per a l'edifici acabat.

Un pavelló en una terrassa per a complementar els usos d'un petit apartament. Una segona sala i una habitació-estudi. El pavelló es col·loca transversalment a la terrassa, de proporcions allargades, i la segmenta, tot generant una seqüència d'espais interiors i exteriors que redefineix la manera de viure. L'alineació de les obertures genera una relació visual directe entre espais. La terrassa enclosa entre l'apartament i el pavelló funciona com un pati interior. Un espai controlat, privat, íntim. La forma i la materialitat venen determinades per la condició de construcció efímera i removible i per les limitacions de transport i muntatge. La construcció és en fusta, un sistema de pòrtics i panells, tot formant un volum autònom i sobreposat. La relació compositiva manté la coherència entre estructura i tancament. A l'interior, la franja baixa té un acabat continu, funcional i domèstic. Per sobre d'aquesta, el protagonisme de la fusta, l'estructura aparent com a essència del pavelló.

Aquest projecte neix de la radicalització de tot el que ens semblava valuós de la tradició tipològica domèstica de l'Eixample barceloní. Així, les plantes tipus es formalitzen seguint la distribució d'habitacions iguals (o gairebé iguals) que tradicionalment va caracteritzar l'habitatge de finals del s. XIX de la zona. Habitatges que han vist modificat el seu ús al llarg de les dècades sense canvis substancials. Un sistema aparentment rígid que, no obstant això, ha permès canviar el seu ús en el curs del temps. Entenent aquesta condició tipològica, l'edifici d'habitatges s'ha concebut com un sistema d'habitacions en el qual cada apartament pot ser ampliat o reduït -afegint o restant peces- per a respondre a les necessitats futures dels seus habitants. Amb aquesta flexibilitat en ment, les habitacions tenen dimensions similars permetent eliminar qualsevol tipus de jerarquia espacial i predeterminació del programa. Cada pis pot ser definit i reprogramat segons convingui, fins i tot la posició de la cuina pot variar. Aquesta flexibilitat és possible gràcies a la situació dels banys, on es concentren les instal·lacions verticals que poden connectar amb totes les habitacions. Inicialment, cada planta es divideix en 4 apartaments de 5 habitacions connectades entre si sense necessitat de passadís. La cuina es col·loca en el centre, les altres habitacions es poden utilitzar, indistintament, com a dormitoris, estudis o sales d'estar. La planta baixa, per part seva, reinterpreta els vestíbul tradicionals i populars de l'Eixample, on els marbres i els grans espais defineixen el lloc de recepció i representació. A manera de grans objectes habitables, els mobles tradicionals es transformen aquí en volums petris col·locats enmig d'un gran espai obert. Els patis interiors descoberts permeten la ventilació natural i, literalment, converteixen la planta baixa en una extensió del jardí i del carrer, on plou. Una cosa similar ocorre amb la façana, on la composició arquetípica tradicional ha estat directament replicada. La façana es proposa seguint una relectura directa de l'arquitectura “ordinària” i tradicional de l'eixample de Cerdà, en el qual predominen els estucs de calç amb motius decoratius, les obertures verticals, els balcons i les persianes de llibret.

L'edificació es troba entre dues finques d'habitatge col·lectiu: a la mitgera sud de planta baixa i quatre plantes i a la mitgera nord de planta baixa i tres plantes. Sobre el solar a edificar la normativa permetia una fondària de 16m i una alçada de planta baixa i dues plantes. La superfície necessària per al programa dels dos habitatges, era inferior al volum màxim normatiu, la qual cosa permetia no esgotar la fondària i ajustar-la a les alineacions veïnes. El volum virtual es va excavant per tal d'aconseguir successives terrasses orientades a sud-oest, que prolonguen els habitatges cap a bones orientacions solars i visuals. La coberta, amb el carener paral·lel a carrer, es va retallant sobre la terrassa col·lectiva, el pati de servitud de la finca veïna, i les terrasses i porxos de la façana interior d'illa. La pell de l'edifici reconeix la possibilitat de filtre d'aquestes reculades utilitzant en diferents plans, el tancament d'obra, l'envidrament, la gelosia i les persianes de corda.

Els habitatges s’emplacen en un solar en cantonada de 15,75m x 8,16m al casc de Sarrià. Els requeriments programàtics i repartiment del sòl eren diferents per cada habitatge. Un d’aquests es resol en cantonada mentre que l’altre només disposa d’una façana. La disposició alineada de les dues escales d’estructura lleugera genera un pou que permet ventilar creuadament i portar la llum del terrat fins la planta baixa. El P.E. del Centre Històric de Sarrià determina les condicions d’acabat i obertures de façanes. El compliment d’aquests requisits normatius s’utilitza com a eina per generar grans obertures que es prolonguen recollint forats de dues plantes i que estableixen un diàleg amb les edificacions veïnes. Els acabats són amb materials tradicionals, estucat de calç, fusta i acer però amb un llenguatge actualitzat. La compacitat i millora d’aïllament i instal·lacions permeten assolir una qualificació energètica B, amb importants estalvis energètics.

L’edifici resol la continuïtat amb l’entorn urbà. L’espai públic no només envolta l’edifici, sinó que s’hi macla amb ell, per sobre i dins seu. La coberta es transforma en una plaça, resolent l’accés des de una rampa per a vianants sota un voladís i des de una escalinata. L’aparcament s’estén per sota del nivell del carrer i plaça. La planta geometritza la forma irregular del solar. En el pati posterior, un carrer interior connecta els dos extrems de l'edifici. Els accessos a les vivendes s'organitzen en les 3 plantes des de una passera interior. Aquesta garanteix la ventilació creuada a les vivendes, sense necessitat de patis interiors. A la façana, la galeria de lames constitueix una pell unitària, dinàmica i canviant, garanteix protecció visual i solar. A partir de la inflexió de la façana oest, el tancament es resol mitjançant panells prefabricats. A la façana pati, un sistema de panells de vidre permet controlar les vistes i deixar el corredor interior obert i ventilat.

La parcel·la on s'emplaça l'edifici està situada al recinte de Can Ricart (al districte 22@). El programa definit és de 19 habitatges dotacionals públics i un local comercial. Funcionalment, l'edifici s'organitza en un sol cos inferior (planta baixa) que conté el local corresponent a l'ús 22@T, la previsió d'espai per la ubicació d'una ET, i l'accés al vestíbul general de l'edifici d'habitatges; i un cos superior fragmentat en secció (2 plantes i 5 plantes) on es resolen els habitatges. El desenvolupament de la façana és necessari per resoldre la tipologia d'habitatge que es demana, les preexistències (mitgeres existents i futures) i les dimensions de la parcel·la aconsellen optar per la organització dels habitatges en corredor interior. Malgrat la irregularitat del solar i la complexitat, s'opta per resoldre la planta per mitjà d'elements iguals o regulars per permetre l'ús de sistemes constructius i materials industrialitzats. Qualificació energètica A.

Edifici d’apartaments tutelats per a gent gran amb 8 apartaments i una planta baixa d’usos comuns. És un equipament municipal promogut pel mateix ajuntament. L’edificació manté l’alineació a vial al carrer Sant Joaquim en les plantes primera i segona però s’enretira en planta baixa per donar lloc a l'accés de l’edifici. En planta primera i segona l’edifici es divideix en dos volums units per el nucli de comunicacions buscant la màxima il•luminació i ventilació possible. L’edifici esgota la profunditat edificable i crea un pati interior d’us comunitari en planta baixa.

El programa de l’edifici consisteix en 27 habitatges distribuïts en 5 plantes i PB, i dos locals comercials amb altell donant front al carrer Casp; habitatges d’1 i 2 dormitoris, distribuïts amb 3 habitatges sobre el c/ Casp i 2 a l’interior d’illa, excepte en la planta superior on es projecten 2 habitatges més grans (de 3 habitacions). En planta baixa, 3 habitatges dúplex amb jardí propi es distribueixen a la façana d’interior d’illa, mentre que els locals donen al carrer. En plantes soterrani, un aparcament de 2 plantes allotja 34 vehicles. La façana se sotmet a l’estricta regulació de la normativa de l’Eixample de Barcelona, i es soluciona a través d’uns pannells fixes formats per unes peces especials de gres en posició vertical emmarcades per un fi marc d’acer inoxidable, així com unes persianes correderes d’alumini que acaben de donar la privacitat i el control lumínic necessari. La façana del pati de la illa es resol amb una retícula d’acer que emmarca les grans finestres dels habitatges. La protecció solar i la privacitat es resolen aquí amb unes persianes replegables d’alumini lacat que tornaran a crear una façana canviant i en moviment des de l’exterior. En la coberta de l’edifici s’hi instal·len captadors solars per a l’aigua calenta sanitària, connectats al sistema de climatització dels habitatges per a reduir el consum energètic. Aquest fet, combinat amb la ventilació creuada de tots els habitatges a través d’uns patis interiors generosos i la protecció solar passiva que composa les façanes, fan que l’edifici pugui funcionar amb una mínima aportació dels mitjans actius de climatització. Els elements constructius principals (persianes, gres, fusteries) són reciclables. La coberta és de pendent zero (amb làmina de EPDM) acabada amb lloses de formigó alleugerit, que segons un estudi de l’ITEC és la que menys contamina durant el seu procés constructiu i la que més permet el seu reciclatge i reutilització.